Festes SANT PERE Bcn

El barri de RIBERA de Barcelona, que envolta a la basilicqa de Santa Maria del Mar, va ser fundat fora muralla el segle XIII, com a barri va subsistir fins el 2014, soportant invasions musulmanes, camins de viatgers i hostatgers, fum de fàbriques tèxtils i carregaments de peix i mar. Aquell any el seu futur va ser unit al de SANT PERE, una mica més cap al nord, al mateix costat nord.est de la Via Laietana del començament de segle XX, crescut al voltant del monestir de Sant Pere de les Puel.les, monestir benedictí, treslladat a Sarrià a finals del segle XX. També va entrar en el tracte el barri de SANTA CATERINA, del costat del cenobi dominic, ara mercat de Santa Isabel o del mateix nom del monestir més ric de Barcelona a mitjans segle XIII, a mig camí pujant pel carrer de Santa Marta, desaparegut amb el "barri perdut" per construír la via més injusta de la ciutat.

El barri de Santa Caterina, per exemple, celebrava la seva pròpia festa major, fins aquell any, als voltants de la festivitat de Santa Caterina de Siena, el 25 de novembre, per tant eren festes d´hivern, festes que feien missa a la seva patrona fora de dates més d´un any.

 

 

 

PROGRAMA 2014

 A

 Tots tres barris a la vegada, a partir d´ara dit CASC ANTIC, en contraposició al barri GÒTIC, que s´enorgulleix de celebrar les festes més antigues de la ciutat pels volts dels mitjants d´agost, en honor del sant patró Sant Roc, i del desaparegut barri dels 20.000 habitants perduts de la ciutat pobre d´aquella primera Via Laietana burgesa, fa festa ara el 29 de juny, donant preminència al Sant de les claus del Cel, el de l´última revetlla de l´any, el titular de les Puel.les, cenobi fundat pels Reis Catalans Sunyer i Riquilda de Tolosa, no de nom igual als dels gegants titular de l´actual església, fundadors al segle segle X de la nostra era. 

 Les festes actuals fan el seu acte més solemne el dia 29, com no podria ser de cap altra manera!!, sortint de missa per la tarda, i fent ballar els gegants titulars, PERE II, CONSTANÇA de Sicilia, i els gegantons ALFONS I ISABEL, també reis, ella amb les claus de St Pere a les mans, a les portes de l´antiga església i al peu de la font de Pere Falqués. 

 

 L´acte solemne, però sense tenir el sentit de pertanyer al Seguici Popular de la ciutat, com passa amb els de Santa Maria, també reis ells, SALOMÓ I la reina de SABA, fa un sentit homenatge perticular a la tradició de Cultura Popular de la ciutat més gran de Catalunya, i al seu passat històric. 

 Més endavant, la carcavila del cap de setmana també convida als demés gegants dels Casc Antic, els gegants de Santa Maria, ja anomenats, el PERET (faroler) i la MARIETA (de l´ull viu), + prosaics en el seu sentit popular. i els gegantons, CATERINA (una de les gegantones més modernes en el seu devenir), i el TONET CIVALLER. Un goig pels ulls i la CULTURA POPULAR Barcelonina, que juntament amb el SEGUICI DEL PROTOCOL DE L´ÀLIGA de les festes de Santa Eulàlia, el de SANT ROC i el seu estandard, el seguici de les Laies, i els dels Rocs del Pi, per Sant Josep Oriol, i els ATRACAMENTS DEL PEROT, i la cercavila popular de CORPUS, tot barceloní hauria de visitar al menys una vegada a la vida.

imatges cedides pel portal CULTURA POPULAR DE BARCELONA, cercavila de l´any 2022

 

Com apunt final, diré que el TONI MUJAL, veí de CARDONA, va millorar les figures antigues, i construir gegantons per ser ballats per canalla als temps de la unificació, i que no fer referència a la seva gran feina i bon treball com ha d´êsser amb aquest video.

les centrals eléctriques del Freser i la seva aplicació útil a Barcelona.

 La història de la electricitat a Catalunya comença seguint l´exemple americà a finals dels segle XIX.

La primera fábrica en ser il.luminada va ser la BATLLÓ DE SANTS, i la Rambla i els magatzems EL SIGLO van ser després, juntament amb la MAQUINISTA TERRESTRE I MARÍTIMA, tot en part per l´empreneduria d il.luminats, mai millor dit, com els Srs. Dalmau i Xifrà, amb fábrica productora al que ara es el CAPITOL, tot aconseguit gracias a  una màquina de Gramme, una dinamo inventada per Zénobe-Théophile Gramme i que era el primer generador elèctric apte per a l'ús industrial.

La compra fou instrumentada mitjançant concurs de la casa Dalmau i Fill, i va servir els emprenedors per donar llum a tot lo dit anteriormente i a més,  a la fábrica JUNCOSA del Passeig de Gràcia, ja que les fabriques van se el lloc adient per fer les primeres vendes i  proves.

 https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/kilowatts-daigua-el-negoci-del-segle/video/6101591/

Al primer Quart del segle XX, ja la SOCIETAT ESPANYOLA HIDRÀULICA DEL FRESER havia construit les centrals de salt hidràulic amb aigues del NURIA I EL RIU FRESER de RIBES SUP e INF., i havia fet que el corrent altern es presentés com a futur del transport de llum a distàncies llunyanes, instal.lacions que va completar en salts inferiors fins a Ribes, l emprenedor ESTEVE RECOLONS (DAIÓ, QUERALBS I RIBES (CARBUR I TÈXTIL). 

 

El 1917 després de crear a Ribes la colonia RECOLONS, el sr Esteve va vendre part de la seva producción eléctrica a la empresa de RIEGOS Y FUERZA DEL EBRO, filial de EEC I BARCELONA TRACTION LIGHT AND POWER, i gràcies a aportacions com aquella, el corrent altern va arribar des de Bcn a tot el occident català.

Va ser una gran ideia aprofitar la força donada per la caiguda forçada en pendent de l´aigua dels rius Freser i Nuria, des de l´alçada máxima de Queralbs, fins a 500 metres més avall, a Nuria.

Les estacions productores d´electricitat i les turbines instal.lades van poder ser posades en marxa en número de 6 (Daió (Freser inf.), La Farga, Moli Vell, Rialb, i Filats, a la fàbria Recolons, i Carbur, al costat, amb altre amo, l´empresa Echer Wyss i Cia),

 El sistema de producció hidro-elèctrica i mecànica es senzill, la força d´empenta de l´aigua, forçada en baixada i amb una pressió inmensa, fa girar les pales d´una turbina Francis, com la que podem contemplar en fabriques com la SANGLAS de Manlleu, seu del MIT, i de la SEDÓ d´ Esparraguera, amb una velocitat inmesa, que traspassa el seu gir a una magneto -dinamo productora de fins a 1.250 KW.

 Aquest sistema va ser explotat per donar llum als balnearis de la baixada de Ribes a Vic i a les fabriques situades pel camí, a més de les ciutats.

central "EL CARBUR" adosada a la fàbrica Recolons,

 tub d´aigua de 1 de diàmetre en pendent

RECOLONS I SANTA MARIA a ambdòs costats de Ripoll.

 COLÓNIA RECOLONS.-

------------------------------

ESTEBE RECOLONS (ENGINYER)

CONSTRUCTOR I PROJECTOR CENTRALS ;

daió, Rialb i Carbur i filats  (excepto la central del Molí), prop. de la familia Girona, 

------------------------

familia cotonera

establera a bcn el 1842

BARTOMEU pare, FILA A ST MARTI EL 1877

----------------------------

FILLS DE BARTOMEU (ESTEBE I TOMÀS)

construeixen colònia a Ribes el 1900

----------------------------

dada.- tren arriba a Ripoll el 1896 // a Ribes el 1922

-----------------------------

dada.- principi de l´explotació de la zona Ribes va venir amb els balnearis.

------------------------------

1916 comença la seva història la colònia Recolons.

ESTEBE QUEDA A RIBES

TOMAS S´EN VA A ST MARTÍ

--------------------------------

ESTEBE AND BOTEY (de RIPOLL) CREEN LA "CATALANA AGRÍCOLA"

voldràn plantar cotó a Andalucia durant la Guerra.

----------------------------------

ESTEBE hi te accions solidàries a RIbes

-FUNDA GUARDERIA I CREA BEQUES ESCOLA RIBES.

----------------------------------

A ESTEBE SEGUEIX EL SEU FILL MARIANO (1942)

----------------------------------

1964 emp. "SAIDA"

DESPRÉS "MAX PLASTIC S.A." (actual.litat)

COLÒNIA SANTA MARIA, LA ROJA.-

 Dades històriques:

El 3 de desembre de 1920 SAPHIL adquireix la fàbrica, la colònia i el salt. 

El 1924 es va crear la cooperativa obrera. 

Als anys quaranta SAPHIL era propietària d'una superfície de 50.012 m2, dels quals 13.068 m2 eren edificats. 

Els habitatges dels obrers, pensats per a 78 famílies, estan formats per tres blocs de tres plantes, 

El 1963 es va construir la residència, amb la finalitat de servir d'habitatge i d'escola de les noies vingudes per treballar a la fàbrica des de diversos punts d'Espanya.

l´esglèsia de RUBIÓ I TUDURI es del 1923

Pel que fa als habitatges dels obrers, el 1944 es va redactar un projecte que preveia un camp d'esports, un baixador de tren, una farmàcia, entre d'altres, que no es va arribar a realitzar. 

Aquests habitatges estan abandonats des dels anys vuitanta.

 .

CANET DE MAR I EL GÈNERE DE PUNT

 Canet de Mar es una d´aquelles típiques viles marineres de mestres d´aixa al segle XVIII, que va crèixer a cop d´impuls industrial téxtil, génere de punt, als seguents 30 anys.

La vil.la va atreure durant aquells anys molta de la burgesia catalana barcelonina per emprendre empressarialment i amb intenció d´estiuejar en recerca de bon aire i platja.

No era el cas de l´insigne arquitecte Lluis Domènech i Montaner, que hi tenia la seva part de familia per part de dona ja instal.lada a la masia Rocosa del centre de la vil.la.  Ell hi anava amb tota la seva mangnifica prole per passar els estius de feia ja temps, i gaudia de la companyia i carinyo de la major part dels pobladors, allà hi va gaudir el seu fill Pere, les seves cinc filles i l´altre noi de la prole.

La seva dona, per la qual va deixar amb els anys la seva professió, cuidava la mainada mentre ell dissenyava els espaïs i decoració de llocs tan destacats com el Palau de la Música, el café de l´expo del 88, i l´Hospital de Sant Pau.

Al museu dedicat a la seva vida al costat de la riera de Sant Domènec, antiga casa a on va treballar el nostre protagonista, hi han espais corulls d´elements extrets de les seves obres arquitectòniques, que ell dissenyà mentre restava rodejat pels seus numbrosos nets, aquest era un geni familiar, que no podia restar lluny de fills i dona, i que va ser tan prolífic com per ser nombrat com el mestre del modesnisme català.

DETALLS DE L´OBRA DELS ESCULTORS MODERNISTES QUE VAN TREBALLAR PER A LLUIS DOMÈNECH I MONTANER A DINS LA CASA GUARDATS.-

Eusebi Arnau

detall dels rosetons del Palau de la Música

Mentre ell dibuixava, la vil.la anava creixent, i les fàbriques tèxtils anaven instal.lant-se, algunes amb patró barceloní, i altres de la mateixa vil.la que ja filava, com sempre, a les cases particulars de Canet.

EL tren, arribat a meitat del XIX, portava gènere de punt al port de barcelona, mentre el port de Canet, exportava indiana a les amériques, curiósa dada!!

Les quatre fàbriques més destacades de l´època són...., i alguna de les quals van edificar els arquitectes de la familia Domènech 

Totes elles van anar creixent a l´eix creat per la riera Sant Domènec i el Passeig de la misericordia al costat nord.

1.- "CAN JOVER",prop. Jover, Serra & cia, passeig Misericòrdia, arq. Pere Domènech. (conservada), 1910

2- "CAL NOTARI", prop-s. Joan Jover Llauger i Josep Verdura, Josep Dotras i Carles Mora, c. Ravalet, arq. Pere Domènech, 1928

3.- "CAN ROMAGOSA", prop. Jaume Sadó (barceloní del barri sant Pau), ctra general, 1870, marca "la Canatenca"

4.- "FLORIS I BUSQUETS", prop-s Joaquim Reynes i Joaquim Flores, riera St Domènec, 1906,l Pere Domènec, ara sala telers escola

5.- "CARBONELL, SUSSANA & cia", prop. Carbonell Reverter, passeig Misericòrida, arq. Josep Puig i Cadafalch, 1890

ERMITA DE LAMISERICORDIA AL CAPDAMUNT DE L´EIX JOVER,

PATROCINATS PER L´AMO DE CAN CARBONELL.

 

font del passeig de la Misericòrdia de Josep Puig i Cadafalch, arquitecte de CARBONELL, SUSSAGNA