Durant bona part de l´edad mitjana, a tot lo llarg de la plana de la ciutat s´hi van establir tota mena d´ordres religiosos de monjes-as en convents més o menys poderosos, que restaven protegits pels comtes i els personatges de llinatge poderós de la ciutat.
Els recintes fundats, van arribar a ser lloc d´enterrament de reines i reis, de cavallers de creuades, de monjos i canonges de la ciutat, dirigents nobles d´una Ciutat Santa que decidia qui feia miracles i se´ls podia santificar, qui podia rebre educació i llinatge, qui vivia i qui moria en el si d´un claustre de muralles romanes i medievals.
 |
| Sant Josep Oriol |
Hi havia monjos que cuidaven rel.liquies, que guarien malalts, que criaven filles de reines fins que trobaven els seus esposos acordats, i qui decidia criar nens pobres a canvi de fervor religiós i feina no pagada.
S´hi van establir ordres de tot tipus.
-Com la dels DOMINICS, que segons la seva pàgina web a dins la ciutat, dintre del recinte de Santa Caterina al barri de Sant Pere, dominiques també eren les de Montsió....
 |
| convent Santa Caterina al segle XV |
"El cenobi barceloní va jugar un paper primordial dins de l’Ordre de Predicadors a Espanya així com dins de la ciutat de Barcelona i les seves institucions.
Diversos dels seus conventuals van arribar a ser Mestres de l’Ordre: sant Ramon de Penyafort (1238-1240), fra Tomàs Ripoll (1725-1747) i fra Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí (1756-1777).
Va ser el primer Estudi General, centres d’ensenyament teològic de primer nivell, dels dominics a Catalunya i un dels primers d’Espanya."....
...."La seva biblioteca era una de les més importants i més ben dotades, obrint les portes a la consulta pública ja des de mitjans del segle XVIII.
Finalment, com a dada curiosa, podem apuntar que entre els anys 1269 i 1369 va acollir les reunions del Consell de Cent guardant entre els seus murs les arques amb els privilegis de la ciutat".
Llocs poderosos, com el que van fundar els frares del SANT SEPULCRE, que després van cuidar altra important ordre, els AGUSTINS...
Els cavallers dels Sant Sepulcre, custodiaven al Golgota, la llança de Longinos, el soldat romà que va traspassar el costat de Crist a la creu, i quin miracle atorgat era la rendenció dels pecats als fidels que peregrinaven fins a l´esglèsies establertes a tot el territori europeu.
i també, com no!, els FRANCISCANS, grans mestres, al carrer Ample, lloc de cases nobles, com la del marqués de Alfarràs, Montcada i Medinacelli, i també a Sant Francesc de Paula al que ara es el Palau de la Música.
El clergue barceloní cuidà rel.liquies de Santa, com Santa Madrona, patrona de la ciutat, "A lo largo de la historia, además de en su propia iglesia en Montjuic, las reliquias han estado en la Catedral, en Sant Pau del Camp, en el convento de los capuchinos que había en la actual plaza Reial y, finalmente, en la actual parroquia de Santa Madrona, en la calle de las Tapioles del Poble-sec". De sant com Sant Josep Oriol a l´esglèsia del Pi, de Santa Maria de Cervelló, mercedaria, "En la capilla de Santa Marina fue enterrada el 19 de septiembre de 1290 Santa María de Cervelló, cuyo cuerpo permanece incorrupto a día de hoy y es venerado por multitud de fieles. Cada 19 de septiembre es expuesto para tal fin" (pàgina de la basilica de la Mercé)
 |
| sarcòfag Sta Maria de Cervelló |
Els monestirs i convents, abans de la crema del 1835, ocupaven un ampli territori a la ciutat, des de la part alta del Raval, c. Joaquin Costa, c. Valdonzella, c. Carme i Elisabets, el Portal de l´Angel, voltants de la Catedral, i barri de Sant Pere, també ocupaven terrenys al costat del mar i les Rambles. Les ordres monàstiques podien ser femenines o masculines, les primeres eren sufragades per reines i les altres per reis de començaments de dinàstia catalana, Martí l´Humà va ser enterrat inclús en el de Valdonzella, i s´estenien des de Barcelona per tot el territori, arribades d´abans de tota Europa per predicar i acomplir adoctrinament a les lliçons del Sant d´origen o de la rel.liquia salvadora.
L´arquitectura dels cenobis, molta d´ella gòtica, era meravellosa i competia entre les grans construccions de l´època, amb els seus claustres, torres i campanars, inclús basses d´aigua i pous compartits amb el poble per la seva escasetat.
Altres històries curioses protagonitzades per monjes CARMELITES i PAÜLES, són les desenvolupades a la Casa de la Caritat de Barcelona. Allà, en temps de pobresa i desacolliment, les mares solteres que tenien fills, havien de donar els seus nou-nats en el torn d´expòsits del c. Ramelleres per proporcionar-los-es una vida millor, al menys, guarits de malalties i fam.
D´allà, tota una sèrie de processos humans es desenvolupava, i amb els diners de la caritat del "sorteig de les olles", es donava als orfens-es; poc menjar, companyia d´altes nens i nenes portats-des a la mateixa porta del desnonament, i educació catòlica, i no científica, per aprofitar els talents en pro d´uns oficis a dins l´espaï productiu de la ciutat, que volien pagar poc i tenir prou quantitat d´aspirants per fer les 10 hores de feina normal.
el video sobre la Casa de la Caritat https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/temps-de-caritat/225582
 |
| plaça dels Àngels |
La Casa de la Caritat va ser establerta a finals del segle XIX i va durar fins els anys 50´s, ja treslladada al nord de Barcelona a dins el recinte de les Llars Mundet, obra promoguda per la señyora Ana de Gironella i el seu marit, i tenia altres seus, com Can Tarrida, també al barri del nord de Barcelona, i la Casa de la Misericordia, al c. Elisabets, a on encara queda el pati del col.legi, l´esglèsia, i el torn d´expòsits parlat.
D´altres ordres, com els BENEDICTINS, els TRINITARIS DESCALÇOS, també van tenir aixopluc dintre de muralles, protagonitzant aventures devotes a la Rambla, i van haver de fugir del recinte tancat per motius de revoltes i desamortitzacions de Mendizabal, però malgrat tot, les seves petjades encara queden presents en recintes a tot el voltant de la ciutat; els de Valldonzella a Sarrià, les Clarisses de la pl. de la Gardunya a la falda del Tibidabo, i els de Montsió a Esplugues.
