Farga "Lacambra" a les Masies de Voltregà

En la zona del Llobregat, i donant valor i explicació de tot el que va succeïr durant la Revolució Industrial a Catalunya, la història del tèxtil, tenim en aquests moments museus com el que poden visitar sobre la nissaga dels Bassacs a Gironella, o rutes temàtiques al voltant de la maquinària tipica moguda per vapor a la fàbrica Sedó d´Esparraguera, també la Farga Palau de Ripoll, més antiga i moguda per roda de molí, o al voltant del que era la vida de colònia a Puigreig (fàbrica Vidal), també la visita a la torre de l´amo de Viladomiu Nou o l´esglèsia de Cal Pons.

A la part del Ter també tenim la sort de poder gaudir de l´esforç de gent atenta a cobrir aquestes necessitats, com poden ser els propis empressaris instal.lats al territori (fàbrica Lacambra a les Masies de Voltregà), o els promotors del museu de la torneria de Torelló, fa poc temps obert al públic, o del MIT de Manlleu amb la seva meravellosa turbina Fontaine.  Com a rutes estrella podem fer la de la colònia Faluga o la Borgonyà, també la Vilaseca a Sant Vicenç de Torelló 

En aquest post parlaré de la visita a la fàbrica Lacambra de les Masies de Voltregà, una fàbrica històrica catalana que es va instal.lar primer al barri de la Barceloneta, allà pels volts del 1808, al moll de l´espigó, i que després va pujar a fer colònia a les Masies el 1852 amb l´arribada del tren a Osona.

La fàbrica Lacambra guarda a la zona del Ter l´antiga torre de l´amo, els jardins, i el recinte fabril, encara actiu, dedicat, com ho ha fet sempre, a la fosa de coure i la producció de cable nou, encara que actualment reciclat.

La fàbrica Lacambra ha tingut el gust de preparar la torre per muntar museu dedicat a explicar la història del coure (la fàbrica Lacambra ens ensenya especificament com s´estreu , s´aprofita i se li dona futur a un dels minerals més antics que existeixen en explotació), i es visitable pel públic general entre setmana de 9.30 hores a 13.30 hores, excepte els dilluns, i els dissabtes de 10 a 14 hores.  També dimecres per la tarda la porta es oberta, sempre que abans s´avisi a l´amable senyoreta pel telefonillo de la porta.

entrada museu i telefonillo

sortida del pont acabant la visita

per arribar a la fàbrica Lacambra venint de Barcelona,
heu de sortir a la C-17 a l´alçada de Torelló sud,
girar la rotonda d´accés per agafar el sentit contrari de baixada per la C-17
i una vegada a mig camí de les Masies de Voltregà
trobareu el desviament per anar al recinte de la fàbrica.

La primera part ens explica el pas per Barcelona, i ens mostra un martinet propi de farga antiga, propulsat per roda de molí i dimensions més que notables, igual al que podem visitar a la Farga de Ripoll, també museitzada i visitable dintre la xarxa MNACTEC.

Més endavant la ruta, que inclou les dos plantes de l´edifici que podem veure a les imatges d´aquesta entrada, passa per la mostra d´utensilis d´aleatge de coure, el bronze i el llautó, el primer fet amb la mescla and estany i el segòn de la mescla amb zinc, des d´època romana per fer armes amb bronze, i en el cas del llautó, en època més moderna, per realitzar llaunes, instruments musicals o microscopis de principi de segle.

martinet de farga moguda per roda de molí

                                     

El coure va començar en territori d´Anatoli i Mesopotàmia en època prehistòrica amb explotacions a l´aire lliure, i ara mateix no es troba en suficient quantitat, el que fa que s´hagi de reciclar, procés pel qual la fàbrica es pionera i una de les principals transformadores europees.  Això és el que ens ensenya el pas per la segona planta de la mostra, que acaba amb un audiovisual del present i futur del coure al món.

pont de comunicació amb la fàbrica foneria

Ja una vegada fora al carrer, l´itinerari continua per les naus del davant, en ple funcionament avui dia, a on amablement se´ns invita a passar per un passadis reservat des del qual podem visualitzar processós de colada continua i empaquetament de cable en dies laborables.

Tota una delicia pels sentits i pel coneixement de cultureta que tots hauriem de conrear

emmagatzematge

que s´hi fa al Delta amb el seu arrós??

visita al delta del passat dia 2 d´octubre

Les meves noticies eren que la visita, feta i organitzada per un amant de les rutes a mida amb molt de VALOR AFEGIT, encomiable i amb bon gust, l´Albert de "Ca la Mariona", incloia el coneixement in situ d´una de les empresses noves que han sorgit dins de la pressent crisi a Catalunya, i que com passa en aquests casos recurrentment, té un marcat sentit original i imaginatiu, asumida la part de risc, en el desenvolupament de la seva idea primerenca, la preparació d´una beguda japonesa feta amb el producte estrella del delta, l´aigua de Benasal de Castelló, i el treball pacient d´una parella establerta al territori.  

http://www.kenshosake.com/visita-kensho-y-delta-del-ebro/

Això es el que expliquen ells mateixos de com va sorgir la seva proposta: "Buscando de que podía ser la empresa, creían que la empresa tenía que ser sobre algo que les apasionará a los dos y que fusionará sus conocimientos, pero no sabían cual, hasta que un día cenando en un restaurante japonés de Barcelona, tuvieron la suerte de probar un sake increíble en una cena maridaje, donde tuvieron el eureka de que un sake del Delta era el proyecto que estaban buscando."

http://www.kenshosake.com/la-bella-historia-de-kensho-sake/

Es tractava, només arribar a l´Ampolla, de parar a la casa-fàbrica de la Meritxell i l´Humbert, emprenedors d´un projecte, si més no de calaix al territori del delta , o sigui, tret d´un pensament de "si tenim això a l´avast perquè no aprofitar-ho", i que té un gran risc en el seu desenvolupament.  La casa-fàbrica era precisament això, la casa dels nostres primers anfitrions del dia i el seu taller manobre de preparació de sake d´arrós, en les seves dues classes "junmai" i "nigori".

Després el pla passava per la visita al delta i el seu tast propi d´arrós a dins d´una musclera.

Doncs la visita no va ser només això, sino també el descobriment d´un espaï net, d´un espaï molt semblant i molt diferent de l´altre delta català, d´un espai de conreu anegat en contraposició al territori fertil i sec del nostre parc agrari del Llobregat, d´un espai sorprenent, amic, brillant, de gent plana i clara, de conreu antic, de gent senzilla i de projectes ancorats en la tradició revifada per les noves generacions.

Vam descobrir com funcionen encara els molins, llimant grans d´arros integral fins arribar a la perla del seu cor, el midó i sucre que proporciona materia primerenca als nostres amics de "Kensho Sake", per exemple.  

També materia primerenca pel nostre amic Sergi del restaurant "Les Dunes" a l´urbanització Riumar de la punta del Delta, que ens va preparar un arrós amb llamantol (bovagante) per a 20 persones, maridat amb un pica-pica de productes típics de la zona deltaica, musclos, ostres, angul.les, etc.

Eren les 10.30 hores del migdia quan el cotxe del cunyat parava a la glorieta del peatge de la sortida 39-a de l´AP-7 i trobavem la primera sorpresa, ens venien a buscar allà mateix els dos empresaris de l´empresa "Kensho Sake", la Meritxell i l´Humbert.  Després cap a trobar la familia a la seva casa-empresa que ens estaven esperant i, ja tots junts, parada en un dels camps de conreu d´on es treu l´arrós que fa servir el taller.

Allà la Meritxell, també enginyera i encarregada de la casa de comportes dels recs d´aigua dolça del delta, ens explica coses sobre com l´aigua dolça fa fertil els camps salins i creixen les diferentes espècies d´arros (Integral, bomba, reserva, sushi, ecològic, marisma, carnaroli....), que a l´octubre es recullen i s´assequen amb closca per fer el seu poliment als molins de Deltebre, deixant les tijes per fer d´adob a la seguent sembra.

També ens explica el perill que suposa el cargol poma pels conreus i de com els canals d´arribada d´aigua tenen drenatge a la part baixa dels camps anegats.  Després l´aigua treta, amb tast salí, es expulsada a la part nord del Fangar per evitar l´inundació dels camps, cosa que moltes vegades no pot ser evitada malgrat el control sofert.  També aquesta aigua reciclada fa més fertil l´aquifer per la fauna marina de la zona, musclos i peixos.

Meritxell i la seva tija

el cargol poma al fons del canal de desguàs 

Altra vegada als cotxes, anem a petar al pati de casa dels nostres simpàtics guies, a on l´Humbert ens fa col.locar unes fundes per les sabates, i a dintre del petit taller-fàbrica, ell mateix, ens explica com renten, preparen amb l´ajut del fong que compren al japó i els diferents dipòsits de decantatge, un licor pur,  control.lat, i amb fort gust afrutat, llest pel maridatge amb productes típics del delta.  El primer producte refinat es diu "nigori", de color més traslúcid i amb més sabor, i el producte de segòn refinatge, més pur, es el anomenat tipus "junmai", que pasteuritzat, per parar l´acció del fong que fermenta el sucre del midó, omple les ampolles de 33 cl. del nostre producte estrella que es distribueix a la ciutat amb l´ajut de, p. ex. "Vinalium", Rambla del Poblenou, 131.

Fem adeu amb la mà als amic del barranc de Sant Pere de l´Ampolla i conduïm, seguim l´Albert, fins a Deltebre, a on el Sergi, un bon amic i la seva dona, la Teresa, ens estan esperant per mostrar-nos com funciona el molí de la familia, el "molí del Rafelet",

Humbert i el seu  petit laboratori

la safata de rentatge

dipòsits de fermentació

moli manual i premsa de ví

la casa dels nostres primers amfitrions

El pare de la Teresa va traslladar el 1935 un moli peça a peça, i ja en la seva segona generació, encara serveix per pulir grans d´arrós integral, per convertir-lo en arrós més "digestiu", ja que se li treu closca i capes d´elements nutritius, aprofitades després del refinatge per donar de menjar al bestiar o fer aditius químics per alimentació, també midó i farines olioses.

El procés inclou; 

primer- assecat amb closca, en eras de formigó, 

segòn- classificació en saques segons tipus de gra, 

tercer- separació de closca i cribatge en tres grups; closca, gra, i gra amb closca.

quart- puliment del gra tres vegades per refinament del producte.

La conservació del producte final s´aconsegueix tan sols amb un tancament al buït, ja que no es fan servir productes químics en el procés, segons ens diu la Teresa.  Per conservar el producte, una vegada obert, hem de fer servir el frigorìfic i el seu calaix a la porta, a on es solen posar els ous o la mantega, lloc fred i a la vegada sec.

saques de classificació de gra al moli de "el Rafelet"

decantació

ascensor de gra per la primera molta

màquina del molí propiament dita

poliment del gra amb el conus i la llima

motor i corretja

Al final de la visita, i de la compra dels productes produïts i derivats de la venda de l´arrós a les fàbriques, la Teresa m´explica que abans de la producció de l´arrós, al delta s´hi conreava cotó pel tèxtil, i que la producció d´arrós va començar cap als anys 30 del segle passat.

cervesa d´arrós

sacs d´arrós bomba i bosses per conservar al buït

comerç a la sortida

Altre vegada als cotxes i parada al restaurant que el Sergi hi té a l´urbanització Riumar, el restaurant dit "Les Dunes", ja quasibé a la punta del delta.  Allà tastem les especialitats de la zona, i ho fem a dintre d´un aparthotel que ens mostra que allò és un important reclam pel turisme de sol i platja a Tarragona.

Per fer l´estirament final de cames i facilitar la digestió, que es feixuga en aquelles hores, fem camí final cap a la punta del delta, la zona del "Gatxar", molt semblant a la zona protegida del delta del Llobregat, amb els seus miradors, els seus camins de sorra i les vistes més maques que hem pogut alvirar durant el dia.

Queden per altres visites al delta la part de l´altre costat de l´Ebre, que en aquestes alçades ja és a 300 kms. de Saragossa, Sant Jaume d´Enveja, els estanys de L´Encanyissad i La Tancada, també el Fangar, Camarles i la Granadella a la pard nord.

zigurat-mirador del delta

espècies invasores del delta

paisatge típic i riu Ebre.

Ruta de la transició ARXIU HISTÒRIC ROQUETES NOU BARRIS

Un  dia  per retrobar cors i voluntats lluitadores, de refrescar pensaments i revifar reivindicacions de gent de barri, associacionisme, sindicats, mitings i manifestacions, això va ser per tots el que vam viure amb el testimoni propiciat per la gent de l´Arxiu de Roquetes Nou Barris el passat dia 18 de setembre.

El dia va començar assolejat, allà cap a les nou del matí, al lloc escollit de l´antiga plaça Llucmajor, ara, i gràcies a la reivindicació dels veïns, plaça de la República reeixida.

Perquè a Nou Barris tota la vida es viu al calor de les associacions de veïns, associacions que l´Arxiu ens vol recordar amb la introducció necessaria d´alguns testimonis lligats a la vida sindical i política d´un barri de treballadors, que a les seves hores lliures havia de sortir al  carrer vestit de diari per reclamar places, clavegueram, nous carrers i serveis, i lloguers més baixos pels nou-vinguts.  “Aquí la plaça encara no estaba asfaltada, era un descampat, i tan sols arribaven alguns tramvies, d´aquí vam començar a construir amb protestes cap endins el barri”, així parla l´Arni, el president de l´Arxiu que ens convida, que agafa la paraula i fa la introducció en el marc històric de la nova plaça anclada en els temps llibertaris de més enllà el feixisme.

Parla el senyor Recio, expresident de l´Associació de Veïns de Prosperitat, al parc de la Guineueta del que van ser els Pactes de la Moncloa, parla del que va significar per un barri en confecció, jornades inesgotables de pensament crític que volien treure de l´oblit dels Ajuntaments, encara franquistes, unes vides i uns hostatges a refer que s´havien de pagar amb uns impostos que eren insuficients per tanta feina comunal acumulada.

A la part nord del parc, davant del camp de futbol de la Guineueta, un altre testimoni, militant de la CNT, ens fa cinc cèntims de com van tocar els nassos de les autoritats aquells companys, anats per celebrar el primer de maig junts en un espaï aïllat al nord de la ciutat, i que pacificament van cridar l´atenció en els dies seguents a totes les planes dels diaris.

Diari "Catalunya Laboral" 27-4-78

Passem, tot passejant les més de 20 persones convocades, i després de la primera pica-baralla inevitable entre companys de diferent ideología sindical, cap al voltant est del passeig de Valldaura.

Arribem a l´antic Mental de Nou Barris, espaï objecte, als seus temps, de llargues reivindicaciones per part dels veïns afectats per l´especulació dels blocs de Barcinova i Calinova, que veient pujar especulativament els seus lloguers, van haver de fer front.  Abans però, la lluita va ser pel salvament i calificació de l´espai històric, ja massa degradat per aquells llavors, lluitant per la seva reordenació com a espai públic i conversió en equipaments, cosa que s´ha conseguit només en part.

També, i per primera vegada, parla el Sr. Josep Ortiz, president de l´Associació de Veïns de Can Peguera;  “Totes i cadascuna de les pedres que s´han posat a Nou Barris s´han aixecat amb la lluita dels seus veïns”, i es per això que la plataforma “Nou Barris cabrejada diu prou”, està encara treient encara actualmente als seus “associats”, veïns de tots els barris del districte, al carrer per fer reclamació de tot el que està mal fet al barri.  Josep es part del projecte de la plataforma emprenyada, únic tentacle actiu de l´antic moviment 15-M, segons el meu humil coneixement, que es composa sencerament  d´associacions de veïns de Nou Barris que protesten per tallar les “retallades” al barri dels tretze barris.

Josep per parlar del que escric, ens convida a visitar la seu de l´Associació de veïns de Can Peguera.  Comença el debat i es parla, asseguts en còmodes cadires, de com l´ Ajuntament democràtic va treure militancia de les associacions per participar, o no, del nou govern de transició.

A migdia estem davant la cruïlla del carrer Pi i Molist i el c. Escultor Ordoñez, allà, davant del nucli antic del barri de Vilapicina, l´Arni parla de com va sumar-se tothom a la lluita post-franquista, encara que ja tinguessin drets de fa anys, drets de poble antic.

A la plaça Soller parlem una companya de camí i el que escriu d´un dels principals problemes actuals que s´està lluitant en moltes entitats per defensa dels aturats, de com haurien els empressaris I govern d´afrontar el repartiment de feina nova entre treballadors per edats, i no deixar cap col.lectiu desprotegit, just en aquest moment ens adonem de que l´exemple està amarant els pensaments dels presents en la caminada histórica.

Avança la marxa, al davant de la plaça Harry Walker, el Sr. Recio parla de com els arquitectes que havien fet el projecte del perllongament de la Ronda del Mig, van convencer els veïns del barri de la Prosperitat, de que era millor que una rambla, fer un boulevard, com s´ha fet a la Diagonal actualment, en el lloc que s´havia de refer de l´avingua Rio de Janeiro.

Ell mateix diu que va ser complicat entrar en la reunió convocada per dir als veïns que s´havien equivocat i que les grans lluites fetes (talls de la Meridiana l´any del Mondial del 82) tan sols havien servit per reconèixer que la rambla reclamada no era posible als mateixos arquitectes amb qui s´enfrontaven.   Record per la vaga de la fàbrica de components d´automoció i la Caixa de resistència que va fer el barri per recolçar-la durant 60 dies també.

D´allà pujem tot el barri per arribar a la plaça Angel Pestanya, a on unes vivendes als anys setanta van ser venudes a diferents propietaris pel mateix pis més d´una ocasió, i van acabar sent ocupats per families inmigrades sense recursos.  Barraquisme vertical i lluita per reconèixer drets, tot va acabar amb el reallotjament cap a l´ any 83, massa tard com sempre.

Després, un altre convidat ens parla al davant del centre cívic  de la repressió a dintre dels locals d´entitats dels 70´s, intimidacions al carrer amb “pipes” ocultes, amenaces i resistència entre dretes i esquerres, que va acabar malament en alguna ocasió.  També record al paper desenvolupat dintre les parròquies pels seus rectors, donant aixopluc i recolçament de tota mena a Santa Engràcia i Santa Sebastià, allà es van gestar i pactar moltes de les Festes Majors de Prospe, Roquetes, Verdum, etc. d´aquells anys.

La caminada continua  i creuem, ja una mica cansats, la linia de separació entre Prospe i Verdum, lloc de lluita aparellada en aquesta ocasió al voltant de l´arribada del metro i l´arranjament de la, aquesta vegada si, rambla, que va acabar de posar fi al maleït dit de “baixar a Barcelona”.  Ara anem en busca de la parròquia de Sant Sebastià i el local de l´”Escola d´Adults Freire”, que va ser pionera en la formació continuada de gent gran al barri, lluitadora com la resta dels seus companys d´escenari, entre aquelles entitats el nostre benvolgut Arxiu als seus començaments, “El nostre espai van ser els lavabos d´aquesta construcció prefabricada, que vam haver de treure per poder posar taula en un espai tipus calaix” ens diu l´Arni.

“la Freire” va fer arribar la cultura a tothom propiciant, als seus inicis, el que ara és la celebració de l´event “la cultura va de festa” al parc de la Guineueta,  cada maig des de l´any 88, a on les més de 50 entitats i associacions de Nou Barris fan presencia i activitat particular per mostrar-se a tota la ciutat, tot un exemple que no cal dir al principi, va portar més d´un maldecap per la manca d´infraestructura.

I ara si, feliços i contents, arribem a dalt la Via Favència per fer visita al nostre benvolgut Arxiu, a on els organitzadors d´aquesta maca activitat , Arni, Antonio, Marta, Jesús, invitats agraïts, han completat amb èxit l´activitat “Històries de la transició”, feta amb motiu de les jornades de patrimoni europees.  Allà ens mostren i ensenyen el que tenen i fan a dintre del seu ja preservat espaï cada dimarts i dijous, de 17.00  a 20.00 hores cada setmana.

Gràcies companys, com sempre.