Sabadell, ciutat de la llana

La ciutat de Sabadell va ser la més gran productora de teixits de llana de començaments de segle passat,juntament amb la de Terrassa, ambdues unides a partir de finals del segle XIX pel ferrocarril que anava a Barcelona, al port, a buscar carbó per les calderes de vapor, i tornaven amb resmes i vagons de teixit de llana de les ovelles catalanes. La llana es CARDAVA per obtenir fibres més o menys pentinades, llargues o curtes, després es FILAVA per confeccionar fusos, i després es TISSAVA per ordir tela.

A Sabadell van arribar a haver-hi més de 40 fàbriques dedicades a aquest procés, avançant per la torrentera del riu Ripoll, cap al centre de la ciutat i el barri de Gràcia, al costat de l´estació principal, a on trobem GERMANS CAMPS, i la fàbrica PUNCERNAU/MARCET.

Fàbriques amb gran valor arquitèctònic, com el VAPOR SAMPERE, amb molta història com el vapor LLONCH, que serà l´estrella d´aquest article, i de no tant antigues com FYTISA.  Després vapors amb reliquies guardades al seu interior, com el BUXEDA VELL, que guarda l´única burra que produia electricitat i que encara es conserva intacta per mostrar al curiós.

Reliquies d´un passat de burgessos rics que van fer crèixer Sabadell com a ciutat industrial fora de muralles, al voltant de la seva rambla, l´antiga carretera de Barcelona, i que van promoure Ateneus, hospitals i hostals per acollir i fer-se important a ulls d´una Catalunya que volia ser lliure.

Aquest article està dedicat a tot això que he intentat resumir en una frase;

"SABADELL LA CIUTAT DE LA LLANA, AVANÇANT CAP AL SEGLE XX"

Plànol industrial de Sabadell, cap allà els començaments del segle XX

Can Marcet, al barri de Gràcia

VAPOR LLONCH del barri de Gràcia (ara centre empleament)

FOTOGRAFIES DEL VAPOR BUXEDA VELL

MITL de Sabadell, que guarda la màquina a vapor Wolf del 1906

 

 

 VAPOR BUXEDA NOU,
                                                                                         a prop de la seva germana

 XEMENEIA VAPOR GRAN

xemeneia Fytisa des de Buxeda Vell

  FYTISA, a dalt a la plaça Joan Oliu

 VAPOR PISSIT, c. Alemanya

FÀBRICA SAMPERE, de l´arq. Eduard Maria Balcells i Boigas
gran valor arquitectònic encara conserva la seva torre rellotge

torre rellotge Sampere

FÀBRICA SALLARES DEU (museu aigua Sabadell)

VAPOR CODINA

 

lateral fàbrica Codina, amb les seves abertures
grans per permetre l´entrada de llum solar

VAPOR GORINA

VAPOR BADIA

FÀBRICA ARTEXTIL

D´aquestes empresses que he anat trobant pel camí allà per la ciutat, cal destacar per exemple, que moltes són creades cap allà el 1843, com és el cas de PISSIT, el 1852, com és el cas de la BUXEDA VELL, i el 1867, com en el cas del VAPOR BADIA.

Dels serveis que necessitaven aquestes empreses cal explicar que el carbó per les burres de vapor arribava del port de Barcelona, provinent de Manxester, i que a partir de 1855 va poguer fer-ho a traves de la via ferrera a la ciutat.  De la llana ja em dit que era catalana, i l´aigua arribava en principi dels pous artesians que havia cap a la zona del barri de Gràcia, per aquesta raó la ciutat té el quarter de bombers, situat històricamente en aquella zona.

Mes endavant les industries van treslladar-se cap a l´est, i l´aigua que van fer servir va ser aigua de la torre que va aixecar l´enginyer industrial, pare de moltes xemeneies distribuides per tota Catalunya, FRANCESC IZARD I BAS, (Buxeda Vell i Sampere).  El sot del riu Ripoll era profund i en principi aquest tècnic Sabadellenc (1872) va instal.lar bombes que feien pujar l´aigua fins a la cota dels carrers del nucli antic, a més va implementar el servei construint aquesta famosa Torre d´Aigues, al costat oest del riu, que donava pressió a les segones i terceres plantes dels edificis nous que s´havien d´aixecar a partir de llavors.

Ara la seu d´Aigues de Sabadell es troba a dintre de la fàbrica SALLARES DEU, al c. Industria, del qual parlarem més tard, i hi tenen exposada una bonica història del que va ser aquest lloc a l´època dels vapors Sabadellencs.

Es va acabar de construir el 1918, i va entrar en funcionament 4 anys més tard, per tal de solucionar els problemes de subministrament d'aigua que el creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX havia propiciat. L'objectiu: acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll.


 Estructuralment, remet als models alemanys. Dins l'arquitectura local, és significativa pel fet que es tracta d'una de les primeres construccions realitzades amb formigó armat. Està constituïda per vuit pilars, disposats en forma de tronc de piràmide, i estan units pels diferents trams de l'escala 

(font website: "Poblesdecatalunya.cat")

Mentre tot això passava el que ara és el MITL (Museu de la Industria Tèxtil Llanera de Sabadell), el VAPOR BUXEDA VELL, ja havia passat a tenir il.luminació artificial elèctrica (1876), produïda per la seva burra adaptada.  Més endavant la fàbrica va passar a mans de la MERCANTIL SABADELLENSE, que va instal.lar al costat la màquina Wolf de 300 CV, i que el nostre enginyer estrella FRANCESC IZARD, va adaptar, inclosa xemeneia, per la seva poçada en funcionament.  L´energia elèctrica va revolucionar pel seu preu la producció de les llaneres, i moltes d´elles properes van inclús alquilar l´energia que produia a la Mercantil.

Ara mateix el MITL es un espai visitable des del 2001, per visita concertada amb el Museu d´Història, que té un recorregut museogràfic dedicat a mostrar la història a la que esta dedicada esta entrada de post (obrers i burgesos, vapor i energia, proveïment d´aigua, tipologia industrial, la Wolf i el vapor Buxeda Vell).

Per acabar el post farem un repàs del que va ser la vida al voltant d´aquests vapors a tot lo llarg de la moderna Sabadell de començaments del segle XX, i ho farem començant geograficament pel costat oest, el barri de GRÀCIA, a on trobem la colònia que es va construir al voltant de la fàbrica GARRIGA GERMANS (confluència carreteres de Molins i Barcelona), ben conservada amb les cases d´obrers al costat dividides en planta habitable i quadra.  

La vida dels obrers en aquell barri que va començar a aixecar-se cap allà el 1900, al voltant de la implantació del VAPOR LLONCH, EL SEYDOUX i la MARCET-PUNCERNAU, era primitiva per nosaltres, o no tant, amb llocs de trobada pública dominical, propers a la ideologia anarquista (bar "La Bombilla" c. Girona, actualment restaurant Montserrat), banys públics compartits fora de cada casa (banys "Cal Ral" pl. Gegants de Gràcia, encara conservats), aigua que sortia dels pous artesans que hi havia a la zona i que també omplien el safareitjos públics (c. Reina Elionor).  També hem de tenir en compte que aquesta gent eren inmigrants de la zona Valenciana i Murciana, i els seus costums els feien molt propers entre ells, compartint activitats culturals i esportives als Ateneus i cafés socials, parròquies (c. Montserrat, 149) i competicions culturals, com caramelles i balls festius.

A l´altra banda sabadellenca el ric patrimoni que queda al voltant del carrer Industria, molt d´ell aixecat pel genial arquitecte JULI BALLETVELL, completaràn una visita atenta, cercant la trobada amb el que era l´entrada de visitants, el ferrocarril del 1855.  Com a dada curiosa dic que un costat de vorera es va deixar per passar la gent obrera del poble, més estreta, i l´altra es va aixamplar per  donar riquessa de benviguda a la que havia de ser la gran ciutat acollidora de Sabadell, història de burgesos, incorporant hostals de benvinguda i plantant arbres que donessin ombra.

Atenciá al valor modernista d´edificis com......

(per arribar al c. Industria només s´ha de pujar fins a l´esglèsia de la plaça dr. Robert, al costat de l´Ajuntament, i caminar cap a l´altra banda de la Rambla, darrera de la masia-casa Duran del Pedregar)

-col.legi de la Sagrada Familia, núm. 9 (Gabriel Borrell)

-despatx Lluch, núm. 10 (Juli Balletvell)

-despatx Sampere, núm. 16  (Santiago Casullas)

-habitatge, núm 22. (Francesc de Paula Nebot)

-cases d´en Comadran, núm 25-29 (Santiago Casulleres)

-palauet Tamburini, núm. 28 (Santiago Casulleres)

-casa Ponsa, núm 32-34 (Gabriel Borrell)

-fàbrica Sallarés Deu, Museu Aigues, núm. 37 

-hotel Suís, núm. 57 (Juli Balletvell)

despatx Lluch

links interés

http://ca.sabadell.cat/Oficinadelpatrimoni/p/arquitectura_cat.asp

http://www.cassa.es/area-educativa/museu-de-laigua-cassa/
http://museus.sabadell.cat/index.php/museu-historia

la Pujol i Bausis (Rajoleta) a Esplugues, dintre de la xarxa MNACTEC

Fàbrica Pujol i Bausis "LA RAJOLETA" (Esplugues)

visites teatralitzades 

TAMBÉ VISITABLE EL MUSEU CAN TINTORER
es poden fer visites de museu i la Rajoleta
amb una hora i mitja per veure el conjunt.
4 € preu combinat

El museu de Can Tintorer guarda el llegat del SALVADOR MIQUEL, veï de la Barceloneta que durant tota la seva vida, i després de descobrir les meravelles que amagaven les cases dels seus veïns, en questió de rajola decorativa, deixades a la vista pels bombardejos de l´aviació italiana a la Guerra Civil, va voler recopilar per salvaguardar per la història catalana i l´aprenentatge de les generacions venideres.

Anava comprant a paletes i gent que pagava amb sopars i regals, tota una sèrie de coleccions esmaltades i pintades que encara, avui dia, ens monstren, des de l´època renaixentista, com van anar cambiant colors, gustos i seriès d´èxit a les decoracions de masos i cases.  Des dels primers colors blaus, fins a la policromia i les series geomètiques d`èxit que van estar encara de moda a les nostres llars dels anys 70´s..

(visita teatralitzada el dia 8 de març del 2015), (tornada a visitar dia 17 de març del 2017).

Bòbila previa del 1864 "bòbila Canut"
propietaris Marius Jourdan Bourell i Joan Terrada Cornet.

La Pujol i Bausis comença a continuació de "la Canut" cap al 1874, i va desenvolupar diferents etapes segons fossin els seus propietaris, anava passant de pares a fills la direcció:
del 1874 al 1891 (Jaume  Pujol i Baucis)  i del 1891 al 1941 (Pau Pujol).

Eren propietaris de Can Casanoves a dintre del recinte del convent de Montsió i invertien en cultura en l´Avenç de Cornellà, tenier la tenda comercial al c. Tallers, 9 de BCN.

primer forn del tipus soterrat
baix es posava la llenya, de pi o alzina,
 i a dalt les peces pastades, teules, maons. etx.

La Pujol tenia 3 forns en forma d´ampolla, dels sis que hi havien de ser construits, tots tres de tipus formiguer, amb boques de foc tot el voltant, i un cos central de cocció, un es dedicava al gres, un altre a la peça esmaltada, i un altre a les peces àrabs, tots tres van ser fets al 1919 aproximadament.

En l´actual.litat es conserven a l´aire lliure, però en començament es trobaven dintre d´una nau tancada que tenia forjat coindident a una alçada de 4 metres, a on tenia una boca secundaria el forn per posar peces que necessitesin més calor per coure.

màqueta fàbrica
a l´esquerra les xemeneies dels dos forns conservats, el de gres i el de porcellana
(a dintre de les antigues naus espaïs d´enmollatge ja desapareguts)
 a la dreta la nau que ara mateix amaga el forn àrab.
al pati del costat baix de la nau gran, basses de pastar
i tancats de tint.

Els treballadors que pastaven i posaven les peces al forn eren homes, els nens treien les cendres del forat inferior quan acabava el proces de cocció,  netejaven les xemeneies dels forns i de la caldera de vapor que hi havia per la màquina de moldre argil.la,  i posaven les peces per pre-cuinar a la part baixa del forn.

Procés de pintat de la rajola.-

Les dones pintaven en torns de més de 10 hores, i cobraven 30 centims dia, Magdalena Serra, amb molt de gust i aprofitant que es el dia de la dona treballadora, ens acompanya en la visita teatralitzada que ens ha organitzat el museu Can Tinture d´Esplugues.  La Magdalena es trepadora de la fàbrica.

taula de trepa de la Magdalena preparada per treballar amb
pintura i pautes de paper

 màquina per estampar porcellana

Trepar = anar pintant la rajola cuita fent servir trepes de paper amb retalls, per deixar impronta de color a la superficie seguint dibuixos superposables, en diferents trepes successives, que feien la imatge final.

Estargir = Amb un punxó es fa una serie de puncions a sobre de la rajola y així es configura un dibuix previ, com si fós un tatuatge, després amb pols de carbó es marquen les linies amb color, i després es pinten, el resultat es diferent.

Les taules de les pintadores, dones, estaven posades juntes per poder treballar en sèrie passant la peca i posant a sobre trepes diferents i treballant a colors també diferents.

Joan B. Alós i Peris (1881-1950) va ser director artístic de la fàbrica i va pensar dissenys creatius per les rajoles cuites de la Pujol.

La Pujol i Bausis va especialitzar-se en rajoles hidràuliques de gres i amb acabat esmaltat, també pintat per les cases modernistes de principis de segle a tota la comarca i Barcelona, amb clients com el Palau de la Música, la casa Amatller, el Palau Guell, composant arrambadors de paret, terres, objectes decoratius fets a "la frita".

Procés d´ompliment del forn.-

forn àrab.-

1.- Es posen les rajoles al pis de sobre del forn en calaixos d´argil.la cuita, en cercles de fora cap a dins dins del forn, i es tanca la porta del pis baix amb rajoles i terra segellant.  (4 dies de temps es necessitava per omplir el forn, els nens eren els únics capaços de passar l´accés)  (s´inclou la posada de les rajoles que s´havien de pre-cuinar, a la part de sota, darrera del foc).

(Les peces esmaltades i acabades amb esmalt "de ferro", s´havien de coure tres vegades, una pre-cuinada i dues amb l´esmalt, la última s´havia de deixar que el fum envoltés les peces, per donar l´acabat)

2.- El foc s´havia de controlar 3 dies i s´anava obrint i tancant els forats de sortida de fums superior segons s´anés escampant el foc a l´interior i es fés el coïment individual de les rajoles.

3.- Per refredar el forn, treure les peces, i buidar el cendrer es trigava 5 dies.

4.- Es tornava a omplir, les peces imperfectes es venien de segona, tercera mà o es trencaven i es tornaven a pastar.

sortida del forn superior

forn àrab

Exemples.-

Final de la fàbrica.

La Pujol i Bausis es va treslladar a Cornellà a prop del c. Miranda, en el barri del Pedró, en que estava instal.lada cap el 1946, la situació seria molt a prop de la seu de CCOO, a prop de les vies del Tram.

+ info
http://www.xtec.cat/monografics/socials/descobrim/modernis/dossier/09.htm

Madrid y Barcelona, dos capitales muy diferentes en el fondo.-

Esta pasada semana hemos estado visitando, después de mucho tiempo de planearlo, el lugar más visto por TV, y más mediático a nivel nacional, la ciudad de Madrid.

  

Yo siempre habia pensado que la capital seria muy parecida en el fondo a Barcelona, diferentes lugares que visitar, algún punto muy pintoresco que le diera personalidad propia, como podia ser el metro, o la historia caballeresca, pero en el fondo el mismo ambiente que se respira aquí en el nor-este de la península.  También diferente clima y diferente horizonte, pero la misma contaminación que respirar.

Nada más lejos de la realidad, en realidad desde el momento que entramos con el coche en la abarrotada Madrid, la sensación de estar en otro mundo se me hizo muy patente.  No son sólo las costumbres tan arraigadas que nuestro lugar de pertenencia nos inflige en ambos lugares, indistíntamente, las que marcan la semejanza vital, sino que hasta el paseo común me creaba una sensación de no ser vecinos tan afines en vida de lo que yo me habia imaginado.  Parecia como si el madrileño, o presunto madrileño que caminaba a mi lado en nuestro paseo de descubrimiento, fuera una persona con aspiraciones más claras, diferentes, totalmente opuestas a lo que buscamos los barceloneses al lado del mediterraneo.

Puede que la explicación venga, y que las diferencias sean tan claras, porque; 

1.- La monumentalidad del entorno sea muy diferente a la de las calles barcelonesas.  Los edificios de Madrid parecen, a un barcelonés recien llegado, más altos, más laureados, más reconocidos que los nuestros.  Hay muchos edificios que lucen placas con recuerdo de nombres ilustres, desde el Cardenal Cisneros, hasta Cervantes y la Princesa de Eboli.  Los amantes a la historia de las ciudades valoramos estos detalles.

Las plazas se encuentran desordenadas, sin seguir tramas regulares dentro del callejero de la ciudad, y ellas mismas se encuentran repletas de edificios con historia o Palacios Reales.  Aquí en Barcelona, a lo único que aspiramos es a tener fuentes o algún monumento recordatorio de algún personaje catalán particular.

El estilo modernista brilla por su ausencia en las calles de Madrid, cosa que en la capital catalana es todo lo contrario, salvo por algún ejemplo más que destacable, pero eso hace que el sabor histórico de ambas ciudades sea diferente.  No es lo mismo pasear pensando en la historia de hace algo más de un siglo, cuando Catalunya era grande en su singularidad, que en la historia que construyeron los Austrias en el siglo XV, marca de Imperio y de victorias mundiales..

placa en honor al tenor Gayarre en la pl. de Oriente

Palacio Real

edificio réplica de Times Square, edificio Carrion

Casa Comalat 

2.- El transporte es igual que el nuestro, pero diferente en su aspecto exterior, el metro de Madrid es más estrecho, los pasillos de los andenes no tan rectos, y con el mismo ancho, y el olor es más agradable.  También sufre los rigores de las horas punta, pero parecen más soportables en nuestro metro que en el suyo, lo cual no es una gran ventaja, ya que las caras de los usuarios són las mismas, de hastio y cansancio, haciendo el trasbordo en Sol, o en la Sagrera.

metro Retiro

3.- Las señales y la información turística está enfocada de diferentes maneras en ambos lugares; los nombres de las calles están igual de señalizados, ellos utilizan carteles exentos, y nosotros pequeños rótulos anclados a mitad de semáforo en cada esquina del Eixample.   Pero los verdaderos lugares de interés para los turistas no están tan bien representados.

Si un inglés quiere ir al Tibidabo desde el centro, se las verá y se las deseará para adivinar el camino más corto sin algún tipo de indicación, que deberá ir a buscar a la oficina fija de la Plaça Catalunya, o de la parada del bus turístic más cercana.  En Madrid están mas al dia, hay furgonetas móviles que buscan al turista para informarlo cerca de los museos y el centro histórico.

4.- También la forma de acceder a los dos cascos urbanos es muy diferente.  En Barcelona, el poder saber que encontrarás un atasco en una Ronda, viniendo de fuera de la ciudad, o viviendo en ella, que sólo te retrasará  hasta la llegada a la salida correspondiente, donde seguro que no será tan grave el atasco, es una gran ventaja  Ya que en la otra capital, a las largas colas de acceso a la M-30, semáforos y demás de la calle de Alcalá o el Paseo de la Castellana, has de sumar el tiempo de transitar por dicho cinturón, también dilatado, y el del tiempo de viaje hasta la ciudad limitrofe, en nuestra ciudad todos los puntos de acceso lejano están mucho más cerca, me refiero a las ciudades del area metropolitana de Barcelona.  Esta característica ha de marcar mucho, seguro, el carácter de los conductores madrileños.

5.- La oferta turística es totalmente diferente, en Madrid, el Imperio de los Austrias, los Borbones, y la Movida, definen los principales recorridos, los museos son maravillosos, e incluyen pinturas archifamosas a nivel mundial., y la historia de Cervantes y Lope hacen el resto,  historia imperialista que define un carácter.  Nosotros somos más de Olimpiadas,  Modernismo y mar, historia local que hemos compartido con medio mundo a golpe de originalidad y locura patriótica, también definidora de nuestro espíritu emprendedor y tozudo.

Estatua Alfonso XII

estatua Felipe IV

estatua Alvaro de Bazán

Ayto Madrid

Aj. BCN

6.- En Madrid parece que la gente es más de ir a los espectáculos masivos, teatro y cine, y la oferta es mucho más variada que la nuestra.  ¿Es que acaso los madrileños no saben crear en petite comité?, ¿no són lo suficientemente originales como para planear diversión para unos pocos?.  Parece que no, que manifestaciones como la de la Plaza del Sol Indignada, se produjera en Madrid por ese motivo de gran convocatoria general.

cine Madrid

Teatro Lope de Vega

7.- El deporte es lo que más nos acerca, dejando de lado las rivalidades futbolísiticas, el Retiro está lleno a todas horas de gente haciendo footing, clases de relajación, tai-chi, y todo tipo de actividades, igual que nuestro Parque de la Ciutadella.  Pero esa digamos que va a ser la excepción que confirme la regla.

8.- Porque, si por Colón fuera…., el nuestro es más internacional….., y con razón!!, colocado a más altura y con mejor color de cara, al final de las Ramblas cosmopolitas, y el madrileño, de secano y siempre rodeado de coches y circulación.  Nuestro Museo de Arte Contemporaneo, menos provisto, pero más moderno, y el suyo más dotado, pero más antiguo, Rogers contra Moneo, aunque yo prefiero el suyo, por una razón obvia, tiene mi amado Guernica y la historia del Pabellón Español en la Expo de París del 37.  Su torre de comunicaciones, más céntrica, pero más chata, la nuestra más visiblle, pero menos cuidada de equipamiento.

 

9.- Otra carácterística que nos diferencia es la apreciación, seguramente, que tenemos de la mella que han hecho los recortes presupuestarios en nuestras economias autonómicas.   Para nosotros es terrible tener que renunciar a nuestros derechos adquiridos históricamente, de la manera que lo estamos haciendo, con la benevolencia de nuestro Presidente y de nuestros políticos dependientes, a más no poder, del Poder central.  Para ellos ese tamiz no se ha de apreciar tan lejano.  Aunque la gente pidiendo en las calles sea la misma.

10.- Para acabar decir que de todas maneras la influencia entre ideologias es íntima, lo demostró la solidaridad despertada a raiz del movimiento que partió de la Plaza del Sol, y que compartimos abiertamente las dos sociedades.  Espero que ese punto de contacto sea real, porque yo así lo deseo, por el bién de todos los Españoles.

Burgueses que nos han legado nuestro patrimonio cultural

Hoy voy a explicar la história de uno de esos personajes catalanes, burgueses y ricos, que, realmente, han hecho história a base de ganar dinero y invertirlo en pro de la sociedad civil a la que pertenecían, no tal vez en pro del burgo proletario, pero si a favor del avance cultural de nuestro pais.  Siempre lo he dicho en mis salidas guiadas, que aquí, en Cataluña, hemos tenido mucho dinero, y nos hemos permitido verdaderas excentricidas pagadas con él.   Para este tipo de “excesos”, la época más propicia fue la que historicamente se situó a caballo de Renaixença, Mancomunitat  y inicio de la Revolución industrial, guiada por el modernismo.  Ejemplos de estos excesos tenemos, las casas de Indianos de toda Barcelona, el Casino de l´Arrabassada. etc.

casa Evarist Arnús

casino de Collserola, principios siglo XX

finca Martí Codolar

Hoy voy a hablar de la figura de Camil Fabra i Fontanills, del que os explicaré los rasgos más importantes de su vida para que se comprenda de donde salió el dinero que luego invirtió en el sentido que os he explicado.

Procedente del seno de una familia de la alta burguesía catalana,  Camilo Fabra inició su trayectoria como industrial en 1860, cuando instaló en Gracia  una fábrica con la razón social Camilo Fabra y Cia, dedicada a elaborar un producto pionero: las redes de pesca con hilo de lino.

Fabra compraba el hilo a otro industrial, Fernando Puig, cuya fábrica en Sant Andreu del Palomar era entonces la única hilatura de este género en Cataluña.Tras contraer matrimonio con la hija de su proveedor, en 1866 Fabra creó con su suegro la sociedad Puig y Fabra. La fábrica de redes de Fabra siguió activa, aunque se trasladó de Gracia a La Sagrera, en Sant Martí de Provençals.

En 1882, cuando Fernando Puig se retiró de los negocios, su yerno constituyó la sociedad Camilo Fabra y Compañía, Sucesores de Fernando Puig. Se mantuvo la producción de redes y al antiguo negocio del lino le añadió la producción de hilos de algodón para coser.

Dos años después, en 1884, se fusionó con la compañía de Manel Portabella, constituyendo la sociedad anónima Fabra y Portabella, en la que Camilo Fabra ejerció la presidencia hasta su muerte, tras una larga enfermedad, en 1902.

Mas adelante esta sociedad incluyó a la Escocesa Coats, que ya se habia instalado en Cataluña cerca de Ripoll, en la colonia Borgoñá, y se creó la famosa fábrica que hoy dia es un centro de arte en medio del barrio de Sant Andreu, y cuya nave anexa es ahora la biblioteca Ignasi Iglesies, la de otra forma llamada “Can Mamella”.

Al margen del negocio textil, Camil Fabra fue banquero de los principales bancos de Cataluña y Cajas de Previsión, miembro de la Patronal Catalana.

-          Fue directivo de las compañías de seguros La Catalana y La Previsión
-          Fue directivo en la Compañía de los ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia.
-          En 1869 fue nombrado presidente de la Junta de Obras del Puerto de Barcelona.
-          Fue miembro del consejo de administración del Crédito Mercantil de 1873 a 1902
-          Accionista fundador del Banco Hispano Colonial, principal banco catalán de los años 40 .
-          Entre 1881 y 1882 fue miembro de la junta del Foment del Treball Nacional
-         Socio de patronales como el Fomento de la Producción Española 

 Políticamente estuvo vinculado al Partido Constitucional y posteriormente al Liberal Fusionista, su carrera política se inició como diputado provincial por Berga de 1874 a 1875.  Fue elegido diputado en Cortes por la provincia de Barcelona en cuatro legislaturas: 1876-1879, 1881-1884, 1884-1886 y 1886-1889.  Fue senador por la misma provincia, de 1891 a 1892 y senador vitalcio desde 1893.  Fue tres veces concejal del Ayuntamiento de Barcelona, teniente de alcalde en dos ocasiones y alcalde, por real orden, desde el 19 de enero de 1883 hasta su dimisión, en marzo de ese mismo año.

El 3 de junio de 1889 la Reina Regente, María Cristina de Habsburgo Lorena, le concedió el título deMarqués de Alella.

El dinero que obtuvo lo invirtió socialmente, como he explicado al principio, en obras de gran calado social, y de marcada perduración en la memoria histórica de Cataluña, sin su aportación no tendria sentido hablar actualmente de la Expo del 88, ni del Observatorio Fabra, ni de la casa que años más tarde el famoso especulador Muñoz Ramonet (Muntaner, 282), compró para dotarla como museo, y poder donarla a la ciudad.  O sea de obras tales como:

casa de Camil Fabra a Gràcia, després comprada per
l´empresari Muñoz Ramonet

-Participó en la organización de la Exposición Universal de Barcelona de 1888 como miembro de la junta del patronato.  Cuyo precursor fue el alcalde Rius i Taulet, y fue el emblema del modernismo clasicista en la ciudad.

-. Entre la alta sociedad de la época alcanzaron gran popularidad los bailes y fiestas que organizaba en su palacete, al que acudían miembros de la realeza y de la aristocracia de España y Europa.

-Presidió la sociedades del Gran Teatro del Liceo

,-Presidió el Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II 

-Presidió el Fomento de la Cría Caballar de Cataluña, propietario del Hipódromo de Can Tunis.

El hipódromo estaba situado justo al final de la Ctra. del Port, en la Zona Franca, y allí se citaban los brugueses en dias festivos para celebrar sus carreras de potros.  El hipódromo fue utilizado para realizar el primer vuelo tripulado en España.

La sede central deL Fomento estaba en la Diagonal, esquina Balmes, y el edificio todavia se conserva.

-De su faceta filantrópica destaca especialmente la herencia de 250 000 pesetas en favor de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona para sufragar la construcción de un observatorio astronómico.

Hacia tiempo que la Real Academia queria tener un Observatorio propio, grande y capaz.  Hasta entonces utilizaba uno construido cerca de su sede principal en la Rambla, en el tejado del actual Teatro Poliorama, pero no era la solución adecuada, por espacio y por estar dentro de la zona iluminada artificialmente por la noche.

cúpul.la del Poliorama

Hubo un primer intento de convertir el espacio ocupado actualmente por el Templo del Sagrado Corazón en un primer Observatorio, proyecto de los arquitectos Domènech i Estapà y de Eduard Fontsere, realizado con fecha de 1895.  Faltaba dinero, y por fin llegaron de la donación testamentaria. La inauguración fue hecha en 1904, de la mano de Alfonso XIII y el Jefe de Estado, Antonio Maura.

despacho Can Fabra

Merce Tubau en la puerta del Observatorio
el dia 14 de noviembre

(parte del texto se ha copiado de la entrada de wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Camilo_Fabra)

Can Figuerola, "la casa que no encabia al seu lloc"

Molt s´ha escrit a internet sobre la història i miracles d´aquesta casa que sembla que no estigui feta per estar allà a on hi és.  Si us acosteu pujant pel carrer Judea, que es el carrer al que dona entrada principal l´Hospital de Sant Rafael, veureu que entreu en un barri del nord de la ciutat que és el barri de Sant Genís dels Agudells, antic nucli medieval del costat més proper a Collserola.   Veureu com està fet d´edificis alts, i que només el fan servir els seus propietaris per dormir, els negocis són els justos, restaurants, bars, panaderies i supermercats per abastir aquesta població, però de fàbriques i negocis accessoris no n´hi han.  Després si us acosteu pel carrer que surt a l´esquerra una mica més amunt de l´Hospital, trobareu la casa al darrera d´un d´aquests edificis, es la casa que va donar morada a l´inventor de la peseta...., si, el que escolteu!!!, però això no es lo més important.  Va ser i es, una casa feta per abastir la imaginació dels seus veïns.

Can Figuerola va ser construida com a casa pairal allà pels volts del 1470, i d´ella diuen que al cap dels anys venia el bandoler Serrallonga a escapolir-se pel tunel que hi té foradat al seu soterrani, de les forces de l´ordre enviades pel rei Felip IV per empaitar-lo, i que per allà trobava sortida cap al port...., increible!!.  També hi han llegendes que parlen de que la seva catacumba hi te restes paleocristianes.   Diuen que el tunel era lloc de refugi durant la Guerra Civil, diuen que....  Pero bueno, això ho deixarem a la imaginació tot-poderosa de cadascú, que faci la seva feina, veritat?

Lo cert es que una casa amb aquesta decoració neogòtica, amb tot tipus de detalls i tan estranya dintre d´un barri tan modern, no podia deixar indiferent a ningú, i la saga dels pintors Palmero la va adoptar com a morada a Barcelona.  La dinastia Palmero la va comprar als anys 70´s, essent ells d´origen de Ciutat Real, de prop de la Cort, a on l´avi de la familia va pintar personatges de la monarquia, essent l´últim pintor Reial.   Ara la casa esta habitada per la tercera dinastia de pintors, l´ALFREDO PALMERO, es un jove d´uns 40 anys, que fa un tipus de pintura colorista, amb molt d´estil propi, centrat en personatges, dones reials, amb vestits imaginatius i inversemblants, que hi tenen inspiració en les antigues corts medievals.  També es un expert pintor equestre, molt valorat per la gent dels paisos àrabs, i que hi te molt bon futur, encara que lluny dels circuits habituals de venda d´obres art,

http://www.alfredopalmero.es/es/alfredo-palmero/

El seu pare, tractant d´art, ens va fer de cicerone la primera vegada que vam anar a visitar el museu, i aquest també es bon exemple de la segona generació de pintors i rendeix homenatge a la seva tradició.  Es ell qui va fer la rehabilitació del casalot, i la veritat es que va respectar amb molt de carinyo tot el que significava aquest lloc per la història de l´indret.

El museu es meravellós i es pot fer visita si truqueu com s´explica en un dels post que hi he enganxat a sota.  El mateix mestre Alfredo us ho ensenyarà tot amb molt de gust, ja que es casa seva actualment, i taller d´obra, veureu els seus quadres magestuosos de cavalls i menines, a més de tot el llegat familiar de la familia, amb quadres històrics, Quixots i personatges d`època.  També destaquen els seus escuts, un d´ells portat de l´antiga esglèsia de  Sant Jeroni, que ensenyoreja tota la contrada fa segles, i que va donar nom al mont que tenia darrera, tibi-dabo, "et donaré".

Al seu altre museu d´Almodovar del Campo, la seva casa familiar natal, també hi tenen un gran museu que queda pendent de visitar quan anem cap aquelles contrades del centre de la península.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/districtes-de-bcn/una-masia-que-alberga-art-tunel-secret-1156378

http://www.mrafeldurany.com/04passejadesculturals/22_Palmer_Heures/00/CFM.pdf

http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/8-13.shtml

http://blocs.xtec.cat/passejantperbarcelona/museu-palmero/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Horta-Guinard%C3%B3