ruta per Gelida

Gelida a mig camí de Martorell, Sant Llorenç d´Hortons, Olesa de Bonesvalls i Corbera, amb muntanya per darrera (est) i riu Anoia pel davant (oest), al final del Baix Llobregat (nord), i al començament del Penedés (sud), costeruda, vella, agrícola i menestral, oblidada, repensada i malmesa, que ha viscut del paper, de la vinya, de l´estiueig dels burgesos de finals segle XIX, però amb molta història per explicar encara.

Comencem la història del que ens ha d´atreure per fer una visita il.lustrada a Gelida, per allò que a mi sempre m´ha cridat més l´atenció, el seu......

A finals del 1924, s´inaugurà en la localitat un FUNICULAR que habia de connectar l´estació de ferrocarril amb la població, massa allunyada de la seva parada.  Una fita que no es repeteix massa als pobles espanyols, allò que un poble o ciutat hagi de construir-se un transport singular per apropar els ciutadans al punt d´evacuació al reste de pobles.

El ferrocarril havia arribat a Gelida un 15/abril/1865, però habria de passar més de mig segle per a que pogués ser connectat amb la població.  També el polígon "la Gelidense" quedava a l´alçada del riu, aproximadament 120 metres més avall de l´alçada que ocupa l´esglèsia de Sant Pere, i era necessari fer una connexió ràpida.

En la construcció, feta amb suscricció popular, es necessari ressaltar l´impuls del Sr. Josep Rosell i Massona, primer com a Alcalde de Gelida, després, tras ser substituit com a tal en temps de la Dictadura de Primo de Rivera, com a President del Consell d´Administració de la Societat.

Les unitats que conformen el funicular són les mateixes que antigament feien el cami de pujada des de l´avinguda del Tibidabo fins a dalt del parc d´atraccions, i que van ser comprades per l´Ajuntament de Gelida per tenier més vida servint al poble.  Reconstruides a començaments dels vuitanta, FGC ha integrat el servei. El funicular de Gelida funciona regularment des de l´abril de 1982.

Normalment es fa servir un sol cotxe pel transport de viatgers mentre que l´altre es fa servir simplement per fer el contrapés. El viatge triga 8 minuts amb una parada intermitja.  Ara, encara en actiu, està sent sopesada la seva possible viabilitat en temps de crisi.

L´ESGLÈSIA DE SANT PERE es un edifici Neoclàssic de mitjans segle XIX.

L´AJUNTAMENT es obra d´Armand Mas i Tulla, essent la de la foto la seva façana original inicial.

L´altre atractiu de la ciutat són les seves CASES D´ESTIUEIG, les més importants són les que escric a continuació.  Cases de burgesos benestant que fugien del fum de les xemeneies de les fàbriques que regentaven a Barcelona i a la plana dels rius, per poder sanar malalties i compartir amb amistats i familia.

-CASA RIUS (Biblioteca Municipal)
C. Major, 51

-CASAL UNIÓ GELIDENC (Josep Ros i Ros) (Exemple magnific d´Art Decó a Catalunya, només als EE.UU. va arribar aquest estil al seu màxim esplendor, a Barcelona tan sols tenim d´aquest estil la Casa Damians d´Agustí Mas i Eduard Ferrès i Puig del 1913)
C. Major, 14

-CASA RÀFOLS

C. Major, 18

-CASA SANT JORDI
C. Sant Jordi, 1

-CAL BOADA Ó CASA D´EN TAULER (Mariano Mas i Civil)
C. Jaume Via, 63

-CASA DELGADO (Joan Rubió i Bellver) (el mateix que casa El Frare Blanc a BCN)
C. Jaume Via, 65

Cal Boada Casa Delgado

-CA L´ADELA Ó CASA FIGUERAS (Mariano Mas i Civil)
c. Jaume Via, 71

-CA LA SARA (Pere Ros i Tort)
C. Sant Lluis, 9

-CASA JOVÉ (Joan Pasqual i Batlle)
C. Sant Lluís, 13

-CAL FOLCH
C. Major

-CASA PERE RIBA (Mariano Mas i Civil)
C. Jaume Via, 3

-CASA JOSEFA OLIVER (Lluis Mas i Civil)
pl. Esglèsia

-CASA COMELLES Ó PEPETA ALBET Ó CAMPANYÀ
C. Major, 41

-CASA MOSSÈN JAUME VIA (Domènec Boada i Piera)
C. Mossen Jaume Via, 11

I que dir del Castell del segle X, primer romànic (9459, després gòtic (1385), reforma barroca (torre campanar), cremada durant el 36,  i restaurada per l´Associació d´Amics del Castell de Gellida.

El castell de Gelida té origens musulmans, consten restes trobades sota el Palau Berenguer, però la seva història relatada comença al segle X, quan

s´aixeca el recinte fortificat per defensar el territori en la frontera amb l´Andalús.

L´esglèsia es la representant més anclada amb el territori cristià per ser la principal de la plana en aquells temps, ja feta i refeta des de temps medievals.

Ampliació gòtica

Arriba l´any 1367 i el recinte es ven a Berenguer Bertran de Barcelona, que

s´hi construeix el seu Palau a la zona intermitja entre l´esglèsia i la torre de defensa sud - est.

La plaça del Pedró i el recinte del nord queden abandonats i es degraden, donant rellevàcia, per ser l´única útil, a la part sud ocupada per l´esglèsia, que té una reforma en l´època barroca, construïnt el campanar.

Cremada el 1936, sacralitzada, refeta, l´esglèsia de St. Pere ja no hi fa misses, però encara hi resten representacions i misses pagades en dates puntuals, com s´hi fa per Sant Pau al gener.

El recinte sencer conserva cisternes d´aigua, recs, muralles refetes en temps del senyor Berenguer, esglèsia, sagrera, tombes amtropomorfes, torres defenses, base de la torre d´homenatge tirada a terra pels francesos, 

esglèsia St. Pere

porta campanar

sagristia

relicari

altar romànic amb el relicari rera la Moreneta

sepulcre restes Berenguer Bertran

sepulcres medievals antropomòrfics

accés museu

pl. Pedró

torre amb diferència carreus però de la
mateixa època de const.
costat nord-est

maca vista de l´ est

 GRÀCIES A L´AJUT QUE M´HA OFERT LA BIBLIOTECA MUNICIPAL I LES SEVES ENCARREGADES PER EL.LABORAR AQUEST POST!!

enllaços d´interés:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Gelida

http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59371/91890

http://gelida.penedescultura.cat/agenda/ruta-modernista-de-gelida-4

Teatre Joventut a L´H, teatre gran, programació gran

Hoy hemos rendido visita al Teatre Joventut de L´Hospitalet, y hemos tenido el gusto de ser acompañados por el Sr. ARTURO Gómez Gómez, Responsable técnico del teatro.

La visita estaba organizada por la biblioteca Josep Janés de l´Hospitalet, barri de Collblanc-la Torrassa, y ha consistido en un recorrido por las salas tanto públicas como técnicas del ente público.

4 personas, más la acompañante que venia en nombre de la biblioteca, y el propio Arturo, hemos comenzado por echar un vistazo al antiguo proyector que queda en su pequeña habitación guardado, todavia en uso, y que daba servicio en el cine Joventut, origen del edificio construido en el primer cuarto del siglo pasado por Antonio Puig i Gairalt, arquitecto municipal.  

A continuación hemos visto la antigua sala de cine, que ha sido reconvertida en los últimos años en la sala "B" del actual teatro.  Pequeña, para unas 350 personas, y que simplemente sufrió un recrecimiento de la zona de escenario, la colocación de barras de focos de iluminación, y la adaptación técnica para la colocación de la mesa de luz y sonido en la parte alta de la platea.

La antigua sala, a nivel de calle, tiene justo encima, como sombrero, la sala grande, la importante, la "A", la que hemos visitado a continuación y que se comunica con aquella a base de escalas, para ser utilizada como sala de camerinos en representaciones grandes, nosotros hemos entrado por la parte del vestíbulo.

La sala principal, para unas 700 personas, tiene un escenario grande, nítido, de unos 9 metros de profundidad y 12 metros de boca, con un pequeño hueco en la parte trasera que sirve para ubicar atrezzo y focos adicionales.

A derecha e izquierda espacios para tramoyistas y técnicos de sonido y luz, y operadores de telón y fondo.

Arturo nos ha explicado que la operación más costosa a la hora de montar escenarios es la de colocar perfectamente los focos sobre los puntos de atención de la representación que se esté preparando.  El próximo domingo dia 17 de mayo toca la obra que interpretan Jordi Boixaderas y Jordi Bosch, "El crèdit" de Jordi Galcerán, y él explica que tardarán todo un dia en anclar los focos en su situación ideal.  La obra requerirá de 11 técnicos entre bambalinas para controlar todo el montaje técnico.

Más tarde hemos podido ir a visitar los camerinos, justo detrás de la caja escénica, y los pasillos que unen las dos salas en la parte posterior, donde un inmenso montacargas sirve también para llevar los decorados que importan las compañias hasta la sala superior.

Hemos acabado comentando que el Teatro Joventut es el único en l´Hospitalet que puede tener una programación tan rica como tiene, este 2015 han actuado en sus tablas gente y obras como; Lola Herrera amb l'obra de teatre Cinco horas con Mario, Rafael Álvarez, "El brujo" amb Arcipreste, Àlex Casanovas en Amb pedres a les butxaques, l'Amparo Moreno amb Shirley Valentine o a Paz Padilla que ens dirà Ustedes se preguntarán cómo he llegado hasta aquí, además del Festival Antonio Mairena, habitual cada año.

El dinero para el Teatro en la ciudad pasa por el Joventut, y el público según cuenta Arturo responde con un incremento sustancial durante todo este año de crisis.  Otros escenarios no pueden, por presupuesto y capacidad, hablo de teatros de la ciudad como  El Centro Catòlico, el "Casinet", y el teatro de la biblioteca "la Bòbila", hacerse cargo de este éxito.

http://plaudite.org/es/capsules-lh-bellvitge/

http://plazaspublicasbcn.blogspot.com.es/2012/09/entitats-de-barri-horta.html

DATOS TÉCNICOS SALA "A"

planta barras colgadas.
http://www.l-h.cat/gdocs/d9990249.pdf

Maquinaria:
6 Barres motoritzades electrificades
9 Barres contrapesades
12 Barres motoritzades
6 Barres manuals
2 Motors puntuals de cadena de 500kg.
4 Motors puntuals de cadena de 250kg.

Il·luminació:
90 Canals de 2.5 kW.
12 Canals de 5 KW.
1 Consola de regulació de 250 canals LT Hidra Scan Compat
60 PC. Cantata 1200w.
5 PC. Cademza 2000w. Amb viseres
40 Par 64 1000w.
10 Fresnel Cantata F. 1200w.
8 Fresnel ADB F201de 2000w. Amb viseres
30 Retalls ETC 25/50 750w.
10 Retalls ETC 25/50 570w.
2 Retalls ETC 15/30 750w.
21 Panorames asimètrics Coda 1000w..
6 Trípodes.
20 Iris
35 Viseres para PC o Fresnel de 1200w
8 Torres de dansa

Sabadell, ciutat de la llana

La ciutat de Sabadell va ser la més gran productora de teixits de llana de començaments de segle passat,juntament amb la de Terrassa, ambdues unides a partir de finals del segle XIX pel ferrocarril que anava a Barcelona, al port, a buscar carbó per les calderes de vapor, i tornaven amb resmes i vagons de teixit de llana de les ovelles catalanes. La llana es CARDAVA per obtenir fibres més o menys pentinades, llargues o curtes, després es FILAVA per confeccionar fusos, i després es TISSAVA per ordir tela.

A Sabadell van arribar a haver-hi més de 40 fàbriques dedicades a aquest procés, avançant per la torrentera del riu Ripoll, cap al centre de la ciutat i el barri de Gràcia, al costat de l´estació principal, a on trobem GERMANS CAMPS, i la fàbrica PUNCERNAU/MARCET.

Fàbriques amb gran valor arquitèctònic, com el VAPOR SAMPERE, amb molta història com el vapor LLONCH, que serà l´estrella d´aquest article, i de no tant antigues com FYTISA.  Després vapors amb reliquies guardades al seu interior, com el BUXEDA VELL, que guarda l´única burra que produia electricitat i que encara es conserva intacta per mostrar al curiós.

Reliquies d´un passat de burgessos rics que van fer crèixer Sabadell com a ciutat industrial fora de muralles, al voltant de la seva rambla, l´antiga carretera de Barcelona, i que van promoure Ateneus, hospitals i hostals per acollir i fer-se important a ulls d´una Catalunya que volia ser lliure.

Aquest article està dedicat a tot això que he intentat resumir en una frase;

"SABADELL LA CIUTAT DE LA LLANA, AVANÇANT CAP AL SEGLE XX"

Plànol industrial de Sabadell, cap allà els començaments del segle XX

Can Marcet, al barri de Gràcia

VAPOR LLONCH del barri de Gràcia (ara centre empleament)

FOTOGRAFIES DEL VAPOR BUXEDA VELL

MITL de Sabadell, que guarda la màquina a vapor Wolf del 1906

 

 

 VAPOR BUXEDA NOU,
                                                                                         a prop de la seva germana

 XEMENEIA VAPOR GRAN

xemeneia Fytisa des de Buxeda Vell

  FYTISA, a dalt a la plaça Joan Oliu

 VAPOR PISSIT, c. Alemanya

FÀBRICA SAMPERE, de l´arq. Eduard Maria Balcells i Boigas
gran valor arquitectònic encara conserva la seva torre rellotge

torre rellotge Sampere

FÀBRICA SALLARES DEU (museu aigua Sabadell)

VAPOR CODINA

 

lateral fàbrica Codina, amb les seves abertures
grans per permetre l´entrada de llum solar

VAPOR GORINA

VAPOR BADIA

FÀBRICA ARTEXTIL

D´aquestes empresses que he anat trobant pel camí allà per la ciutat, cal destacar per exemple, que moltes són creades cap allà el 1843, com és el cas de PISSIT, el 1852, com és el cas de la BUXEDA VELL, i el 1867, com en el cas del VAPOR BADIA.

Dels serveis que necessitaven aquestes empreses cal explicar que el carbó per les burres de vapor arribava del port de Barcelona, provinent de Manxester, i que a partir de 1855 va poguer fer-ho a traves de la via ferrera a la ciutat.  De la llana ja em dit que era catalana, i l´aigua arribava en principi dels pous artesians que havia cap a la zona del barri de Gràcia, per aquesta raó la ciutat té el quarter de bombers, situat històricamente en aquella zona.

Mes endavant les industries van treslladar-se cap a l´est, i l´aigua que van fer servir va ser aigua de la torre que va aixecar l´enginyer industrial, pare de moltes xemeneies distribuides per tota Catalunya, FRANCESC IZARD I BAS, (Buxeda Vell i Sampere).  El sot del riu Ripoll era profund i en principi aquest tècnic Sabadellenc (1872) va instal.lar bombes que feien pujar l´aigua fins a la cota dels carrers del nucli antic, a més va implementar el servei construint aquesta famosa Torre d´Aigues, al costat oest del riu, que donava pressió a les segones i terceres plantes dels edificis nous que s´havien d´aixecar a partir de llavors.

Ara la seu d´Aigues de Sabadell es troba a dintre de la fàbrica SALLARES DEU, al c. Industria, del qual parlarem més tard, i hi tenen exposada una bonica història del que va ser aquest lloc a l´època dels vapors Sabadellencs.

Es va acabar de construir el 1918, i va entrar en funcionament 4 anys més tard, per tal de solucionar els problemes de subministrament d'aigua que el creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX havia propiciat. L'objectiu: acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll.


 Estructuralment, remet als models alemanys. Dins l'arquitectura local, és significativa pel fet que es tracta d'una de les primeres construccions realitzades amb formigó armat. Està constituïda per vuit pilars, disposats en forma de tronc de piràmide, i estan units pels diferents trams de l'escala 

(font website: "Poblesdecatalunya.cat")

Mentre tot això passava el que ara és el MITL (Museu de la Industria Tèxtil Llanera de Sabadell), el VAPOR BUXEDA VELL, ja havia passat a tenir il.luminació artificial elèctrica (1876), produïda per la seva burra adaptada.  Més endavant la fàbrica va passar a mans de la MERCANTIL SABADELLENSE, que va instal.lar al costat la màquina Wolf de 300 CV, i que el nostre enginyer estrella FRANCESC IZARD, va adaptar, inclosa xemeneia, per la seva poçada en funcionament.  L´energia elèctrica va revolucionar pel seu preu la producció de les llaneres, i moltes d´elles properes van inclús alquilar l´energia que produia a la Mercantil.

Ara mateix el MITL es un espai visitable des del 2001, per visita concertada amb el Museu d´Història, que té un recorregut museogràfic dedicat a mostrar la història a la que esta dedicada esta entrada de post (obrers i burgesos, vapor i energia, proveïment d´aigua, tipologia industrial, la Wolf i el vapor Buxeda Vell).

Per acabar el post farem un repàs del que va ser la vida al voltant d´aquests vapors a tot lo llarg de la moderna Sabadell de començaments del segle XX, i ho farem començant geograficament pel costat oest, el barri de GRÀCIA, a on trobem la colònia que es va construir al voltant de la fàbrica GARRIGA GERMANS (confluència carreteres de Molins i Barcelona), ben conservada amb les cases d´obrers al costat dividides en planta habitable i quadra.  

La vida dels obrers en aquell barri que va començar a aixecar-se cap allà el 1900, al voltant de la implantació del VAPOR LLONCH, EL SEYDOUX i la MARCET-PUNCERNAU, era primitiva per nosaltres, o no tant, amb llocs de trobada pública dominical, propers a la ideologia anarquista (bar "La Bombilla" c. Girona, actualment restaurant Montserrat), banys públics compartits fora de cada casa (banys "Cal Ral" pl. Gegants de Gràcia, encara conservats), aigua que sortia dels pous artesans que hi havia a la zona i que també omplien el safareitjos públics (c. Reina Elionor).  També hem de tenir en compte que aquesta gent eren inmigrants de la zona Valenciana i Murciana, i els seus costums els feien molt propers entre ells, compartint activitats culturals i esportives als Ateneus i cafés socials, parròquies (c. Montserrat, 149) i competicions culturals, com caramelles i balls festius.

A l´altra banda sabadellenca el ric patrimoni que queda al voltant del carrer Industria, molt d´ell aixecat pel genial arquitecte JULI BALLETVELL, completaràn una visita atenta, cercant la trobada amb el que era l´entrada de visitants, el ferrocarril del 1855.  Com a dada curiosa dic que un costat de vorera es va deixar per passar la gent obrera del poble, més estreta, i l´altra es va aixamplar per  donar riquessa de benviguda a la que havia de ser la gran ciutat acollidora de Sabadell, història de burgesos, incorporant hostals de benvinguda i plantant arbres que donessin ombra.

Atenciá al valor modernista d´edificis com......

(per arribar al c. Industria només s´ha de pujar fins a l´esglèsia de la plaça dr. Robert, al costat de l´Ajuntament, i caminar cap a l´altra banda de la Rambla, darrera de la masia-casa Duran del Pedregar)

-col.legi de la Sagrada Familia, núm. 9 (Gabriel Borrell)

-despatx Lluch, núm. 10 (Juli Balletvell)

-despatx Sampere, núm. 16  (Santiago Casullas)

-habitatge, núm 22. (Francesc de Paula Nebot)

-cases d´en Comadran, núm 25-29 (Santiago Casulleres)

-palauet Tamburini, núm. 28 (Santiago Casulleres)

-casa Ponsa, núm 32-34 (Gabriel Borrell)

-fàbrica Sallarés Deu, Museu Aigues, núm. 37 

-hotel Suís, núm. 57 (Juli Balletvell)

despatx Lluch

links interés

http://ca.sabadell.cat/Oficinadelpatrimoni/p/arquitectura_cat.asp

http://www.cassa.es/area-educativa/museu-de-laigua-cassa/
http://museus.sabadell.cat/index.php/museu-historia

la Pujol i Bausis (Rajoleta) a Esplugues, dintre de la xarxa MNACTEC

Fàbrica Pujol i Bausis "LA RAJOLETA" (Esplugues)

visites teatralitzades 

TAMBÉ VISITABLE EL MUSEU CAN TINTORER
es poden fer visites de museu i la Rajoleta
amb una hora i mitja per veure el conjunt.
4 € preu combinat

El museu de Can Tintorer guarda el llegat del SALVADOR MIQUEL, veï de la Barceloneta que durant tota la seva vida, i després de descobrir les meravelles que amagaven les cases dels seus veïns, en questió de rajola decorativa, deixades a la vista pels bombardejos de l´aviació italiana a la Guerra Civil, va voler recopilar per salvaguardar per la història catalana i l´aprenentatge de les generacions venideres.

Anava comprant a paletes i gent que pagava amb sopars i regals, tota una sèrie de coleccions esmaltades i pintades que encara, avui dia, ens monstren, des de l´època renaixentista, com van anar cambiant colors, gustos i seriès d´èxit a les decoracions de masos i cases.  Des dels primers colors blaus, fins a la policromia i les series geomètiques d`èxit que van estar encara de moda a les nostres llars dels anys 70´s..

(visita teatralitzada el dia 8 de març del 2015), (tornada a visitar dia 17 de març del 2017).

Bòbila previa del 1864 "bòbila Canut"
propietaris Marius Jourdan Bourell i Joan Terrada Cornet.

La Pujol i Bausis comença a continuació de "la Canut" cap al 1874, i va desenvolupar diferents etapes segons fossin els seus propietaris, anava passant de pares a fills la direcció:
del 1874 al 1891 (Jaume  Pujol i Baucis)  i del 1891 al 1941 (Pau Pujol).

Eren propietaris de Can Casanoves a dintre del recinte del convent de Montsió i invertien en cultura en l´Avenç de Cornellà, tenier la tenda comercial al c. Tallers, 9 de BCN.

primer forn del tipus soterrat
baix es posava la llenya, de pi o alzina,
 i a dalt les peces pastades, teules, maons. etx.

La Pujol tenia 3 forns en forma d´ampolla, dels sis que hi havien de ser construits, tots tres de tipus formiguer, amb boques de foc tot el voltant, i un cos central de cocció, un es dedicava al gres, un altre a la peça esmaltada, i un altre a les peces àrabs, tots tres van ser fets al 1919 aproximadament.

En l´actual.litat es conserven a l´aire lliure, però en començament es trobaven dintre d´una nau tancada que tenia forjat coindident a una alçada de 4 metres, a on tenia una boca secundaria el forn per posar peces que necessitesin més calor per coure.

màqueta fàbrica
a l´esquerra les xemeneies dels dos forns conservats, el de gres i el de porcellana
(a dintre de les antigues naus espaïs d´enmollatge ja desapareguts)
 a la dreta la nau que ara mateix amaga el forn àrab.
al pati del costat baix de la nau gran, basses de pastar
i tancats de tint.

Els treballadors que pastaven i posaven les peces al forn eren homes, els nens treien les cendres del forat inferior quan acabava el proces de cocció,  netejaven les xemeneies dels forns i de la caldera de vapor que hi havia per la màquina de moldre argil.la,  i posaven les peces per pre-cuinar a la part baixa del forn.

Procés de pintat de la rajola.-

Les dones pintaven en torns de més de 10 hores, i cobraven 30 centims dia, Magdalena Serra, amb molt de gust i aprofitant que es el dia de la dona treballadora, ens acompanya en la visita teatralitzada que ens ha organitzat el museu Can Tinture d´Esplugues.  La Magdalena es trepadora de la fàbrica.

taula de trepa de la Magdalena preparada per treballar amb
pintura i pautes de paper

 màquina per estampar porcellana

Trepar = anar pintant la rajola cuita fent servir trepes de paper amb retalls, per deixar impronta de color a la superficie seguint dibuixos superposables, en diferents trepes successives, que feien la imatge final.

Estargir = Amb un punxó es fa una serie de puncions a sobre de la rajola y així es configura un dibuix previ, com si fós un tatuatge, després amb pols de carbó es marquen les linies amb color, i després es pinten, el resultat es diferent.

Les taules de les pintadores, dones, estaven posades juntes per poder treballar en sèrie passant la peca i posant a sobre trepes diferents i treballant a colors també diferents.

Joan B. Alós i Peris (1881-1950) va ser director artístic de la fàbrica i va pensar dissenys creatius per les rajoles cuites de la Pujol.

La Pujol i Bausis va especialitzar-se en rajoles hidràuliques de gres i amb acabat esmaltat, també pintat per les cases modernistes de principis de segle a tota la comarca i Barcelona, amb clients com el Palau de la Música, la casa Amatller, el Palau Guell, composant arrambadors de paret, terres, objectes decoratius fets a "la frita".

Procés d´ompliment del forn.-

forn àrab.-

1.- Es posen les rajoles al pis de sobre del forn en calaixos d´argil.la cuita, en cercles de fora cap a dins dins del forn, i es tanca la porta del pis baix amb rajoles i terra segellant.  (4 dies de temps es necessitava per omplir el forn, els nens eren els únics capaços de passar l´accés)  (s´inclou la posada de les rajoles que s´havien de pre-cuinar, a la part de sota, darrera del foc).

(Les peces esmaltades i acabades amb esmalt "de ferro", s´havien de coure tres vegades, una pre-cuinada i dues amb l´esmalt, la última s´havia de deixar que el fum envoltés les peces, per donar l´acabat)

2.- El foc s´havia de controlar 3 dies i s´anava obrint i tancant els forats de sortida de fums superior segons s´anés escampant el foc a l´interior i es fés el coïment individual de les rajoles.

3.- Per refredar el forn, treure les peces, i buidar el cendrer es trigava 5 dies.

4.- Es tornava a omplir, les peces imperfectes es venien de segona, tercera mà o es trencaven i es tornaven a pastar.

sortida del forn superior

forn àrab

Exemples.-

Final de la fàbrica.

La Pujol i Bausis es va treslladar a Cornellà a prop del c. Miranda, en el barri del Pedró, en que estava instal.lada cap el 1946, la situació seria molt a prop de la seu de CCOO, a prop de les vies del Tram.

+ info
http://www.xtec.cat/monografics/socials/descobrim/modernis/dossier/09.htm