Loquillo i Troglotites, tota una vida, també a BCN capital

Avui parlaré d´un dels meus cantants preferits, que normalment, com acostuma a succeir, va marcar la meva joventut.

Jo vaig començar a anar de discoteca l´any 84, primer a les del barri, i després al centre de la ciutat Ozono, Sicosis, Apocalipse, Ja amb la meva xicota.

El primer gran amic que vaig tenir, després padrí a la meva boda, tenia tota l´estètica del nostre protagonista, macarra segur de si mateix, agresiu i noble, era tot un prototipus d´aquell "feo-fuerte y formal" que va cantar Loquillo l´any 2001, i la seva personalitat va marcar en molt la meva visió vital.  Sempre recordaré la seva lluita per trobar feina en una època com la d´ara, castigada per l´atur, els 80´s, i també, com no!, enamorar dones, i també la seva llar de familia molt unida arran de la mort del pare.

El Loquillo va començar també la vida de la mateixa manera, en el Clot.  Fill de pare treballador ex-combatent republicà, amb arrels a la mateixa branca revolucionària, i vivint la ciutat en un extrem de Barcelona, inmers en un sentiment de perdedor propi de la gent pobre que no té res a perdre o guanyar.

carrer de joventut del Loquillo al Clot

Els seus primer moments de protagonisme van arribar de la mà del basquet, va ser bon jugador, en equips com l´Alpe de la Gran Via Barcelonina, escola-bressol del Barça, una de les moltes que hi té per tota la ciutat, i el Cotonifici de Badalona, on va coincidir amb l´Epi, gran jugador de l`època dels 80´s al Barça, però no va cuallar, ja que el seu cap i el seu cor estaven per altres fites diferents, el volia muntar un grup de rockanroll, que ja feia furor a la ciutat, i que tenia ja alguns pioners adictes.

Hi havia una tenda de discs al carrer del Carme, 94, el qual propietari ja havia portar a cantar a la ciutat algún grup mític, per exemple los Rolling Stones o The Clash, i que es deia Gay and Company, era el Gay Mercader, i la seva tenda estava plena de novetats referents al món del rock clàssic, allà va anar el Loquillo, a cercar músics per la seva nova banda, i va trobar ni més ni menys que al Carles Segarra, que per aquella època ja feia imitacions de cantant als locals de moda barcelonina.

Abans d´anar-se´n a fer el servei militar, ja apoderava al Carles, havia fet un disc mig amateur amb una discogràfica barcelonina "Cúspide", i havia fundat un grup anomenat "Teddy Loquillo i sus amigos", eren finals del 70´s.

Abans d´anar-se´n ja havia conegut al Sabino Méndez, a la tornada es van trobar els dos grans amics i van començar de nou a fer plans per llançar el nou grup, que s´havia de dir "Loquillo i Trogloditas", en principi ajudats pel Manolo Garcia i el Quimi Portet, en quan a infraestructura i nom propi, la idea de Trogloditas va ser d´ells.

La banda va començar a fer "bolos" per tota Espanya, primer a Tomelloso el 1983, i després ja sense aturador, impulsats per la gran "Moguda" madrilenya, de la que van aconseguir beure, veient sorgir a la vegada grups com Alaska, Gabinete Caligari, etc, de tal manera que fins mitjans dels 80´s, el grup format per Sabino, Ricard Puigomènech (guitarra), Jordi Vila (bateria) i Josep Simón (baix), com començar a enhebrar la mítica de la banda, cançons com "Rockanroll Star", La Mafia del Ball", o "Chanel, Cocaina i Don Perignon".

Al final de l´any 87, Sabino està massa enganxat a les drogues i deixa la banda, després de tenir desavenences amb Loquillo, i aquest ha de replantejar-se la marxa de la banda, també mermada per la perdua d´oida de Ricard Puigdomènech.

Sabino y Loquillo

Troba un altre compositor, el Carles Sopenya, i comença a veure que pot fer cançons amb més contingut creatiu, però sense perde ritme i força compositiva, així comença la nova etapa de "Loquillo i Trogloditas", que els antics membres no entenen massa bé, incorporen un altre guitarra el 93, durant l´època vasca del Loco, i aquest també contribueix al canvi de direcció del grup, ja no es tracta tant de tocar rockandroll, sino de fer-ho amb cert contingut poètic. 

Per fi mor Pepe Risi, i Josep Simón, l´únic component que queda de tota la vida, després de 25 anys de grup, deixa la banda, i això suposa la fi dels Trogloditas, que encara que no ho sembli també noten el pas del temps, enrera queden discos com "la Mafia del Ball" (1985), "Morir en Primavera" (1988), "Mentre respirem" (1993) totes de la discogràfica Hispavox, "Cuero Espanyol" (2000) amb Emi-Odeon.

Avda. de la Luz, a la que va dedicar una cançó
es troba a sota de la plaça Catalunya

patrimoni entre l´H i Cornellà (dia 9 -11- 13)

TROBADA
hora: 9.00 hores
lloc:  RENFE estació l´Hospitalet Centre
rambla Just Oliveras



VISITA GUIADA  A L´H
Amb el motiu de fer conèixer l´obra de l´insigne arquitecte modernista de la ciutat Puig i Gairalt
-cases barates Rambla
-casa Sant Feliu

 La història curiosa del baró de Maldà
-font del Repartidor i Can Xerricó

La història del maquis més famós
-antic Ateneu i història Quico Sabater

i llocs de patrimoni i reclamació patrimonial
-parc Can Buxeres i barri de "la Fonteta"
-pont Canal de la Infanta i quarter Remunta

.....ja a Cornellà....
-casa dels comtes de Bell-lloc i parc de Can Mercader
-fàbrica tèxtil Can Rosés (petita ressenya de la història fabril a la ciutat)

I per fí,.... a les

HORA: 11.00 hores
VISITA GUIADA PELS TESTIMONIS PATRIMONIALS DE CORNELLÀ....

FINALITZACIÓ a les...
HORA: 13.00 hores

EL FUTUR DE LES RUTES GUIADES DE PATRIMONI

RUTES DE PATRIMONI HISTÒRIC UNA NECESSITAT PER PROTEGIR EL NOSTRE PASSAT

Ja fa un temps que a tota Barcelona i pobles i ciutats de Catalunya, ha sorgit una tradició, que imposa una inversió en gent i recursos, per posar en relleu el variat i poderós tresor del nostre passat, mostrat pels mil exemples valuosos que tenim en questió de patrimoni.

Un edifici, un pont, una font, un vei que tingui una edat superior als 70 anys és un tresor per nosaltres, segurament les històries que ens podria explicar aquesta fita encara viva del nostre passat seria un gran aprenentatge per nosaltres.

Hi ha molta gent interessada en propugnar una cerca exhaustiva d´aquest passat, dedicades recollir fotografies per internet en blanc i negre, historiadors amb blog personal, escriptors de moda i afeccionats en general, en dediquen hores del seu temps, inclús defensant amb la seva presència la conservació i publicitat d´aquestes restes retrobades per tota Catalunya.

El que veiem per tant és un interès creixent per saber del nostre passat, i com a exemples vius d´aquesta recerca tenim el que ha intentat preservar per exemple el Centre d´Estudis del Baix Llobregat i la plataforma Protegim el Canal de la Infanta al voltant dels últims vestigis del canal amb més de 200 anys d´antiguitat que solcava la plana del Baix Llobregat, també la reclamació dels ciutadans que volen salvar de l´enderrocament del Portal de Mar a la ciutat comtal, la Torre Baró a Roquetes, el pì d´en Xandri a Sant Cugat, la casa del doctor Andreu a la Rotonda, o el canal del Rec Comtal a Vallbona.

pont del Canal de la Infanta darrera
del quarter de la Remunta

Antigament per sota de l´ull del pont hi passava un canal de rec que partia el Baix Llobregat per la meitat, la part de l´esquerra de la comarca, i que va fer conreables els camps que abans eren pantans.   El canal agafava aigua del riu Llobregat i la deixava a peus de Montjuic, a Can Tunis, desde 1817 fins a l´entrada de la dictadura a Espanya, en que es va convertir en claveguera.

   

la Plataforma "Protegim el Canal de la Infanta"
amb l´ajut d´altres Entitats del Baix, vam aconseguir
el 2012 que l´Ajuntament respectés la seva
conservació, davant del projecte de construcció
que volien endegar al seu voltant.

Així veiem uns exemples d´aquesta nova tendència de "posada en valor" del nostre Patrimoni, amb majúscules d´ara endavant, totes aquestes mostres impulsades per diferents i curiosos organismes de diferent entitat a la nostra societat, Entitats privades i amb ànim de lucre, Entitats de protecció propiament dita, sense ànim de lucre, Centres d´Estudis de ciutat, amb el fons aportats pels propis socis compromisaris, Tallers d´Història, amb els seus historiadors titulars i socis de poca quota líquida anual, també Arxius Històrics, i per alta part museus històrics i etnogràfics, amb protecció de la Diputació, etc.

1.- Ja de fa temps es fan unes visites guiades a la colònia Guell, impolsades pel consorci de la Colonia Güell, que es va constituir el 1993, amb personalitat jurídica pròpia, integrada pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, l´Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l´Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.

Les visites al museu de la colònia, amb les famoses maquetes de corda i perdigons de l´arquitecte Gaudí fetes per la cripta de la Sagrada Familia, la cripta de la colònia de l´insigne arquitecte, més el propi recinte de la zona industrial que va impulsar Eusebi Güell a començaments de segle passat, per poder traslladar la producció des de la fàbrica del "Vapor Vell" a Sants, són acurades i tenen el seu sumum amb la diada Modernista a la colònia pel mes d´octubre, que impulsa una altra associació que té per finalitat protegir el llegat històric i patrimonial de la mateixa colònia, en aquests moments en perill de deteriorament (l’Associació La Colònia Modernista va ser fundada a Santa Coloma de Cervelló (El Baix Llobregat) l’any 2001, amb l’objectiu de promoure el llegat històric, cultural i artístic de la Colònia Güell).

http://www.gaudicoloniaguell.org/es/que-visitar/exposicion

2.- L´Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, ja de fa temps, any 1987, promou unes visites a peu pel barri, que tracten de posar en relleu la importància del patrimoni dels tretze barris del nord de Barcelona, aquests recorreguts, essent una mica arraconats i oblidats en la memòria dels barcelonins en general.  Motiu contra el qual els integrants d´aquest Arxiu, situat al centre del Passeig de Valldaura, lluiten amb les poques armes de les que disposen, l´atenció dels seus veïns, i el poder que els hi aporta la col.lecció local de records i fotografies antigues del barri, que ofereixen els conciutadans.

Aquestes rutes, que es sufraguen amb la venda "in situ" d´una revista dita "Petit Arxiu", que repassa la ruta feta aquell mateix dia, amb fotografies i explicacions adicionals a las ofertes en directe, no poden ser més interessants i amables, ja que per dos euros portes a sobre el record escrit, per poder tenir a casa guardada, de la mateixa.

Edificis com la torre Baró, el xalet Sibate, la casa de les Aigues, el Mental del carrer Pi i Molist, Ca 
n´Ensenya, Can Carreres, són posats en valor i ressaltats en la memòria dels veins de Nou Barris, sempre actius en les lluites contra la pèrdua de Patrimoni.

ruta pel proper dia 29 de setembre,
jornades de Patrimoni Europees
pel barri, Vallbona, Trinitat, i Roquetes

3.- Altra entitat dedicada a la protecció de patrimoni a l´Hospitalet es el Centre d´Estudis de la ciutat, que està passant moments difícils amb la crisi, tan sols sufragat per la quota dels seus socis, amb dret a exemplars de publicacions pròpies, activitats al seu local del molí de la Tecla Sala, i consulta del seu gran arxiu de llibres d´historia local que hi tenen, cosa que també es oferta al públic en general, amb horari convingut.

integrants de la ruta per l´Hospitalet al davant de la seu del
CelH a l´edifici Molí de la Tecla Sala, actual biblioteca
central de la ciutat

http://www20.gencat.cat/docs/Patrimoni/01_pat_bits/01_reportatges/100_jep_2011/Programa%20activitats%20JEP%202013.pdf#page=185

Aquesta Entitat, implicada en molts fronts de lluita cultural i patrimonial, sempre ha ofert la seva ajuda a tot tipus d´organismes, amb interès de lluita contra la pèrdua de valor del passat.  Un dels seus components, el Manel Domínguez, ha participat confeccionant rutes per tots el barris de la mateixa, rutes sobre el passat obrer de la tercera ciutat més gran de Catalunya, el seu associacionisme, la seva història i el seu caràcter lluitador.  Les rutes que proposen són coordinades pel museu de la ciutat, que aporta els guies per desenvolupar les mateixes, però essent oberts a tot tipus d´aportacions internes i externes.

4.- El Taller d´Història de Gràcia, que coordina les visites guiades als refugis antiaeris del barri, i l´associació "el Pou", veritable Arxiu Històric d´Horta Guinardó, amb el seu fons d´erudits sobre el passat del barri, també programen rutes i visites; rutes en torn a la història de l´aigua que baixa de Collserola, Patrimoni de cases de principi de segle, etc.  Per mòdic preu podem gaudir tots els veïns, entre els quals m´incloc, d´una ruta erudita que a més significa caminada i exercisi, molt interessants per descobrir per exemple, pous i rieres, cases amb història particular excepcional, perquè.., coneguem realment les històries pròpies que cada racó de la ciutat ha conreat a lo llarg de tota la seva vida?, masies antigues ja sense camp i amb reutilització moderna, casernes, cotxeres, història de transport, fontades, guerres, parcs i jardins, etc. Tota una vida posada al servei del curiós en tamany i format de caminada cultural.

visita del Taller d´Història al refugi de la plaça del diamant

5.- Per acabar parlaré de les rutes professionals que fan diferents empreses de la ciutat, pensades per turistes principalment, i que també són útils per conèixer el nostre Patrimoni, per exemple empreses com el MUHBA, que encara que museu, té una orientació de lucre, encarat a la conservació del patrimoni que alberguen, principalment, i el MNACTEC, que, per mi, de forma molt més interessant, fa un repàs a la rica història industrial de finals del XIX, que poseim com a comunitat enriquida gràcies al tèxtil.

Aquestes empreses són un focus d´atracció molt important per gents arribades d´arreu, i la seva oferta és acurada i versàtil, ja que saben aprofitar dates especials per posar a l´abast dels visitants visites teatralitzades molt però que molt sucoses, i que et fan aprendre replantejant les estratègies modernes de vida que posseïm, perquè, com a treballadors que són, ¿ens hem imaginat el que era la vida, fa no tant, dels que vivien con nosaltres?, treballant 10 hores diàries i patint el cansanci que van patir els nostres besavis, doncs tan sols hem de veure´l in situ gràcies a aquestes visites teatralitzades representades en molts casos per actors amateurs.

Visites i rutes que cada dia tenen més acceptació i més valor, com les que es fan per dintre la Sagrada Familia, als recintes fabrils dels rius catalans, com la colònia Vidal de Puig Reig, i a la casa de l´Aigua de Montcada, que són un exemple a seguir, replantejant tan sols si el preu es l´adequat a la oferta i la demanda.

6.- I per fi la meva pròpia experiència, que passa per una oferta lliure que va començar al meu barri de residència habitual, cercant oferir una ruta guiada pels llocs de patrimoni d´Horta Guinardó, i que ha acabat sent un reguitxell de rutes temàtiques, cada vegada més precises del que ha sigut la vida cultural a la ciutat de Barcelona, i cada vegada amb més acceptació dels meus fans habituals, que han començat a interactuar amb el guia de cada excursió-caminada històrica, amb molt interés cadascun d´ells de compartir amistat i records del que va ser una història de quasi 100 anys com mínim, i dels quals em sento molt orgullós de tenir com a seguidors i amics.

foto feta davant la creu de l´esglèsia de Sant Pau
al centre de la ciutat el dia 18 de maig del 2013

Totes aquestes entitats, encara posant cada dia una mica més alt el llistó de les seves activitats, són un exemple de vida cultural que hem de mantenir, la cultura com ja s´ha dit més d´una vegada no té preu, i podria ser una sortida real a la crisi, i una nova oportunitat per més d´un bon barceloní amb formació cultural a l´alçada de les circumstàncies.  

Si la moda és transforma en oportunitat, oferint de forma privada rutes i guies,  si som com hem d´èsser catalans veritables, sabrem oferir part de la nostra experiència als demés de forma acurada i raonable, fent comprendre a la resta de comunitats veïnes i estrangeres, 

d´on venim i a on anem.

RUTES DE PATRIMONI

PROPERA RUTA DEL DIA 29 DE SETEMBRE - PLANNING

Arxiu històric de Roquetes Nou Barris

Que dir d´aquests amics que fan feina pel seu barri a Nou Barris...., doncs que són con una havanera, dolça i complaent amb els seus veins, i que gràcies a això tenen un fons privat de fotografies privades, de familia, dels 13 barris del nord de la ciutat, que fan enveja a molts arxius de la ciutat.

Són gent amable, pròxima, amb gran cultura històrica, i que sempre reben als visitants amb els braços oberts, el Jesús, l´Arni, la Marta, el Ricard, la Neus, el Josep Lluís, l´Antonio, la Loli, etc. gent que ha passat i que dirigeixen aquest espai de trobada, i de publicació de tot tipus de documents relatius als seus descubriments; articles donats pels socis, llibres de tota mena, exposicions, que converteixen en cicles de mostra de tot tipus d´art, des de cinema de barri, pintura i per suposat descoberta de patrimoni.

el vestíbul d´entrada preparat per una expo

Aquesta activitat es pot trobar a lo llarg del tot calendari en el barri, ja que a més surten al carrer i fan rutes de reconeixement del patrimoni oblidat de Nou Barris, i sortides per Collserola, per la qual muntanya del nord de Nou Barris, passsejen com a experts, invitant als veins, i a tothom qui vulgui, publicant per l´ocasió una petita edició dels seus famosos "petits arxius", que expliquen ruta i patrimoni visitat en la ruta, i que venen el mateix dia a peu de carrer per un mòdic preu.

          

L´Arni es el que posa l´organització, ja dins de l´Entitat des de començaments dels 80, es un bona peça, però sempre amb el somrís als llavis, el Jesús porta les rutes de descoberta per la muntanya, i que a mi m´està ensenyant molts camins oblidats que no coneixia de Collserola, i el Ricard, el Josep Lluis i el Roberto són els investigadors que treballen per tot el barri.  l´Arxiu, vull dir, menció apart, que té sort de tenir un component com el Ricard Fernández Valentí, veritable erudit de la història del transport a BCN, llegiu el seu blog "el Tramvia 48", a on també fa repàs de moltes més històries interessants. 

Ricard en una de les rutes de descoverta pel barri

Precisament i dient, en favor d´ells, que no tenen vergonya en pregonar el seu arrelament al barri, fa poc han inaugurat una expo sobre els seus 25 anys de sortides per Collserola, amb el Miquel Tormos, promotor i guia de les primeres sortides que van fer com a grup indepenent, i el president del Consorci de Collserola, el senyor Martí, que encara es pot visitar a la seu de l´Arxiu els dies d´obertura del Centre, que són sempre els dimarts i dijous de 18.00 hores a 20.00 hores, a on els podreu trobar per cualsevol consulta.

http://arxiuhistoric.blogspot.com.es/2013_04_01_archive.html 

el sr. Martí, el Miquel i l´Arni a la taula el dia de la presentació de l´expo

També fer menció al Roberto LaHuerta, aragonés, que ha escrit dos llibres sobre els cinemes de barri, primer tan sols de Nou Barris, i després una ampliació dels d´Horta-Sant Andreu, que són d´autoedició i que estàn publicitats i difosos per l´Arxiu directament, que a més estàn tenint una aceptació molt valorable!!.  I del Josep Maria Babí, que ha fet, per la seva part, una novel.la sobre una xicota, la Marta, que viu la seva vida a dintre de l´ambient passat del barri, i que fa una presentació el proper dia 27 de juny a la llibreria "La Font de Mimir", del C. Cartellà, al costat del Caprabo de l´encreuament amb l´Avinguda Borbó, li desitgem també la màxima de les sorts en les seves vendes.

Ricard, Fernando LaHuerta, i el germà de Ricard (expert en cinema)

a Can Fabra fent la presentació el dia 8 de juny 

Josep Maria Babí i el Pau Vinyes (historiador de Sant Andreu)

Vosaltres els coneixereu el proper dia 29 amb l´edició de la nocturna d´aquest any

"El patrimoni Eulalienc, un segle d´evolució"

Estem en l´última setmana de cole, el cap de setmana de la revetla més famosa, i al començament de les calors de l´estiu, arriba el moment de fer caps de setmana de platja, de planejament de vacances i de colònies d´estiu pels nens, però...., hi ha gent que encara disfruta treballant, preparant rutes culturals pels turistes que passen l´estiu amb nosaltres, avui m´he trobat precisament, perdoneu la interrupció, un metge estranger ferit al terra a la sortida del metro de Marina, encara amb ganes de descobrir la ciutat,  i  també exposicions culturals per a gent amb la ment encara oberta a nous projectes d´aprenentatge cultural, malgrat s´esgoti el temps de les ments actives les 24 hores del dia, com fins ara passa amb molta gent atrapada a la Crisi i la derrota, que ens fa ser més vius que mai, per tal de que no se´ns marqui amb la creu del "pasotisme".

de izqda a dcha

Juanma Gallardo, Ireneu Castillo, Manel Dominguez, jo, el meu company de contes 

aqui els mateixos menys Juanma i en el seu lloc el Santos Vallespin

On hi ha vida n´hi ha d´esperança diuen, veritat?, doncs això és el que s´ha aplicat el grup de gent que ha volgut posar a disposició del públic inquiet de Santa Eulàlia, i de BCN en general, el catàleg més complet de joies vives...., i mortes, que han poblat el terra del nostre benvolgut barri de l´est de l´H, SANTA EULÀLIA, Santa Eulàlia de gent major, Santa Eulàlia de gent jove, Santa Eulàlia d´Associacions culturals amb majúscules, Santa Eulàlia de passejants a la llum de la lluna, Santa Eulàlia de passat i Santa Eulàlia de FUTUR, CAP A UNA NOVA VIDA ALLÀ ON VULGUIN PORTAR-NOS ELS TEMPS ESFEREIDORS.  Joies de patrimoni i de riquesa heretada del barri, que no ens hem de deixar perdre, perquè una ciutat rica es la que sap aprofitar el que hi té i construir sobre les seves petjades.

Tot va devenir de l´empenta d´un emprenedor amb majúscules, que el temps ha marcat amb la creu de l´anonimat, un bon company que voldria l´estima dels seus veins pel que realment sap fer molt i molt bé, rescatar memòria de la ciutat i guardar-la per posar-la a l´abast de tothom, i que ha sabut tirar endavant aquest projecte de forma magistral, juntament amb el Celh, de l´edifici Molí al costat de la Tecla Sala en el barri de Sant Josep, el millor grup oficial de recerca històrica i salvaguarda memorial de l´Hospitalet, el grup Perseu de protecció patrimonial, que va començar la seva merescuda fama de grup inquiet gràcies a la lluita per la salvaguarda de les restes del Canal de la Infanta al darrera de la Remunta, i el Centre de Cultura del barri, que ens ha ofert les seves instal.lacions, i la seva gent per donar marc a l´expo sobre el patrimoni del barri.

Així es com aquesta setmana, després que el nostre amic Santos, membre de Perseu, fes un reguitxell de fotos professionals del barri, centrades en el seu patrimoni històric, ens hem posat mà a l´obra fent tria d´objectes històrics importants en el apartat de patrimoni, i hem decidit donar protagonisme a la llista seguent d´edificis dividits en tres grups, desapareguts, conservats i en perill de desaparició:

Juanma de l´Arxiu de Santa Eulàlia i el Santos, el nostre fotògraf, membre de Perseu.

Sta Eulàlia els anys 30

conservats

1. església romànica, l´edifici més vell de tot l´Hospitalet, que va passar per ser galliner!!!

2. mercat municipal,  el periode de temps que va de 1920 a 1930, el barri de Santa Eulàlia va crèixer en població exponencialment, i el 1935 l´arquitecte municipal, pensant en dotar d´equipament indispensable al barri, va dissenyar aquest mercat, l´últim dels tres que va projectar per la ciutat.  Es conforma a base de dos naus independents, que tenen un centre de gir comú en el centre, que ocupa una llanterna de llum, i que queda en l´actualitat una mica desvirtuat arquitectònicament per les parades que s´afegiren posteriorment, encara que justificadament.

3. olis "Regàs", amb la seva façana meravellosa del C. Buenos Aires

4. pont Torrassa, que van unir durant molt de temps Santa Eulàlia amb la resta de l´H.

5. Edificis Puig i Gairalt, 

-casa Casals (C. Santa Eulàlia, 155) (Ramon Puig i Gairalt) 

casa del 1935, tipologia de dos habitatges per replà, influència racionalista, l´arquitecte era soci numerari del GATPAC, demostra aquesta part el que la façana sigui asimètrica, per això fa servir els volums sortints i entrants de les galeries, donant importància i focalitzant el xamfrà amb el seu coronament recte central.

-casa Talens (C. Santiago Rusiñol, 6) (Ramon Puig i Gairalt) 

casa del 1934,tipologia de casa obrera de 6 metres de façana, amb pati al davant i possibilitat de remunt, pensada per hostatjar traballadors de les empreses tèxtils de la zona.  La decoració de la façana denota ja un noucentisme depurat però simètric, que es trasllada a la tanca.  La rambla Just Oliveras va ser pensada per estar  poblada de casetes com aquesta, però el temps va dictar que les construccions fossin més altes per hostatjar tota la inmigració que tot just arribava.

-casa Carreras (C. Muns, 27) (Antoni Puig i Gairalt) 

casa del 1930, tipologia de dos habitatges per replà amb escala central i pati posterior connectat amb la zona humida.  Coetània amb la casa Munné no disposa del  llenguatge modern que estava desenvolupant en altres edificis per, suposem, imperatiu dels clients. La simetria de façana i les abertures rectangulars, menys a l´últim pis, són les característiques que la classifiquen de noucentita.

  

6. edificis arq. Puig Janer, l´institut i la parròquia de Sant Isidre, aquesta última del 1951.

7. cotxeres metro, del 1932, encara en servei

8. "Can Colom", que després d´aquesta exposició he aprés que els propietaris tenien familia emparentada amb els Martí Codolar del meu barri de residència actual.

9. escultures públiques, "la Velleta" d´Hector Césena, i el monument a l´Hospitalet del Sr. Subirats.

  

10. Festa Major actual, es clar!, amb el seu dia d´havaneres, els seus xiringuitos i els balls andalusos.

11. masia "Escorsa", recollida dintre de l´antiga foneria que va ocupar el solar, i que va arribar a ser una de les principals d´aquesta part de BCN, fonent pilars per construccions industrials, com per exemple l´estació de la Magòria, que encara conserva a la seva entrada, ara centre cívic.  Antigament va fer servei de camp, al costat del Canal de la Infanta.

fundició Escorsa, que abans havia estat a l´actual Av. Mistral.

en perill

1. edifici carrer Cavall Bernat, un desconegut al barri, però molt ben conservat, una de les joies que amaga 

l´eixample del costat montanya del carrer Santa Eulàlia, entre el bar Serra i "Can Gras".  Edifici noucentista amb un gran jardí frontal que té inclús una font ben maca.

2. "Can Gras", l´únic que queda de la fàbrica tèxtil que confonem normalment amb Can Trinxet.  L´arquitecte que va aixecar aquests murs va tenir molt de renom a Sants per aquells temps, era Modest Feu.

  

3. edifici carrer Santa Eulàlia (relleu filadora), si arribeu a l´alçada del pati a on es troba el Centre de Cultura de Sta Eulàlia, venint pel carrer del mateix nom, una mica més enllà, mireu cap a dalt abans d´arribar a l´Escorça, hi veureu un relleu molt maco a dalt d´un edifici, que simbolitza la feina que feien les dones a mitjans segle XIX a les fàbriques de la ciutat.

4. edifici carrer Santa Eulàlia (data 1835), edifici de planta baixa al costat de l´anterior.

5. "Can Trias" + sèquia Canal Infanta, la fàbrica de Jute del prat de les Sangoneres, a mitjans segle XX va ser, a la mort de la vidua Sra. de Trias, co-associada amb els propietaris del "Cànem" de Sant Martí, del Canal de la Infanta encara es conserva al seu costat una fillola o sèquia tapada per la vegetació.

  

6. Castell, el propietari d´una llibreteria del carrer Aribau va construir aquest edifici per la seva princesa enamorada, al carrer Blas Fernánder Lirola.

 7. capitell església, aquest motiu decoratiu afegit a la façana de l´ermita de Sta. Eulàlia es creu tenia la funció d´esporuguir les dones luxurioses de l´antic poble, sembla recordar cuatre serps que devoren un cos humà, quina por!.

Segons recentment he pogut escoltar per boca de la gent del museu de l´H, els motius refletxats podrien ser sirenes, relacionades amb el camí de Santiago, que passava, en el seu camí català, al costat de l´ermita.

retazos extraidos de la página "www.elcaminosantiago.com"

"Los orígenes del Bestiario se remontan a la Cultura Bizantina y representaban animales reales o figurados como expresión de la dualidad: Virtud o Maldad , Dios o El Diablo.

El Arte Románico, incorporo estas tendencias. Habida cuenta, en El Camino de Santiago, nos encontramos la mejor muestra de Arte Románico y por tanto veremos con asiduidad, estas figuras de dualidad en Capiteles, Canecillos y Tímpanos.

En esta época, la información se trasmitía, básicamente de forma oral. La tendencia a la tergiversación de la información, genera: Leyendas, Monstruos imaginarios cargados de virtudes o maldades, héroes, guerreros invencibles y malvados, santos milagrosos.... .

Los poderes fácticos de los Reinos, Condados e Iglesia, usaban esa información para atemorizar y subyugar a la plebe. Los escultores de estas Iglesias, son gente popular, que recibe esta cultura y la expresa en sus obras.

El bestiario puede ser Real o Imaginario. El primero usara la figura de animales como representación de la Dualidad. El imaginario, realizado como una combinación de diferentes partes animales, a fin de realzar la sus virtudes o maldades, usando la lucha y devoramiento de humanos, todo ello para producir efectos intimidatorios sobre el pueblo.

1. Sirena. Simboliza la seducción y entrega a los placeres carnales Se representa como un cuerpo femenino y se sustituyen las piernas por una cola de pez."

desapareguts

1. "Ca n’Alós", la masia que va fer desapareixer al seu darrera la Vanguard i que es trobava a l´altra banda de les vies, en territori Eulalienc, es creu que d´edat mitjaval.

2. altres masies, Cal Bruixa, Cal Tres,....

"Cal Bruixa"

  

3. "Can Trinxet", la més important industria tèxtil de l´Hospitalet, dedicada a fer fil de cotó i teixir.

  

4. Canal de la Infanta, del qual hem aconseguit rescatar el pont de la Remunta, com a "Protegim el Canal de la Infanta" fa un any, i que donava rec des del 1819 a tota la Marina que va de Molins, Sant Feliu i Cornellà fins a Montjuic i el Morrot, fent crèixer les produccions en 4 collites l´any des de llavors.

  

5. Respeto Mutuo, el casal de gent obrera i la cooperativa de consum dels anys 20 al barri, va tenir una vida cultural prou respectable.

  

6. caserna Lepanto, antic quarter ara ciutat de la Justícia.

  

7. altres fàbriques (ATASA, Caralt…), dedicades al blanqueig i a la tintoreria moltes d´elles, ja no existeixen però van deixan petjada en torn al carrer Pareto.

Caralt

  

8. sitials / escombreries, al C. Aprestadora, abans tota la zona de "les Sangoneres" estava ocupada pels escombriaires que feien tria de materials i el reciclatje dels anys 60 a la ciutat.

  

9. mural INDO, que podem dir de la famosa fàbrica òptica al carrer Amadeu Torner, que va deixar de fer ulleres per passar a ser una plaça dedicada a l´entitat més famosa del món, UNICEF.

  

10. els "Tres Tombs", la festa dels agricultors de l´època, que volien protegir els seus animals de granja.

11. "Cal Ramonet", l´hostal de pas abans d´arribar a muralles, que els carros aprofitaven per passar nit i descansar, situat a la cantonada de la Riera Blanca i el carrer Sta. Eulàlia.

Ara fins el dia 3 de juliol us toca a vosaltres fer aquest repàs a través de les fotografies recopilades pels arxius de la ciutat, i que posen, crec jo, en relleu de forma molt adecuada, el paisatge que vàrem tenir i que encara, en part conservem, esperem que els projectes de futur de ciutat no ens prenguin el dret a disfrutar de totes les joies que encara resten al barri.