La cultura popular a Barcelona i a tota Catalunya és una materia històrica més que festiva, una materia que cada vegada escau més a l´oblit, que vol passar a les prestatgeries del record del més grans, igual que altres arts com el punt de mitja, les puntaires o el món analògic.
A la ciutat de Barcelona tenim un lloc molt emblemàtic i reduït que encara es resisteix a ser oblidat, el Casc Antic, i concretament les figures d´imagineria festiva que es troben guardades a la Casa dels Entremessos.
Ja fa uns anys, que de mà d´estudiosos que volen fer reviure aquest art de cultura memorial, com el Sr. Josep Maria Contel del Taller d´Història de Gràcia, o el Sr. Xavier Cordomi, garant de les tradicions del Casc Antic i del llegat material de la Casa del Entremessos de la plaça de les Beates, he descobert que hi han tradicions a la ciutat que es repeteixen una, o dos, vegada a l´any, i que són tan ancestrals, que els ciutadans de Barcelona hauriem de disfrutar cada vegada com si fossin ambrosia donada per la mà de la història d´una ciutat mil.lenaria com la nostra.
El Protocol de l´Àliga de les festes de Santa Eulàlia, el passeig de les Laies, o el dels Oriols a les festes de Sant Josep Oriol, el retaule de Sant Josep al Pi de mitjans de març, o la cercavila de les festes de la Mercé, són moments de celebració popular que tenen el privilegi de comptar amb la presència de les figures d´imagineria festiva més antigues de la nostra ciutat, amb un programa anual ben concret i solemne que no canvia més que en comptades ocasions.
Els Gegants de la Ciutat, els del Pi, o les figures animals de representació gremial de l´antiga Barcelona del segle XVII, són les figures d´imagineria festiva més antigues, a l´igual que les auques i els processos de santificació i beatificació, o la processó de Corpus 40 dies després de Setmana Santa, eren les manifestacions de carrer que més agradaven de seguir als antics ciutadans de dintre muralles, eren les figures que acompanyaven les processons de Corpus des del segle XIV, cocretament el 1320, i les figures d´imagineria que es guardaven a dintre les esglèsies, (el protocolo festivo de la ciudad. Está compuesto por los gigantes de la ciudad, los del Pi y los de Santa Maria del Mar, los cabezudos maceros, la Àliga, el Lleó y la Mulassa de la ciudad, el Bou, el Drac, la Víbria, la Tarasca y los Cavallets Cotoners.)
http://lacasadelsentremesos.cat/
http://lacasadelsentremesos.cat/
Els Gegants del Pi, tenien relació amb l´àmbit de l´església del mateix lloc, i des del segle XIII podem seguir la seva història al voltant.
Van ser creats el segle XIV, o sigui, més de 700 anys enrera, i van començar a processionar la diada de Corpus a finals del mateix segle. Els xics són del 1669 i els grossos estàn datats documentalment des del 1601.
Les vegades que s´han hagut de restaurar son moltes, com per exemple el 1807, amb ocasió de les processons conmemoratives de la beatificació de Sant Josep Oriol, el 1814, durant la guerra del Francés, el 1820, i el 1959 amb motiu de la seva solemne recuperació, després de l´oblit a dins del campanar de l´església des del 1870. Reaparició que va comptar, per comprende el significat de la seva importància com a part de la nostra història festiva, amb l´acompanayament de la gent de Solsona que els havia tornat a refer, la major part de comparses sardanistes de la ciutat, i l´ajut de grups de gegants d´altres agrupacions antigues com els Gegants de la Ciutat.
 |
| els caps dels Gegants del Pi, abans de ésser restaurants |
video sobre la nissaga Casserres de Solsona
Els gegants són part de la nostra història com deia, i part de la nostra devoció a personatges antics i representatius, com els reis i els personatges famosos. Un gegant no es fa ballar de qualsevol manera, ni se l´acompanya a llocs a on no se´l s valori, són padrins d´altres figures més noves, i sempre són benerats per la canalla i respectats. Avui mateix un grup de nens d´una de les escoles de la ciutat estaven a dintre de la Casa dels Entremessos aprenent a fer ballar dos gegantons de la casa, disfrutant del protagonisme que significa ser component de la colla de gegants del Pi, que els hi estaven ensenyant a ficar-s´hi a dintre, ajudats per les seves mestres.
Un cas singular, la processó de celebració de la beatificació de Sant Josep Oriol.
formaven la processó ....
-la Mulassa; sense ser portada pel seu gremi
-el Bou, sense ser portada pel gremi de la carn de la ciutat
-el Lleó, aquest restaurat, amb la seva melena daurada i amb
corona i ram de flors a a la boca.
-l´Àliga, portada pel seu gremi
-els gegants xics i els grossos del Pi, vestits al mode turc
-els gegants de Sant Cugat del Rec
-els gegants de Santa Maria del Mar.
Una reunió que tan sols podem gaudir avui dia, inclús ballant a dins de les esglesies del Pi i del Mar per les diades de les Festes de Santa Eulàlia (Protocol), el primer cap de setmana de novembre (celebració aniversari gegants de Santa Maria), i al Pi, per Sant Josep Oriol (retaule).
El protocol d´imagineria festiva rendeix honor principalment a aquelles tradicions que des de vell antuvi distreien els barcelonins per festes sonades, i per
veure´ls ballar pel terrat de la Rambla.
 |
| gegants de Santa Maria del Mar |
NOTA SOBRE ELS GEGANTS DEL MAR:
A Barcelona els gegants són una tradició arrelada i en tenim notícia des del segle XV. Hi ha constància documental que l’any 1424, entre la munió d’entremesos que participaven en la processó de Corpus, hi havia una representació amb el «rei David ab lo Jiguant». Aquest gegant, el primer documentat a Europa, representava un Goliat i havia estat pagat pel municipi. És el que considerem com el primer gegant de la Ciutat. Aquest Goliat, amb el temps, es deslliga de la representació parateatral i el trobem desfilant sol pels carrers de Barcelona fins l’any 1568, en què la documentació acredita l’existència de la geganta.
No sabem amb exactitud quantes parelles i figures diferents han passejat pels carrers de Barcelona com a gegant i geganta de la Ciutat. Tanmateix, sí que se sap que a final del segle XVI aquest entremès es troba en decadència, fins i tot desaparegut, però que a partir del 1601, a conseqüència de les festes amb motiu de la canonització de sant Ramon de Penyafort, torna als carrers amb una nova embranzida que ja no s'interromp.
 |
| Àliga de Barcelona a dintre de l´església del Pi |
 |
| Mulassa pel carrer Boters, |
 |
| Geganta del Pi retent homenatge a Sta Eulàlia el dia de la processó de les Laies. |
i acabarem amb la cançoneta que hi diu....
 |
| L´explicació de perquè els Gegants ara ballen per la Rambla, una vegada peL terrat..., i altra pel camí els dos espaïs que van quedar definits per la nova construcció de la Rambla al Pla de l´Ós. |
PER + INFO.
"
També tinc la meva ex de tornada immediatament després de contactar amb el doctor Ogbidi. el meu ex Ray Pascal em va deixar fa un any, em va deixar el cor trencat així, un amic meu em va donar aquest correu electrònic de contacte ogbidihomeofsolution1@gmail.com i whatsapp número +2348052523829. Em vaig posar en contacte amb ell i el meu Ray em va tornar amb molt d'amor. en cas que necessiteu el seu poderós encanteri, també podeu arribar a ell, el 100% segur.
ResponElimina