Museu de la torneria a Torelló

Dintre de la zona del Ter, molt diferent de la del Llobregat en pensament i vitalitat, un dels museus més encomiables és el de la torneria,  que ha posat una gran il.lusió en mostrar el que va ser el centre productiu mes important del pais en questió de torn de fusta i banya de brau, esperem que aviat inclós dintre del que sirà la xarxa més temàtica de Catalunya, la xarxa dels Museus de la Ciència i la Tènica de Cataluya,

Obert en l´antiga torneria Vidal, ben conservada, amb xemeneia, casa de l´amo, vivendes i baix de magatzem de residus de fusta per cremar, fa, en uns 45 minuts, un repàs molt ben museitzat i explicatiu, del que eren la industria de transformació de la fusta de boig en mànecs i peces treballades pel tèxtil de mitjans segle XIX (bitlles i rodets per ordir i teixir).

La maquinària exposada ens parla de com es feia, amb demostració inclosa, les fotografies vistes de com es vivia, les peces acabades desl aparadors del que servia, i els videos muntats del que significava per la comarca el seu desenvolupament econòmic.

1.- fàbriques a Torelló

centre social de l´època de les fàbriques

vivendes de treballadors a la vila

La fabrica de torneria a Torellò s´ha centrat al voltant de la producció de dos empreses històriques. La fàbrica Pujol, instalada a on ara hi és el riu i el mercat municipal, i  de la que ja no queda res, i la fàbrica Vidal, al lloc ocupat pel museu. 

Les fotografies de la fàbrica del post són de la Vidal (Museu de la Torneria de Torelló)

plànol i alçat 

"Els casos de Pujol i Vidal"......."va créixer espectacularment i esdevingueren fàbriques amb més de cinquanta treballadors. La primera màquina de vapor del sector de la torneria la instal·là Ramon Vidal l’any 1875. La seva torneria era al casc urbà de Torelló i, tot i la seva reduïda potència, 5 CV, provocà un plet dels seus veïns"...

(tret del Patronat d´Estudis Osonencs

 http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/16522/16362)

"Ja a la dècada de 1890, les dues grans torneries bastien les seves fàbriques, al carrer de la Mina i de la Pau, llocs més allunyats del nucli antic."

 (tret del Patronat d´Estudis Osonencs 

http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/16522/16362)

plantilla de la fàbrica Pujol

"Entre 1985 i 1992 desaparegué l’edifici històric de la Torneria Pujol. La màquina de vapor fou cedida a l’Ajuntament de Torelló i va ser instal·lada a la nova seu del centre de Formació Professional (antiga fàbrica Portús)."
(tret del Patronat d´Estudis Osonencs
http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/16522/16362)

2.- fusta de la Vall del Ges

A l´inici uns plafons ens parlen de la riquesa forestal de laVall del Ges, dintre la zona ocupada pels municipis de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç deTorelló.  Arbres com el faig, el roure, l´alzina i el bosc de ribera (vern, arç, om, bedoll, plàtans, avellaners, freixes i boixos i arços).  Aquesta riquesa de fusta s´ha emprat de vell antuvi per collir fusta per construcció i fer carbó vegetal. Els llenyataires tallen la fusta al bosc i la transporten als tallers de Torelló per convertir en cairons.

"Preparar la fusta per a ser treballada al torn exigia un seguit d´operacions consecutives; primer de tot els troncs se serraven en taulons d´un gruix determinat, seguidament el tauló se serrava i s´obtenien el cairons (en forma de cairó).  Amb els cairons es realitzaven gàbies, estructures que permetien que la fusta s´assequés.  Un cop ben seca, passava per un procés anomenat "filat" o "desbastat" que li donava forma cilindrica.  Finalment aquesta "varilla" de forma cilindrica es posava en el torn i amb diferents accions coordinades i amb l´ajuda de l´eina de forma de la màquina (eines de forma), 

l´operari aconseguia donar la forma desitjada a la peça.  El torner artesà donava forma amb la gúbia i l´enformador" (tret d´un dels plafons de l´expo)

Després una munió de treballadors destres, amb anys d´ofici i dintre de families i tallers especialitzats en fer servir torns de ballesta, més endavant mecanitzats gràcies al vapor, transformen els cilindres de fusta moldeable en gran quantitat de peces que historicament s´han anat succeïnt en la producció;  primer bitlles i rodets per les tèxtils de finals del segle XIX,  i després joguines.

O sigui que la torneria de Torelló va ser, com la de les corretges i pell d´Igualada, una industria auxiliar de la producció de tela a Catalunya.

En aquests moments la mostra ens ensenya torns de tot tipus i corretges de tracció mecànica als embarrats del sostre, que, generosament, el nostre guia ens posa en moviment i fa una demostració pràctica de com es feia la feina al seu temps.  Guia que ens mostra també la foto de familia exposada en un plafó, a on el seu pare mateix treballa al taller rodejat d´esposa i germans. 

3.- maquinària

"El torn, una màquina que permet fabricar objectes tot donant-los infinitat de formes mentre giren al voltant del propi eix de rotació, es coneix des d´almenys l´any 350 a.C. a l´antic Egipte.  Els primers torns eren d´arc de violí fins que al s. XIII es van inventar els de pedal amb perxa o ballesta, modernitzats al s. XV amb la introducció de la transmissió per corretja i el mecanisme de biela-manovella."  (tret d´un dels plafons de l´expo)

torn de Ballesta

"Els primers torns capaços de donar forma a una peça metàl,lica es van fabricar al s. XVII a Anglaterra, i foren el punt de partida per a qué, després d´una sèrie d´innovacions,
l´any 1780 Jacques de Vaucanson construís el primer torn industrial.  A partir d´aleshores el torn no ha parat
d´evolucionar esdevenint una de les màquines indispensables per a la fabricació d´eines, capaç de treballar a una velocitat constant, de copiar peces amb gran exactitu, molt especialment des que el 1940, es va inventar el torn de control numèric.

Des de l´inici de la Revolució Industrial, el torn s´ha convertit en una màquina bàsica en el procés industrial de la mecanització." (tret d´un dels plafons de l´expo)




"La majoria de motors eren d’un o dos cavalls de potència. Els torns de peu o de ballesta eren substituïts per bancades de fusta amb capçals de ferro colat i politges. Les corretges de cuir feien voltar la politja viva del capçal i així es podia tornejar amb les gúbies i els enformadors. La politja boja o morta permetia aturar el moviment giratori del capçal i canviar la peça treballada Les màquines aviat es transformaren, sobretot a partir de la dècada de 1890, quan els Vidal i els Pujol importaren maquinària anglesa. La casa Fell, capdavantera en aquest sector, va proveir de torns moderns les dues grans torneries de Torelló. Els manyans de la Vall del Ges no trigaren gaire temps a copiar la nova tecnologia arribada d’Anglaterra"
(tret del Patronat d´Estudis Osonencs 

http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/16522/16362)

torn accionat per màquina de vapor i poletja

L´especialització va anar en pro de motors que ajuden a l´automatització dels aparells i a l´ús de l´electricitat en lloc del vapor.

Però el veritable revolucionador de l´invent es el sistema de seriarització facilitada pel sistema de mecanització especialitzada i exacta, produïda gràcies a l´aplicació de la programació que facilita el control numèric per ordenador.

passadís del nou museu amb els torns moguts per corretja.

el temps de l´electricitat iel vapor pels torns

 

4.- joquines

Per acabar, i després de veure el video a on ens parlen de les fàbriques històriques de la vila es fa un repàs cronològic,

La tornada de la mostra ens parla de com el treball va anar especialitzant-se en el treball de joguines de fusta.

En aquest sentit s´ha d´explicar que unes jirafes famoses a dintre del zoo de Barcelona, a principis del segle XX, van portar l´encàrrec d´un visionari per fer unes joquines amb la mateixa forma, cosa que va ser solucionada per un  jove inventor de la zona,  que se li va ocòrrer recrearla mitjançant el disseny de sis peces unides que van aconseguir el seu propòsit, satisfer les il.lusions de molts nens catalans i de tot arreu.

"Tornant a la torneria artesanal, els torners de banya, especialitzats en la fabricació dels brocals de bóta de cuir per contenir vi, van perdurar fins a l’any 1978. Aquell any tancava la torneria de Canadell, coneguda amb el nom popular de Ca la Tícia, deformació del nom de la propietària, la senyora Letícia. Les torneries de banya, es mecanitzaren a principis del segle XX. La instal·lació de motors elèctrics i embarrats permetia la transmissió de la força als capçals dels torns."  

(tret del Patronat d´Estudis Osonencs 

http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/16522/16362)

Farga "Lacambra" a les Masies de Voltregà

En la zona del Llobregat, i donant valor i explicació de tot el que va succeïr durant la Revolució Industrial a Catalunya, la història del tèxtil, tenim en aquests moments museus com el que poden visitar sobre la nissaga dels Bassacs a Gironella, o rutes temàtiques al voltant de la maquinària tipica moguda per vapor a la fàbrica Sedó d´Esparraguera, també la Farga Palau de Ripoll, més antiga i moguda per roda de molí, o al voltant del que era la vida de colònia a Puigreig (fàbrica Vidal), també la visita a la torre de l´amo de Viladomiu Nou o l´esglèsia de Cal Pons.

A la part del Ter també tenim la sort de poder gaudir de l´esforç de gent atenta a cobrir aquestes necessitats, com poden ser els propis empressaris instal.lats al territori (fàbrica Lacambra a les Masies de Voltregà), o els promotors del museu de la torneria de Torelló, fa poc temps obert al públic, o del MIT de Manlleu amb la seva meravellosa turbina Fontaine.  Com a rutes estrella podem fer la de la colònia Faluga o la Borgonyà, també la Vilaseca a Sant Vicenç de Torelló 

En aquest post parlaré de la visita a la fàbrica Lacambra de les Masies de Voltregà, una fàbrica històrica catalana que es va instal.lar primer al barri de la Barceloneta, allà pels volts del 1808, al moll de l´espigó, i que després va pujar a fer colònia a les Masies el 1852 amb l´arribada del tren a Osona.

La fàbrica Lacambra guarda a la zona del Ter l´antiga torre de l´amo, els jardins, i el recinte fabril, encara actiu, dedicat, com ho ha fet sempre, a la fosa de coure i la producció de cable nou, encara que actualment reciclat.

La fàbrica Lacambra ha tingut el gust de preparar la torre per muntar museu dedicat a explicar la història del coure (la fàbrica Lacambra ens ensenya especificament com s´estreu , s´aprofita i se li dona futur a un dels minerals més antics que existeixen en explotació), i es visitable pel públic general entre setmana de 9.30 hores a 13.30 hores, excepte els dilluns, i els dissabtes de 10 a 14 hores.  També dimecres per la tarda la porta es oberta, sempre que abans s´avisi a l´amable senyoreta pel telefonillo de la porta.

entrada museu i telefonillo

sortida del pont acabant la visita

per arribar a la fàbrica Lacambra venint de Barcelona,
heu de sortir a la C-17 a l´alçada de Torelló sud,
girar la rotonda d´accés per agafar el sentit contrari de baixada per la C-17
i una vegada a mig camí de les Masies de Voltregà
trobareu el desviament per anar al recinte de la fàbrica.

La primera part ens explica el pas per Barcelona, i ens mostra un martinet propi de farga antiga, propulsat per roda de molí i dimensions més que notables, igual al que podem visitar a la Farga de Ripoll, també museitzada i visitable dintre la xarxa MNACTEC.

Més endavant la ruta, que inclou les dos plantes de l´edifici que podem veure a les imatges d´aquesta entrada, passa per la mostra d´utensilis d´aleatge de coure, el bronze i el llautó, el primer fet amb la mescla and estany i el segòn de la mescla amb zinc, des d´època romana per fer armes amb bronze, i en el cas del llautó, en època més moderna, per realitzar llaunes, instruments musicals o microscopis de principi de segle.

martinet de farga moguda per roda de molí

                                     

El coure va començar en territori d´Anatoli i Mesopotàmia en època prehistòrica amb explotacions a l´aire lliure, i ara mateix no es troba en suficient quantitat, el que fa que s´hagi de reciclar, procés pel qual la fàbrica es pionera i una de les principals transformadores europees.  Això és el que ens ensenya el pas per la segona planta de la mostra, que acaba amb un audiovisual del present i futur del coure al món.

pont de comunicació amb la fàbrica foneria

Ja una vegada fora al carrer, l´itinerari continua per les naus del davant, en ple funcionament avui dia, a on amablement se´ns invita a passar per un passadis reservat des del qual podem visualitzar processós de colada continua i empaquetament de cable en dies laborables.

Tota una delicia pels sentits i pel coneixement de cultureta que tots hauriem de conrear

emmagatzematge

que s´hi fa al Delta amb el seu arrós??

visita al delta del passat dia 2 d´octubre

Les meves noticies eren que la visita, feta i organitzada per un amant de les rutes a mida amb molt de VALOR AFEGIT, encomiable i amb bon gust, l´Albert de "Ca la Mariona", incloia el coneixement in situ d´una de les empresses noves que han sorgit dins de la pressent crisi a Catalunya, i que com passa en aquests casos recurrentment, té un marcat sentit original i imaginatiu, asumida la part de risc, en el desenvolupament de la seva idea primerenca, la preparació d´una beguda japonesa feta amb el producte estrella del delta, l´aigua de Benasal de Castelló, i el treball pacient d´una parella establerta al territori.  

http://www.kenshosake.com/visita-kensho-y-delta-del-ebro/

Això es el que expliquen ells mateixos de com va sorgir la seva proposta: "Buscando de que podía ser la empresa, creían que la empresa tenía que ser sobre algo que les apasionará a los dos y que fusionará sus conocimientos, pero no sabían cual, hasta que un día cenando en un restaurante japonés de Barcelona, tuvieron la suerte de probar un sake increíble en una cena maridaje, donde tuvieron el eureka de que un sake del Delta era el proyecto que estaban buscando."

http://www.kenshosake.com/la-bella-historia-de-kensho-sake/

Es tractava, només arribar a l´Ampolla, de parar a la casa-fàbrica de la Meritxell i l´Humbert, emprenedors d´un projecte, si més no de calaix al territori del delta , o sigui, tret d´un pensament de "si tenim això a l´avast perquè no aprofitar-ho", i que té un gran risc en el seu desenvolupament.  La casa-fàbrica era precisament això, la casa dels nostres primers anfitrions del dia i el seu taller manobre de preparació de sake d´arrós, en les seves dues classes "junmai" i "nigori".

Després el pla passava per la visita al delta i el seu tast propi d´arrós a dins d´una musclera.

Doncs la visita no va ser només això, sino també el descobriment d´un espaï net, d´un espaï molt semblant i molt diferent de l´altre delta català, d´un espai de conreu anegat en contraposició al territori fertil i sec del nostre parc agrari del Llobregat, d´un espai sorprenent, amic, brillant, de gent plana i clara, de conreu antic, de gent senzilla i de projectes ancorats en la tradició revifada per les noves generacions.

Vam descobrir com funcionen encara els molins, llimant grans d´arros integral fins arribar a la perla del seu cor, el midó i sucre que proporciona materia primerenca als nostres amics de "Kensho Sake", per exemple.  

També materia primerenca pel nostre amic Sergi del restaurant "Les Dunes" a l´urbanització Riumar de la punta del Delta, que ens va preparar un arrós amb llamantol (bovagante) per a 20 persones, maridat amb un pica-pica de productes típics de la zona deltaica, musclos, ostres, angul.les, etc.

Eren les 10.30 hores del migdia quan el cotxe del cunyat parava a la glorieta del peatge de la sortida 39-a de l´AP-7 i trobavem la primera sorpresa, ens venien a buscar allà mateix els dos empresaris de l´empresa "Kensho Sake", la Meritxell i l´Humbert.  Després cap a trobar la familia a la seva casa-empresa que ens estaven esperant i, ja tots junts, parada en un dels camps de conreu d´on es treu l´arrós que fa servir el taller.

Allà la Meritxell, també enginyera i encarregada de la casa de comportes dels recs d´aigua dolça del delta, ens explica coses sobre com l´aigua dolça fa fertil els camps salins i creixen les diferentes espècies d´arros (Integral, bomba, reserva, sushi, ecològic, marisma, carnaroli....), que a l´octubre es recullen i s´assequen amb closca per fer el seu poliment als molins de Deltebre, deixant les tijes per fer d´adob a la seguent sembra.

També ens explica el perill que suposa el cargol poma pels conreus i de com els canals d´arribada d´aigua tenen drenatge a la part baixa dels camps anegats.  Després l´aigua treta, amb tast salí, es expulsada a la part nord del Fangar per evitar l´inundació dels camps, cosa que moltes vegades no pot ser evitada malgrat el control sofert.  També aquesta aigua reciclada fa més fertil l´aquifer per la fauna marina de la zona, musclos i peixos.

Meritxell i la seva tija

el cargol poma al fons del canal de desguàs 

Altra vegada als cotxes, anem a petar al pati de casa dels nostres simpàtics guies, a on l´Humbert ens fa col.locar unes fundes per les sabates, i a dintre del petit taller-fàbrica, ell mateix, ens explica com renten, preparen amb l´ajut del fong que compren al japó i els diferents dipòsits de decantatge, un licor pur,  control.lat, i amb fort gust afrutat, llest pel maridatge amb productes típics del delta.  El primer producte refinat es diu "nigori", de color més traslúcid i amb més sabor, i el producte de segòn refinatge, més pur, es el anomenat tipus "junmai", que pasteuritzat, per parar l´acció del fong que fermenta el sucre del midó, omple les ampolles de 33 cl. del nostre producte estrella que es distribueix a la ciutat amb l´ajut de, p. ex. "Vinalium", Rambla del Poblenou, 131.

Fem adeu amb la mà als amic del barranc de Sant Pere de l´Ampolla i conduïm, seguim l´Albert, fins a Deltebre, a on el Sergi, un bon amic i la seva dona, la Teresa, ens estan esperant per mostrar-nos com funciona el molí de la familia, el "molí del Rafelet",

Humbert i el seu  petit laboratori

la safata de rentatge

dipòsits de fermentació

moli manual i premsa de ví

la casa dels nostres primers amfitrions

El pare de la Teresa va traslladar el 1935 un moli peça a peça, i ja en la seva segona generació, encara serveix per pulir grans d´arrós integral, per convertir-lo en arrós més "digestiu", ja que se li treu closca i capes d´elements nutritius, aprofitades després del refinatge per donar de menjar al bestiar o fer aditius químics per alimentació, també midó i farines olioses.

El procés inclou; 

primer- assecat amb closca, en eras de formigó, 

segòn- classificació en saques segons tipus de gra, 

tercer- separació de closca i cribatge en tres grups; closca, gra, i gra amb closca.

quart- puliment del gra tres vegades per refinament del producte.

La conservació del producte final s´aconsegueix tan sols amb un tancament al buït, ja que no es fan servir productes químics en el procés, segons ens diu la Teresa.  Per conservar el producte, una vegada obert, hem de fer servir el frigorìfic i el seu calaix a la porta, a on es solen posar els ous o la mantega, lloc fred i a la vegada sec.

saques de classificació de gra al moli de "el Rafelet"

decantació

ascensor de gra per la primera molta

màquina del molí propiament dita

poliment del gra amb el conus i la llima

motor i corretja

Al final de la visita, i de la compra dels productes produïts i derivats de la venda de l´arrós a les fàbriques, la Teresa m´explica que abans de la producció de l´arrós, al delta s´hi conreava cotó pel tèxtil, i que la producció d´arrós va començar cap als anys 30 del segle passat.

cervesa d´arrós

sacs d´arrós bomba i bosses per conservar al buït

comerç a la sortida

Altre vegada als cotxes i parada al restaurant que el Sergi hi té a l´urbanització Riumar, el restaurant dit "Les Dunes", ja quasibé a la punta del delta.  Allà tastem les especialitats de la zona, i ho fem a dintre d´un aparthotel que ens mostra que allò és un important reclam pel turisme de sol i platja a Tarragona.

Per fer l´estirament final de cames i facilitar la digestió, que es feixuga en aquelles hores, fem camí final cap a la punta del delta, la zona del "Gatxar", molt semblant a la zona protegida del delta del Llobregat, amb els seus miradors, els seus camins de sorra i les vistes més maques que hem pogut alvirar durant el dia.

Queden per altres visites al delta la part de l´altre costat de l´Ebre, que en aquestes alçades ja és a 300 kms. de Saragossa, Sant Jaume d´Enveja, els estanys de L´Encanyissad i La Tancada, també el Fangar, Camarles i la Granadella a la pard nord.

zigurat-mirador del delta

espècies invasores del delta

paisatge típic i riu Ebre.