Vilassar tèxtil

A Vilassar de Dalt va haver-hi una important industria tèxtil que aprofitava la força del vapor per moure telers de cotó.

En el segon quart del segle XIX; entre 1.787 i 1.842 Vilassar de Dalt passa de 1.435 a 2.668 habitants, que venen de les masies hortolanes a proveir de mà d´obra la creixent aplicació de la manufactura tèxtil.

 L´any 1.850 Vilassar de Dalt s´ha convertit en la sisena població industrial del Principat amb 1.070 telers distribuïts entre trenta fabricants, amb 1.634 obrers reconeguts. Això suposa un 56 % de la població dedicada al tèxtil, d´uns 3.000 habitants que tenia el poble per aquells llavors....

L´any 1.861 la mecanització arriba ja al 32 % de la producció tèxtil local però comporta una reculada del creixement demogràfic entre 1.857 i 1.861. Aquest són també anys de gran conflictivitat social, conflictivitat que, unida a l´alça dels costos energètics del carbó, portarà Mateu Serra i Tauran a abandonar Vilassar i instal.lar-se a l´Ametlla de Merola el 1870.

Després de la crisi del 1915 i la 1ª Guerra Mondial, l´any 1.932, amb 1.226 telers distribuïts entre 44 fabricants, Vilassar de Dalt és la capital comarcal del cotó i un dels principals nuclis de la industrialització tèxtil catalana.

plànol de Vilassar de Dalt, la RIERA DE TARGA, situada cap al centre de la imatge va servir per establir la neixent industria cotonera.

(nota del 14 de gener del 2008, "El Govern ha aprovat avui les obres de soterrament de la riera de Targa i els torrents de Daniel i Lloveres -des de la confluència amb la riera de Salvet fins al límit d’aigua amunt del nucli urbà- al municipi de Vilassar de Dalt. El soterrament de la riera reduirà el risc de desbordament al seu pas per aquest municipi de la comarca del Maresme i assegurarà així la correcta recollida dels cabals.") 

El quadrat més gran situa el centre històric de Vilassar, i el quadrat que escapa d´aquest la biblioteca "Can Manyé", els quadrats de l´est representen, de dalt a baix, "Can Vives", després "Les Sedes", ara restaurant "El Teler", i la casa antiga de "Can Rafart", que no té res a veure amb la nostra història però faré un breu esment.  El quadrat gran del nord seria la fàbrica "Can Feliu", desapareguda, i el quadrat del sud "Can Calvet", dels amos que van construir la casa Calvet de l´Eixample barceloní, encarregada a Gaudí.

 

La llista dels vapors es la seguent:

1.-VAPOR SERRA, "Les Sedes" (treslladat més tard a l´Ametlla de Merola per constituir colònia al Llobregat), al final del post parlarem de la seva màquina de vapor recuperada de l´incendi que es va produir al pavelló on estava hostatjada a Sevilla.

La història es la mateixa que la de la Colònia Guell, el Sr. Mateu Serra i Tauran, fart el 1870 de conflictes amb els seus treballadors va treslladar produccions després de 22 anys de produïr a Vilassar, des de 1848, fins al 1863.

paret oest

paret sud

                                                paret sud

Gonzalez Llado S. A., Vilassar de Dalt

ACCESORIS PER LES FÀBRIQUES TÈXTILS.

Gonzalez Llado S. A.

Tt. Lloveras. S/N

08339 Vilassar de Dalt

Barcelona

detall barana

accés restaurant actual

2.-VAPOR FELIU (amb sucursal a Parets del Vallés, amb el nom de "El Camaleó")

 A Parets el Sr. Antoni Feliu i Peix va construir una gran fàbrica el 1880, la primera de Parets, en la que va incorparar, a part de la casa del director (conservada com a Escola de Música de la ciutat), una casa cuna per treballadores, i unes 111 vivendes obreres.  La raó social passà a "Fills d´Antoni Feliu" el 1890, i després a "La Linera, S.A.".

fab. de Parets

Tenia despatx al c. Casp, 32, i magatzems al c. Fontanella, 9 i a la Rda. St. Pere, 8

3.-VAPOR CALVET "Cal Boter" (1878) (C. Clapés).

1860 = a nom Josep Calvet

1869 - 27 telers manuals

1873 = a nom Pere Martir Calvet

1873 = 66 telers

1877 - 77 telers mecànics

1899 - 110 telers mecànics

1928 - fins a 4.800 fusos en la seva època de filatura que va començar el 1894

1896 - nom de "Succesors de P. M. Calvet".

1910 - 175 telers i una d´aprestos

1931 - cessament de l´activitat i tancament fins després de la Guerra  Civil.

1940 - nom de "Fills de Pedro Pujol"

1950´s - tancament

4.-VAPOR "CAN MANYÉ" vapor estrany, (1881) (C. Llessamí)

El més important, per nissaga i orígen antic, de familia obradora domèstica, amb més de 10 telers, es "Can Manyé".  Que va ordir cotó durant més de 80 anys a la vila.

-1879 - nom de Manyé-Ordeig encarreguen la primitiva nau a Rafael Guastavino

-1905 - es construeix la nau modernista, obra de Bonaventura Bassegoda, ara biblioteca

-1910 - 289 telers 

Aqui teniu el seu arbre genealògic de la familia Estrany, un dels socis de la Cia Estrany, Mañé i Ordís.

Josep Estrany va casar amb Madrona Feliu i Terrades, que era filla de Jaume Feliu i Vives, formant la nissaga Estrany-Feliu.

La filla Eulàlia del matrimoni de Josep Estrany i Madrona Feliu, va casar amb Lluis Valls, encarregat del Vapor Mañé, i van formar la nissaga Valls - Estrany

                              

façana sud-est

 

la foto de dalt en l´actualitat

façana oest

façana est

façana oest

pilars fabricats a Premià, foneria "Juan Roure"

taulell de la biblioteca actual

pilars de forja i escales noves

nau rehabilitada

accés biblioteca "Can Manyé"

5.-VAPOR ESTRANY "Can Pau del Café" (C. St. Miquel al costat de la riera de Targa)

= 1864 = a nom de Jaume Estrany

=1869 = 48 telers manuals

=1920 = a nom de Jose Roman Moragas

=1920 = 20 telers mecanics 

=1928 = a nom Pau Recoder i Estrany, el dit Pau del Cafe

=1928 = 16 telers

=1931 = nom Andres Dougenie

=1931 = 24 telers

=1939 = nom Matias Esmarats

=1939 = 27 telers

=1970 = a nom Pere Llado Llimona

=2000 = Teixits Odall s.a.

6.-VAPOR VIVES "Cal Garbat" (1854) (C. Llibertat)

Vapor ben conservat, que encara te bona imatge i podria aguantar una rehabilitacio, amb tres pisos, i mes de 50 metres de llargada, finestres acabades en arc escarser, acabat estucat i pintat de color ocre.  Reixes a la planta baixa d.epoca, sostres atirantats i pilars de ferro forjat.  Sostre a dues aigues i xemeneia de 30 metres al darrera, conserva les cases obreres al voltant.

-fundador Jaume Vives i Bonamusa 

-1869 - 74 telers manuals

-1879 - 28 telers manuals i 16 mecànics

-1879 - nom a "Fills de J. Vives Bonamusa"

-1900 - 76 telers mecànics moguts a vapor i tint i blanqueig

-1904 - aprestos

-1910 - 170 telers i 400 fusos

-1917 - nom a "Hijo y nieta de J. Vives Bonamusa"

-1917 - 162 telers

-1926 - nom a "Antonio Vives"

-1926 - 58 telers

-1930 - tancament

-1940 - nom a "Francisco Canals Corbatera"

-1940 - 34 telers fins als 70´s

- 1958 - compartit amb "Textil Marro" després "Vilassar Tèxtil"

pati d´obra

façana nord

façana sud

xemeneia

detall façana

cases entre la fàbrica i la xemeneia

 

façana principal

façana principal, oest

interior

interior

font del barri

-VAPOR PONS DE VALL (C. Marqués de Barberà amb C.St. Martirs)

-"Can Ribot" (C. de Mar) (1903)

- Propietat de Francisco Coll i Cia i J. Ribot, en comandita

-1912 -  22 telers mecànics i 5 telers manuals dels Sr. Josep Llobera

-1914 - nom a "Juan Ribot Clot"

-1925 - 25 telers jacquard, 10 mecànics i 5 manuals

-1935 - 18 mecànics, 7 jacquard i 1 manual, conservat al museu del textil

-1941 - 18 mecànics, 7 jacquard

-1970 - tancament

7.=CAN PARONET = RIERA DE LA TARGA cantonada Sta Engracia = 1870

= nom de Gaspar Nonell i Roure

=1871 = 24 telers manuals

=1915 = 45 telers mecanics

= 1924 = nom de Jaume Nonell i Armengol

=1940 = cia amb Josep Trepat

=1975 = tancament

8.=CAN CEFERINO. c. Angel Guimera  1923

propietari Josep Puig Marco

Després de la Guerra Civil arribarien...

9.-TINTS I ACABATS VILASSAR

10.-PONS I MARSAL

11.-VILASSAR TÈXTIL

12.-NOGUERA JORDÀ Riera de Targa 1950.s
      =Tresllat de produccio de la fabrica la Manigua

També tenim noticia de la màquina de vapor de "LES SEDES", que va anar a visitar l´Expo de Sevilla del 92 i es va cremar en el Pabelló dels Descobriments.  La gent de Vilassar la va rescatar i apedaçar, i ara es troba exposada al bell mig de la seva biblioteca, esperant que en l´edifici del costat, la nau antiga de la tèxtil vilassarenca, es pugui inaugurar el nou museu tèxtil.

Es una màquina amb pistó vertical, de la qual es van fabricar menys que de les d´arbre horizontal a l´antiga fàbrica "Nova Vulcano" de la  Barceloneta.

biela i balanci hidraulic a vapor vertical

regulador de pressio

engreixador

calderi

politja de fusta i embarrat, amb motor electric supletori

CAN RAFART i el més insigne dels seus moradors....


Capità de la Coronela de Barcelona - 5ª Companyia, al front del gremi de flassaders, vidriers, escultors i dauradors, del III batalló de Santa Eulàlia, va morir defensant el Portal Nou, contraatac per la plaça de Sant Agustí el 11.9.1714.

la casa va ser heretada per l´Alcalde PORCIOLES

 

Albinyana, vila antiga i rural

Albinyana, la neanderthal, la romana e íbera, la sarraïna, la medieval.  Vila amb història i olor de frontera, de castell primer àrab i després cristià, amb coves prehistòriques (Cova de Vallmajor), serra de Quadrell i comarca del Baix Penedés.

Va ser conquerida el 1010, i va passar a pertanyer al monestir de Sant Cugat, que va encarregar el noble Bernat Otger poblar i aprofitar el castell medieval cristià per tenir vasalls i terres.

Terra rica en fruiters de fruita seca, oliva, vinya, poca aigua i rieres subterrànias.  Roca calcarea i pedra del Garraf, argil.la de mar antic, i paisatges oberts i olor fresc.

Albinyana d´història de massos lliures una vegada enderrocat castells de Bonastre, Escarnosa i Albinayana esglèsia protegida i vasalls esclaus d´esglèsia i compte.  Poble amb màgia de llibertat, de treball i de gent humil, aferrada a la seva tradició antiga protegida i a reser dels nous temps.

Esglèsia maca, petita, amb patro de Sant Bartomeu, ermita aprofitada d´antic recinte enmurallat, milagrera i amb nom de Sant-orador i adoctrinador, Sant Antoni.

Albinyana noble, Albinyana rica, Albinyana de pi i raim, Albinyana de mas i cabanya de pedra seca, Albinyana pregant, de benedicció milagrera i vi ric.

BAIX PENEDÈS

  

ERMITA DE SANT ANTONI

ESGLESIA DE ST. BARTOMEU

Igualada, industrial i patrimonial

Igualada una desconeguda ciutat catalana fins ara per nosaltres, una ciutat que tan sols tenia referència a la meva ment adicta al soroll de la maquinària fabril i a l´olor a l´oli d´engreixar, pel seu famós Museu de la Pell, inclós dintre de la xarxa Mnactec catalana.   Una ciutat que s´havia de descobrir i que ha acabat sent  tot un sac de sorpreses.

Per començar les sorpreses, ¿sabieu que la ciutat te un REC que va servir de vell antuvi per moure roda de molí fariner, i que després va convertir-se, minvant capacitat i caudal, en un simple canal d´aigua per proveïr adoberies i que va lliurar-se de moure turbines i rodes industrials tèxtils?.  Sembla increible per la gent del Llobregat o del Ter, que normalment havien d´anar a buscar aquests salts per instal.lar les seves industries, barallant-se per posseïr drets, i que han arribat als nostres dies com veritables reis de la producció elèctrica de riu.  N´hi ha qui diu que el riu Llobregat es perd ell sol en canals industrials que treuen aigues, i retornen més avall, remogudes i amb olor de ferro.

Però es que ademés, també es pot dir que de la poca industria que queda a Catalunya, viva i amb ús d´obrador original antic, de treballador que repecta els seus orígens mentre evoluciona poc a poc cap a un futur sense esperances, aquesta hi viu a Igualada.  Parlem dels famosos ADOBERS, que en temps antics sofrien els rigors del fred, de la cremor de la calç, de la intoxicació per tanins, i de les olors putrefactes, i que ara tenen la pell més protegida, la seva pròpia, i unes rentadores que fan la feina en menys de la 10ª part de temps, però que encara fan un producte brut que no té comparació en acabat amb cap d´altre pell de la mateixa classe que es pugui trobar arreu.

tartanes de viatge entre tren i vila

tartana mallorquina

carruatge victorià, al museu del traginer
recomanable, de titularitat privada,
propietat del senyor Ros, traginer
que va tornar a ennoblir l´art dels
TRAGINERS a la vila d´Igualada.
Preu combinat dels dos museus d´Igualada
amb el carrilet a les guixetes de la linia.

Parlem de la PELL que s´hi fa a Igualada, feta per BASTIR caballeries de TRAGINERS, pell que confecciona selles de muntar, fundes de roba, maletes, guarnicions de caballeries, de carro, de tartana, de diligència.  Parlem de pell per ús de la gent que movia mercaderies i persones quan no havien carreteres a Catalunya, quan tothom havia d´aprofitar veredes, camins de ferradura i vials intransitables per anar als pobles amb més importància, i més propers als camins reials que recorrien el pais de nord a sud i d´est a oest.  Parlem de pell que, plena de significació d´ofici i amb una manipulació meravellosa, encara ens assombra amb el seu treball inteligent, que permet lligar caballeries d´animals poderosos, als carros herculis que suporten fins a 3 tones de pes en les exhibicions de la festa dels TRES TOMBS que es fan per Catalunya de gener a juny.

"bastos" del baster

diferents càrregues diferents tipus de "bastos"

també es feien maletes de cuir per viatgers

diligència que feia el camí Igualada-Martorell en 7 hores, i Martorell-Barcelona en 3 +

La pell com he dit encara es treballa a Igualada, si aneu a fer la visita al Museu de la Pell us ensenyaràn com es treballava a principis del segle XVIII, una visita guiada que segurament fareu tot sols per 3.80 euros persona, una ganga per les explicacions que us acompanyaràn a dintre de CAL GRANOTES, fetes per un veritable entés en la materia explicada.  Pagareu al taulell de l´antiga fàbrica tèxtil de CAL BOYER, que es la seu principal del museu, però l´itinerari no el començareu allà mateix, sinò que anireu després, primer escolteu el que us ha de dir el bon home que us guiarà a una petit edifici, antiga adoberia, que es troba al costat de l´antiga fàbrica.  Allà fareu un trajecte de més de mitja hora per la història de feina de tot un any, parada en clots i forats plens d´aigua per NETEJAR, aigua i CALÇ per ESPONJAR i separar més facilment pell de pell, CALÇ altre vegada, aquesta vegada MORTA, per acabar d´OBRIR i preparar per ficar en clots plens d´ESTIERCOL, a on els bacteris, acabaven de NETEJAR d´impureses la pell ovina.

Més tard arribava el torn dels TANINS, tins vegetals trets de l´escorça de pi, passada per la mola de molí i d´aquesta manera triturada i esmiculada, llesta per tenyir aigua i pell submergida.

A la part superior de l´adoberia s´ASSECAVEN les pells i s´estiraven amb el MARLET, donant acabat especial si era necessari a la superficie.

El procés donava resultat d´una PELL GRUIXUDA, que era la més adient per fer bastos de traginer, i corretges de guerrera i cartutxeres.  Per això, durant la Guerra Mondial, la gran demanda va modernitzar el sistema de fabricació per fer que un procés que trigava quasibé un any en acabar, per una pell, ho fés en un més i escaix, fent servir "boombos" i productes diferents per tenyir i netejar les pells de bruticies i parts no desitjades.

video del Museu de la Pell

https://youtu.be/aYUpDIGl_I4

bassa de mescla de tanins, amb les pells colgades

eines de tallar pell i pel, i marlets

molí de tanins tirat per bèsties

"bombo" per mesclar anterior a les rentadores

rentadores per mesclar alum i pell, o calç, i que
van estrenyer temps després de la Guerra Mondial

També com no podia ser de cap altra manera, vaig fer un repàs de les industries que hi vaig trobar per la ciutat, i el patrimoni urbanístic.

De les TÈXTILS antigues que queden a Igualada, només dir que van ser també nombroses, van fer competència a les adoberies fins a cert punt, i cert temps, però el cabal del riu Anoia no era lo suficientment important, i Igualada va quedar massa lluny de la zona més productora del Llobregat i el Ter, encara que té com a fet diferencial el poder pressumir de tenir l´ empresa d´estil manxesteria més antiga, compentint amb alguna altra de Mataró.

arriba el Carrilet a Igualada a finals del segle XIX

Les dues empreses estudiades fins al moment són CAL BOYER, seu del Museu de la Pell, amb dos naus conservades molt maques, una per-modernista, i una altra modernista industrial, feta de totxo.  Les dues amb grans finestrals, sostre a dues aigues fet amb teules, i pilars de fundició amb encaixos de cartel.les per clavar embarrats.  També com a dada curiosa, al pati hi trobem un airejador modernista del dipòsit que hi ha sota.

La xemeneia i la casa del vapor, la casa del guarda i les reixes d´entrada són també conservades, incloent un antic magatzem.  El propietari, el sr. Ignasi Boyer va construir la fàbrica el 1897, es una antiga cotonera (Vapor Nou), que antigament va tenir més de 200 persones treballant.

entrada Cal Boyer

entrada Museu de la Pell

L´altre, de la que parlava al principi, es la IGUALADINA COTONERA, cotonera de fil, establerta el 1841 al centre del poble.  Els propietaris eren els srs. Ramon Castells i Pié, Ramón Godó i Llucià, i l`Oleguer Godà Castelltort.  el 1844 tenia 120 treballadors, el 1855, 500 treballadors i 4.400 fusos.  El propietari més destacat va ser el sr. Godó, propietari del diari la Vanguardia, amb fàbrica al Poble Nou, i a Martorell (Can Bros).

Patrimoni reconegut i no reconegut Igualadí.....

Añadir leyenda

VIDEO del programa de tv3 "EL DIVENDRES", emés el dia 13 de gener, parlant de tot lo escrit de forma més gràfica i amena, dia que jo també hi vaig sortir a la tele.........

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/la-festa-dels-tres-tombs-digualada-part-1/video/5577309/

 VIDEO del programa de tv3 "EL DIVENDRES", emés el dia 14 de gener, parlant de tot lo

escrit sobre patrimoni Igualadí, minut 30 aprox.

 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/divendres-14012016/video/5577580/