 |
| gracies a les fotos que va fer la NURIA |
https://www.google.es/maps/place/Terrassa,+Barcelona/@41.5628477,2.0036939,200m/data=!3m1!1e3!4m2!3m1!1s0x12a492e820fabbfd:0xab0d33c5f2c73098!6m1!1e1
L´antiga fàbrica va servir per bastir la nova casa dels industrials tèxtils que no la van acabar de posar en marxa, transformant la nau industrial, que va ser encarregada a l´ arquitecte Lluis Muncunill, i que va definir, de forma molt creativa, un nou espai nou amb voltes d´inspiració industrial, parets encalades recobertes de mosaic i ceràmica per usos més doméstics, i fusta noble que definís uns espais interiors acollidors. (any 1907).
Els industrials Freixa, dedicats a la transformació de l´alpaca de llama, importada de sud-america, van emparentar amb el Alegre-Sagrera. La casa principal a l´Eixample Dret de Barcelona.
Tipologia, nau d´uns 30 metres de llargada amb una amplada de 10 metres, uns 300 m2,
Orientació, de la seguent manera: la part noble orientada a l´est en una de les parets curtes protegides amb finestral cobert amb celosia, la part de magatzem i menjador a l´oest, i les façanes llargues, postisses, que donen aixopluc a les diferents petites cambres auxiliars unides per un passadís longitudinal, d´uns 2 metres d´amplada i 10 metres de llargada, que uneix la zona de les dones amb el menjador al costat curt oest, just a l´altra banda.
Les visites es rebien a l´entrada descentrada del costat nord, allà trobaven mobles per deixar la roba d´abric, passaven a la sala d´espera, transformada més endavant en despatx per un dels fills de la familia, i després passaven al menjador del costat oest, la zona de servei estava just adosada a aquesta part de la casa, amb la cuina pujada al segòn pis.
El passadís passava just a l´altra banda per davant dels dormitoris, nens al costat nord, i pares al sud, i al final, com a remat la zona de dones i el bany.
També en aquest extrem trobem la torre mirador.
Façanes, les façanes de la masia Freixa van ser pensades com a parets afegides a les de mahó de la construcció fabril original, encalades, amb grans obertures en arc parabòlic i amb una gran sona porticada, d´un metre i mig d´amplada, medint des de façana a peus dels arcs, per protegir de l´isolació sud i oest, en aquesta banda deixant una mica més d´espai, per donar servei a la gran entrada d´aquest costat. Just en l´entrada principal, costat nord, la porta es cobreix amb un altre portic més ampli que protegeix l´àmpit.
Sostres, lo més destacat de l´obra, tot el complex esta cobert amb volta de maó en diferents seccions, sustentat per pilars i vigues de fusta a l´interior..., total, 3 al costat est i 3 al costat oest, fetes amb maó pla i recobert de ciment amb formes creatives a l´exterior, totes les teulades estàni cobertes de retalls de vidre com si d´un mosaic es tractés, amb el motiu de reflectir la irradiació solar, creant un contrast entre el gris del ciment i el blanc de l´arrebosat molt estètic. La zona noble i el dipòsit d´aigua d´un costat, la part del centre amb les dues plantes afegides, el sostre del pòrtic principal, i l´arc que cobreix l´arc paràbolic de l´entrada oest funcionen amb dimensions diferents, amb lòbuls més sobresortints, i encontre de linies d´intersecció més estudiades.
 |
| volta de maó pla al Vapor Aymerich |
Alçades, just al centre de l´antiga nau fabril, s´hi van afegir dos plantes per servei de cuina, cambra de jocs, per la nombrosa prole de l´industrial Josep Freixa i Argemí, i dormitori secundari. A la part est també s´hi va afegir un pis més.
 |
| escala mirador |
Curiositats. Glorieta paret costat est, que dona un final més acabat i adient a la part amb més llum, terra dur retallat al voltant de l´edificació, minaret decoratiu cantonada nord-est, amb escala de caracol central, jardí de Rafael Benet i Vancells al voltant amb inspiració sobre la llegenda de Sant Jordi. mosaic de ceràmica als arrambadors exteriors, balconades de ferro a les cantonades del tercer pis central.
Interiors, destaquen els treballs en fusta noble de caoba per les tapa-obertures internes i palo-santo pel mobiliari que encara es conserva al rebedor. La part més lluida podria dir-se que són els acabats de frontisses de ferro, amb forma de papallona per mobles i portes. Les finestres de la part est tenen porticons de tancament en guillotina, moguts per corriola vertical i politja, que tenen tres posicions d´obertura amb frontissa de seguretat transversal que pot anar anclant-se segons es puja. Els ponts tèrmics interiors es trenquen amb celosia exterior, fulles de vidre mitges d´una cara amb marc obrible, o porta de fusta en el cas d´abertures fins al terra, i porticons de fusta que no tanquen com es habitual en forma de fulles dobles de llibre, sino que es mouen per guia lateral, i s´uneixen en el centre fent servir una junta de barril, molt ben estudiat per l´època, encara no es coneixia la goma i la càmara d´aire en els finestrals moderns.
Decoració molt sobria, mosaic hexagonal pel terra en el passadís, sostres de guix (treballat en l´entrada), fusta i vidre, color verd en façana, que l´ama de casa arreglava amb poms de flors portats del jardí romàntic exterior.
A Barcelona es conserva el sofà girat de la zona de dones, amb la tauleta de vidre.
 |
| finestres despatx i politges als extrems per accionar en modo "guillotina" |
 |
| despatx |
 |
| arrambadors al rebedor mobles especialitzats en guarda de -paraigues -abrics -capells |
 |
| passadís |
 |
| bany extrem est |
 |
| porta escala mirador |
El detall del moble central del passadís amb una porta amagada que dona a una petita cambra està molt aconseguit, i els radiadors i cambres sanitaries són molt modernes per l`època, destacant l´ESCALFAPLATS comprat en l´expo del 1929 a BCN.
-El serraller Pau Bros executa part dels treballs en ferro dissenyats per l'ebanista Pere Sabater a qui també Muncunill confía alguns dels mobles de l'nterior de la Masia.
-El guixaire Jeroni Aldabó és l'autor dels treballs en guix que decoren el sostre de les sales nobles.
-Del fuster Pere Grau Mach és l'acurada fusteria interior que podem veure en portes i finestres de vores arrodonides.
-Destaca a també, el mosaic de paviment hidráulic a l'interior i a l'exterior, l'arrimador blanc de cerámica segons disseny de Lluís Muncunill i realitzat per la firma Pujol i Bausis, d'Esplugues de Llobregat.
Modificacions posteriors, acabant sent, ara en altre ubicació, Escola de Música Municipal, ara es l´oficina d´info turística de Terrassa, amb rutes guiades per la història de la masia tots els dies a les 12, gratuïta. i l´oficina de la síndica de greuges terrassenca.
