el Coll, Vallcarca, la Salut, barris i contes

Història d´un barri amagat

EL COLL, VALLCARCA-PENITENTS I LA SALUT.-

El nord de Barcelona està ple de racons amb molt de secret amagat, petits trossos de la nostra història col·lectiva que ens pertanyen i que haurem de conèixer.

Tenim per exemple l´antic cementiri de Sarrià, protagonista i escenari a l´obra "Marina" del Zafón, petit i amagat encara entre els edificis de la part baixa del passeig de la Bonanova; el lloc de pelegrinatge i recolliment de San Ignasi de Loiola a l´ermita de Santa Justina i Sant Cebrià; la casa dels Massó, joiers del centre de la ciutat, que van amagar la seva fortuna en algún amagatall no trobat de la serra; la casa Martí Codolar, primer focus del primer zoo de Barcelona; la història màgica del tramvia de la Rabassada, que sortia de la cantonada de Craywinckel amb avinguda República Argentina i arribava fins a les portes del Casino de Collserola; la torre Castanyer, al passeig de la Bonanova, o de Sant Gervasi, a on va romandre hostatjada la reina Isabel II i el seu fill Alfons XII, durant l´Expo Universal del 1888; etc.

El tarannà feréstec, de riera encaixada, de camps fèrtils, molt a prop de la ciutat emmurallada, penseu que en temps antics no tant com ara, fan d´aquest punt cardinal de la ciutat un lloc a on tot va canviar molt lentament, acompasat per l´arribada de forasters que volien trobar pau i tranquil·litat, sobretot a partir de la caiguda de les muralles i l´esclat del modernisme. El Coll és un d´aquests espais, que encaixat entre la Muntanya Pelada i el turó del Coll, era escorrentia d´aigües pluvials de Collserola, allà hi trobem història d´aigua, de casetes famoses i gent burgesa, encara que sempre amb un cert tarannà privat i reclòs, que va lligat a la història del barri de Gràcia, més poderós, i vil·la antiga del pla de Barcelona.

Cases burgeses com la de la sra. Josepa Marsans i Peix, filla dels propietaris de la banca-agencia de turisme constituïda a principis de segle, Marsans, construïda per l´arquitecte Juli Marial i Tey, al carrer Mare de Deu del Coll, ara alberg de joventut; la casa-castell Balet i Blay, al carrer Coll de Portell, propietat de la productora del primer film d´animació espanyol, "Garbancito de la Mancha (desapareguda); Vil.la Esperança, d´estil modernista, propietat de la família Tarragó, ara casa d´un conegut artista conceptual, el Francesc Ruestes, dintre del passadís d´accés al parc de Maria Baldó, un raconet molt curiós del barri; La preciosa casa modernista obra de Salvador Valeri i Pupurull, el mateix que el de la casa "Comalat", d´estil modernista put, al carrer Sant Eudald (desapareguda), etc.

casa Sant Jordi

façana lateral

                 

castell Balet i Blay

parc de Maria Baldó, Vil.la Esperança

detall primer pis

I cases més modernes, com els dos exemples del GATPAC que hi té a dintre les seves fronteres, la casa Vilaró, a l´avinguda Coll de Portell, de Sixte Illescas, i la casa Barangé, a la plaça Mons, a l´altra banda del viaducte, que va ser obra de Ricardo Xurruca i Germà Rodriguez i Arias. Totes dues molt semblants, però amb una veritable inspiració racionalista, com era l´esperit d´aquell corrent espanyol que hauria revolucionat l´arquitectura al país si l´autarquia hagués volgut.

casa Barangé

Tenim també la història del barri de Vallcarca-Penitents, amb històries d´eremites i Mossén Cinto, que va tenir en propietat un convent el 1892 en la part alta del mateix, al carrer Ticià amb Passeig de Vall Hebrón, a sobre la Ronda mateix, i que va passar la seva convalescència de Tuberculosi a Vil.la Joana, a dins Collserola, però a prop del lloc datat abans. D´aqüeductes d´aigües com el de Can Turull, que venien de la font de Vall Parc o de Can Falcó, a la part de sobre del monestir de Mossén Cinto, dintre la muntanya, i que passaven per sobre de la riera portant el cabal que tenia la font fins a Barcelona. D´història de cases pintoresques, com la dels arabescos, a sota del pont de Vallcarca, que es vol salvar en aquests temps que corren. Del viaducte mateix, fet per comunicar carrers amb el Putget a principis de segle XX, i que va ser un dels primers construïts de formigó.

http://www.ruestes.com/works.html

http://www.graciatelevisio.cat/vallcarca-vol-recuperar-el-patrimoni-del-barri

La Salut, per la seva banda, té el seu conte molt agafat amb la història del parc Guell; de la rambla Mercedes; de la font del Carbó, que està en reforma i que podem trobar a dintre els terrens del "Cotolengo"; i de l´ermita que va donar nom al barri i que també està mig assetjada per la picota, al passeig de la Salut. Allà hi tenim per visitar el Santuari de Sant Josep, sant molt lloat pels graciencs i barcelonins, col·legi de nenes òrfenes, construït el 1902 per Francesc Berenguer i Mestres.

ermita en el seu estat actual

Lluita obrera des de fa 175 anys

La lluita oberta al voltant de les condicions de treball fabril a Catalunya, va començar allà pels voltants de meitat del segle XIX.  Va ser una lluita desigual i sense perdó, que va degenerar, a principis del segle XX, en l´època del "pistolerisme", en que patrons i sindicats s´aniquilaven sense pietat pel poder del diner i les influències.  Cassos con l´assassinat del "Noi del Sucre", o de l´advocat laboralista Frances Layret, són força coneguts.

EPISODI DE LA PEL.LÍCULA "La veritatt sobre el cas Saboia"
https://www.youtube.com/watch?v=bkFO4t3JsWQ

Catalunya havia aprofitat bé les seves infraestructures hídriques, i si no podia aprofitar-les les havia domesticat, construint canals de rec i industrials per tirar endavant tot un seguit de colònies fabrils a lo llarg del Llobregat i el Ter, que l´havien convertit en una comunitat rica i burgesa, amb molta influència a tota Espanya, la Espanya del conservadurisme.  Tota aquesta riquesa havia portat enveja i lluita a tot arreu, que era portada més enllà per l´avaricia dels propietaris.  I va arribar el temps que els treballadors van dir prou!!, i van fer palesa la necessitat de que les jornades de treball no fossin inhumanes, que els nens no podien viure a partir dels 10 anys, inclús abans, per treballar i no per aprendre, que les dones no poguessin tenir cura de la canalla i els seus nadons, que la gana, malgrat el treball dur, no s´acabés menjant les seves families, que la malaltia sense tractament era mort segura, i que viure per treballar no era natural.

Al final es van aconseguir certs avenços en les condicions laborals que van convertir les jornades de treball en altres més curtes, o en una igualtat "sobre paper" entre dones i homes més humanes, en aportacions de l´Estat per dotar d´eines d´ajut a les families dels treballadors més idònies per l´ensenyament, la salut, la vida de les mares, que no van ser posades en els quaderns d´història sense quedar escrites amb tinta, en l´actualitat dels diaris.  Vagues, manifestacions, protestes, van ser portada moltes vegades.

Aquest post vol ser un repàs de totes elles al llarg dels 175 anys que porten enfrontant-se patrons i obrers, uns per aconseguir més vendes-poder, i altres unes condicions de treball-vida més dignes.

Tot va començar pel principi, es clar, per la primera Vaga General que va tenir lloc a Espanya, i que va tenir escenari, com no podia ser de cap altra manera, la Comunitat Catalana, en reacció contra les condicions laborals abusives, els salaris ínfims i els horaris abusius, per aquelles dates ja existien les primeres associacions obreres, que no tenien significació política, però que representaven l´opinió dels treballadors, alçant veu en contra del treball al voltant de les màquines selfactines de filar, importades d´Anglaterra i que demanaven jornades de treball interminables mantenint el seu gir continu.

El poder polític, en mans de conservadors, Antoni Maura al front, va reaccionar enviant al General Espartero, heroi dels revoltats, que va trair la confiança depositada a les seves mans amb repressió i negació del dret a les Associacions Obreres i als Convenis signats fins aleshores.

Després d´aquesta vaga les seguents van tenir caràcter més repressiu i van tenir com a desencadenant les crides a leva del Govern.  Ja passada la Iª República, i amb un govern alternant entre Conservadors i Progressistes, el Govern va començar a perdre colònies en ultramar, primer Filipines, Cuba, i després al 1909 el Marroc, i entremig la "Revolta de les Quintes", contra la injusta llei de cridar tan sols als pobres a la guerra, i la revolta de la Setmana Tràgica, el 1909, contra la guerra al Rif.

DOCUMENTAL SOBRE LA SETMANA TRÀGICA A TVE1

https://www.youtube.com/watch?v=KSKAkU7vO38

GRÀCIA CELEBRANT LA REPRESENTACIÓ DE LA REVOLTA DE LES QUINTES A L´ABRIL

https://www.youtube.com/watch?v=l4trg0YKHt4

Al principi el levantament va ser per cridar els treballadors a una Vaga General, que va ser sofocada encarcelant Pablo Iglesies, entre d´altres, i és que per aquelles dates, socialment, els obrers espanyols van començar a tenir consciència sindical i especialment a Barcelona, a on sorgeix Solidaritat Obrera, una confederació sindical de socialistes, anarquistes i republicans, que va néixer com a refús a la proximitat generada entre Solidaritat Catalana i el partit Conservador de Maura. 

Ambdues revoltes van ser sofocades al final per mitjà de bombardejos i exercit, que van ocupar les principals ciutats catalanes, protagonistes de les revoltes. El barri de Gràcia, i el seu campanar, vil.la per aquell llavors, va ser protagonista de la crida a Sometent, durant la de les Quintes, i la crema de convents, esglèsies i l´afusellament del creador de l´escola moderna, Francisco Ferrer i Guàrdia, de la Setmana Tràgica barcelonina.

Després va arribar una altra Vaga General, la del 1917, contra el govern de Eduardo Dato, el conservadurisme i la Crisi provocada per la I Guerra Mundial, i la inflacció que va provocar i l`època d´escasetat.

REPORTATGE SOBRE LA VAGA GENERAL DEL 1917 A TVE1

http://www.youtube.com/watch?v=SZ7_gF5c2OU

Al principi la UGT es va posar d´acord amb la CNT per portar una Vaga General a terme contra el poder conservador, volia forçar-se una canvi polític radical.   Al final va acabar essent una simple convocatòria de vaga indefinida per començar un canvi polític nou, i forçada per la convocatoria d´una altra vaga de ferroviaris nacional, que no acabà com els comités vaguistes volien, sinó amb repressió i suspensió democràtica.  A Catalunya la repressió sobre el moviment obrer començà per l'empresonament del comitè de vaga, al començament de la protesta, (Francesc Miranda, Ángel Pestaña i Salvador Seguí) i s'estengué, com sempre, sobre molts dirigents sindicals.

Després d´aquestes vagues la lluita es va convertir, cada convocatoria, en una lluita personalitzada en el nom d´algun equip humà, com es el cas de les dones del Cànem del Poble Nou, o la Isabel Vicente de "la Sedeta", en la vaga de Tramvies del 51, o inclús d´algun heroi, com va ser el noi del barri de la Torrassa, Francesc Pedra, en la de les cristalleries Planell de les Corts, el 1924, en favor d´un sal.lari digne equiparat al dels adults, per enfrontar-se amb la dictadura exercida per l´exercit, el poder autàrquic i la patronal. 

SOBRE ISABEL VICENTE EN EL BLOG "MEMÒRIA PRESÓ DE DONES DE LES CORTS"

Obrera textil de la famosa fábrica de la Sedeta, en el barrio barcelonés de Gracia, Isabel Vicente ingresó en la prisión franquista de Les Corts en febrero de 1940 junto a María González, María Doménech y las hermanas Teresa y María Hernández. Tenía veintidós años y había participado en la primera red clandestina del PSUC tras el final de la guerra. Condenada a doce de prisión, permanecería en Les Corts hasta 1947.

Reincorporada al trabajo militante y detenida varias veces, volvería nuevamente a Les Corts, ya por temporadas más cortas: una de ellas en 1951, por su participación sindical en la popular huelga de tranvías de Barcelona. Su último ingreso tuvo lugar en 1958. Para entonces Les Corts ya había sido desmantelada e Isabel fue enviada por unos meses a un pabellón habilitado para mujeres en la Cárcel Modelo de hombres, cuando aún no existía la prisión de la Trinitat.

En 1968 participó en la fundación del comité de ayuda a presos “Solidaritat”, y algunos años después en la Asociación Catalana de Ex-presos. En las elecciones generales de 1977 fue candidata del PSUC por la circunscripción de Barcelona. Falleció el 21 de marzo del año 2000.

Sindicats con CNT ja són plenament desenvolupats, com van demostrar a la vaga de la Canadenca del 1919, demanant en aquella ocasió; jornades de treball de 8 hores, que encara es reclamaven per aquelles dates, jornades per les que havien lluitat les dones de la Vaga de la Constància", l´any 1913, que per aquell llavors encara treballaven més de 12 h., en horari nocturn inclús.

REPORTATGE DE "LA VANGUARDIA" SOBRE LA VAGA DE LA CANADENCA

https://www.youtube.com/watch?v=on8uaWyyreg

I tot partint, no d´un estol oprimit d´obrers, com he dit, sinó de col.lectius concrets, com els treballadors de l´empresa "Riegos i Forces de l´Ebre", actual FECSA, també anomenada per aquells temps "la Canadenca", que van voler recolçar els seus companys d´administració acomiadats, tot per demanar un sindicat indepenent, i que més tard acabaven sent veritables vagues generals que paralitzaven Barcelona i moltes ciutats industrials del Vallés i de les comarques més actives socialment.

La vaga de tramvies del 51 també va ser una semblant a la General del 17, lluitant contra la inflacció en la pujada del preu del bitllet, que va acavar sent una Vaga General el dia 12 de març, estesa per tota Barcelona, en contra del Governador i portada al cap per la CNT i el PSUC com a sindicats principals.  Lluita exemple de lo dit, que ja té serta semblança amb les lluites obreres actuals, localitzades primer a sectors industrials i després esteses a la resta d´àmbits i rams, i que moltes vegades pretenen canvis polítics democràtics, és l´únic que sembla haver canviat en més de 175 anys de lluita sindical i obrera.

VIDEO D´UNA VIVÈNCIA PRÒPIA DURANT LA VAGA DEL 51 ESCENIFICAT A LA VAGA DE TRANSPORTS PER LA PUJADA DE LA T-10 I EL BITLLET SENZILL EL 2014.

https://www.youtube.com/watch?v=EV_DskABTf0

BLOG AMB INFO COMPLEMENTÀRIA.

http://www.veuobrera.org/index06.htm

Rails perduts pels carrers de la ciutat, tramvies.

• 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  

Ara a Horta, al carrer de la baixada del mercat, amb les obres que s´hi estàn fent a la plaça d´Eivissa per arranjar la mateixa definitivament, no crec, han sortit al descobert les antigues vies del tramvia 46 que anava de plaça Urquinaona a l´antic poble.

La polèmica ha sigut inevitable, que fem amb elles?, les deixem que les hi portin a la deixalleria, o fem alguna cosa per recordar l´entranyable història del que va ser, primer un tramvia de vapor, i després l´únic mitja per arribar des del centre de Barcelona al nostre barri del nord?.

La Carme Martí, bloggera dels barris d´Horta-Guinardó ha posat el dit a la nafra, perquè si no, vegeu 

l´interés que ha suscitat al facebook, a la pàgina "Horta-memòria del barri", per tota una colla de veins que no volen deixar escapar l´ocasió de polemitzar i dir la nostra, jo també m´incloc, portant la polèmica a l´Ajuntamet fins i tot.

Carme Martin

12 de abril a la(s) 12:59

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2014/04/proposta-als-veins-dhorta-sobre-el.html

Memòria dels barris: PROPOSTA ALS VEÏNS D'HORTA SOBRE EL FUTUR DE LES VIES DE TRAM TROBADES EN...

MEMORIADELSBARRIS.BLOGSPOT.COM

Me gusta ·  · Compartir

• •  
  Carme Martin Albert Ribes Esteban Ja he escrit al Sr. Trias proposant-li de fer una escultura en el marc d'una festa popular, en la que l'Ajuntament i tindría que colaborar fent-se càrrec de les costes 'organització i logístiques. Res a veure en fer un concurs públic, que s'adjudiqui un escultor de renom i costi un ull de la cara, sinó feta en el barri amb gent del barri.
  1 minut · No m'agrada ·
  12 de abril a la(s) 13:10 · Me gusta · 4
  •  
  Carme Martin en el Link de la Seu del Districte, ha quedat constància de la nostra petició https://www.facebook.com/DistricteHortaGuinardo?fref=ts
  
  Districte d'Horta-Guinardó
  Tota la informació del districte d'Horta-Guinardó al teu abast. Descobreix-lo!
  Organización Gubernamental: A 1287 les gusta esto
  12 de abril a la(s) 13:28 · Me gusta · 1
  •  
  Senyor Neoplàstic Sense voler portar la contrària, un concurs seria precisament ideal.
  12 de abril a la(s) 14:28 · Me gusta
  •  
  Carme Martin primer que els interessi la proposta
  12 de abril a la(s) 15:07 · Me gusta
  •  
  Ricard Fernández Valentí Bona idea.
  12 de abril a la(s) 15:56 · Me gusta
  •  
  María José González Ja veig que has mogut fitxa ràpida amb la meva idea del monument...
  12 de abril a la(s) 16:22 · Editado · Me gusta · 1
  •  
  Albert Ribes Esteban Es cert que un concurs públic es l’ideal, ...sobre el paper, però... la experiència m’ha ensenyat que llavors s’hi presenta qualsevol amb ínfules d’artista, amb un pressupost ben gruixut i s’ho emporta (millor que no doni més detalls). Jo no cobro com professional per fer una demostració o escultura popular, però tampoc vull posar diners, l’únic que demano als ajuntaments en els que hi he participat que o ens falti res, ferro, carbó, àpats... També hi ha que tenir en compte la capacitat de realitzar l’obra en el lloc en un temps determinat, si tenim que fer-la en taller ja es diferent i s’ha de cobrar el que correspon. Un concurs popular entre veïns per fer el disseny podria estar molt be i posar-se d’acord amb els artesans per veure si es viable.
  12 de abril a la(s) 19:04 · Me gusta · 2
  •  
  Carme Martin ja veus has estat l'ànima mather, jeje
  12 de abril a la(s) 19:23 · Editado · Me gusta · 1
  •  
  Maria Leon Guardiola Com m'agradeu antics venís de barrí....!! Quan mes os segueixo, mes . Amb sembla genial el q esteu fent.....
  13 de abril a la(s) 8:59 · Me gusta · 1
  •  
  Miguel Angel Valero una proposta!!
  13 de abril a la(s) 14:32 · Me gusta
  •  
  •  
  Carme Martin bo Miquel, jaja
  13 de abril a la(s) 16:05 · Me gusta
  •  
  María José González Josefina FE ES al FB J"o també sóc d'Horta" ha mencionat una placa homenatge al tramvia a Granada que és una idea molt senzilla que s'hauria d'haver fet també a Horta.https://www.flickr.com/photos/landahlauts/1602989694/
  
  El tranvía de San Antón
  www.flickr.com
  Apareció en mi blog, La Arbonaida, en una entrada titulada: El viejo tranvía
  13 de abril a la(s) 16:15 · Me gusta · 1
  •  
  •  
  Albert Ribes Esteban Aquest es un esbós ràpid de la meva proposta. Seria una marquesina feta amb les vies que representa una parada de tramvia, tindria un banc per seure (ja està be d'escultures que només serveixen per mirar-les) i un tros de via en vertical al costat a on gravar una llegenda explicativa.
  14 de abril a la(s) 14:35 · Me gusta · 2
  • Senyor Neoplàstic a qui li he d'enviar la proposta?
  Hace 21 horas · Me gusta
  •  
  Miguel Angel Valero penjeu-les aquí, i seguiu sent creatius, les farem arribar a qui calgui.
  Hace 19 horas · Me gusta
  •  
  Miguel Angel Valero M´agrada haver obert aquesta porta, veig que sou una colla de rondinaires, jaja!!!, VISCA HORTA
  Hace 19 horas · Me gusta · 1
  •  
  Senyor Neoplàstic home, pero te poc rigor penjar-ho aqui... a part que si es un arxiu gran tampoc es pot veure be
  Hace 14 horas · Me gusta · 1
  •  
  Senyor Neoplàstic seria millor fer un grup per les propostes i que cadascu que volgues tingues un article per a cadascuna d'elles aixi no es barrejen ni es perden
  Hace 14 horas · Me gusta
  •  
  Carme Martin què algú de vosaltres obri un grup, cap problema, jo en porto quatre i ja en tinc prou.
  Hace 13 horas · Editado · Me gusta
  •  
  Miguel Angel Valero es un concurs d´idees primer, jo per ara per exemple em quedo amb la proposta de la Maria, després fem una votació popular com fa Carme quan vol posar d´acord a la gent del Guinardó, i si voleu a partir d´aqui comentem en un grup de facebook apart, aquí ja tenim quorum i és ràpid per la primera part del projecte.
  1 h · Me gusta
  •  
  Miguel Angel Valero Si voleu posem una data per que tothom aporti la seva primera idea.
  1 h · Me gusta
  •  
  Miguel Angel Valero un mes a partir d´avui dia 15 d´abril?
  1 h · Me gusta
  •  
  Senyor Neoplàstic jo per exemple aqui no penjaria res meu, no se com ho veieu i no crec que sigui adient que les idees que "agradin" en aquests comentaris siguin despres les uniques elegibles en una "posterior ronda"... decidida per qui?
  25 m · Me gusta
  •  
  Carme Martin que vols dir amb això que aquí no penjaries res teu, aquí tots som veïns i no tenim cap interès personal que sigui millorar el barri, parlem i exposem idees sobre el barri ni hi ha cap interès si penses així ets ven lliure de no entrar-hi senyor neoplàstic
  11 m · Me gusta
  •  
  Senyor Neoplàstic no dic aixo, dic que s'ha de tenir cert rigor... i clar que tinc interes en millorar el barri, per gaudir d'un barri millor. Dic que penjar-ho AQUI mateix no em sembla gens correcte.
  9 m · Me gusta
  •  
  Miguel Angel Valero preferiu fer un concurs d´idees i bases oficials, a nivell popular, amb una adreça oficial i un jurat, sense saber-ne si l´Ajuntament voldrà fer una ullada a les propostes?
  4 m · Me gusta
  •  
  Miguel Angel Valero Parlem amb l´associació de veïns i ho tirem endavant?
  4 m · Me gusta
  

  
  

que hi fem amb aquest material?

Un concurs d´idees formal i ho presentem a l´Ajuntament?

Ho deixem còrrer i esperem que algú digui mentre reclamem?

 A veure que hi diuem al foro!!

el carrer de Sants amb les seves vies

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/search?q=tramvia

El passat del tramvia a la ciutat es massa evocador, i moltes vegades, al carrer de Sants, a les Rambles, a la Gran Via, s´han descobert restes de vies i no s´ha fet res quasi mai amb el material trobat.

Moments com el de l´atropellament del Sr. Gaudí, accidents de gent menor, no tant en el record dels seus familiars, viatges interminables, pujades i baixades, anys i anys de circulació entre cotxera i aturada, no poden passar sense record permanent per una ciutat que ha viscut fins i tot la vaga de tramvies de començaments de segle, i de la cotizacció de la tela especial confeccionada per fàbriques con Can Trinxet a l´Hospitalet, l´anomenat "vellut del tramviaire".

Els Arxius Històrics de ciutat i la meva experiència recercant

La primera vegada que vaig adreçar-me a un Arxiu Històric per cercar informació va ser fa ben poquet, des que m´havia quedat aturat i el meu temps lliure em demanava explorar aquelles facetes vitals meves, les meves vocacions, que havien quedat aturades esperant temps millors, i que fan de mi un bon investigador històric amb curiositat implacable ara mateix.

http://plazaspublicasbcn.blogspot.com.es/2012/11/aquest-post-vol-ser-una-mostra-del-que.html

Quan em va començar l´interés per investigar la meva primera prioritat va ser buscar als registres mercantils, de Barcelona i rodalies, el llistat de bòbiles inscrites, fàbriques ceràmiques que feien totxo hidràulic a finals de segle XIX, començant per la meva ciutat natal, L´Hospitalet de Llobregat, i acabant pels barris que pensava més presencia de fàbriques ceràmiques hi havien focalitzat a tota Barcelona.

documentss aconseguits en la meva recerca sobre les bòbiles

Un dia se´m va ocudir anar a l´Arxiu Històric de l´Hospitalet i al CelH, el Centre d´Estudis, el primer al
C. Cobalt, 57, del barri Centre, i l´altre des de fa uns mesos, a l´edifici Molí de la fàbrica Tecla Sala del mateix barri, per fer-hi una recerca amb la finalitat de trobar indicis per començar la llista. 

El senyor Lluís Bagan, amb la seva pàgina "l´abans de l´hospitalet ", m´havia posat el sucre a la boca per seguir la pista d´aquelles dades que trobem a la nosta vida, fotos amagades, petjades gravades al terra públic i que el temps no ha esborrat, com a ell li agrada de fer a l´Hospitalet.  Aquest bon senyor es capaç de, mitjançant tan sols una foto oblidada, trobar la presència en el passat d´alguna resta de patrimoni actual, o alguna persona oblidada que s´havia de tornar a recordar.

http://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2012/01/29/el-misteri-de-la-font-de-les-rodes-dentades/

Doncs bé, la meva sorpresa va ser majúscula, l´amabilitat dels arxivers públics, com la Pepa de l´Arxiu Central, o la Silvia del CelH, et posen a l´abast de les teves mans tota una serie de recursos, revistes, fotografies, treballs d´investigadors, llibres, referències a altres documents, que em van donar una primera llista ben complerta, d´un total de més de 60 diferents fàbriques ceràmiques que no coneixia.

sala treball CelH a l´interior del vell molí paperer

http://plazaspublicasbcn.blogspot.com.es/2011/10/bobiles-de-lhospitalet.html 

 Des d´allà fins a l´actualitat he anat moltes vegades d´arxiu en arxiu, he passat pels municipals de Sants, les Corts, Sant Martí, tots barris de la ciutat comtal, i conec altres que voldria visitar, com el previsible arxiu del Taller d´Història de Gràcia, que ha fet fa poc la presentació del llibre "l´Abans del barri de Gràcia",

https://www.facebook.com/taller.dhistoriadegracia?fref=ts  

que per això serveixen els arxius per difondre i preparar altres documents divulgatius de tot el que ha sigut la nostra història de barri, i de ciutat, amb tant de passat a sobre.

En algun arxiu m´han regalat llibres publicats per fer història i ara arraconats sense ús, m´han tingut entretingut amb tot tipus d´expedient, inclús de fa molts i molts anys, amb lletra de l´edat antiga, fotografies imposibles de trobar a l´abast públic, o records en forma d´objecte, com claus de masies en procés de degradació i desnonament, escultures trobades en llocs inaccesibles, o plànols originals. 

Undels meus preferits es l´Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, que té un arxiu fotogràfic digitalitzat molt important, i unes ganes envejables de protegir el patrimoni històric del barri.   Provenen les seves fotografies, i el seu poder de convocatoria, de fons particulars i privats, també s´han fet ara el llibre "l´Abans de Nou Barris", presentat l´estiu passat, i el Ricard Valentí, un dels seus components voluntaris, ja que no és aquesta una institució subvencionada, encara que si publica, ha ajudat a editar diversos llibres sobre història del transport a la ciutat, i de fotografies molt maques al voltant de la zona encerclada pel Passeig Maragall, la Meridiana, Collserola i el passeig de Valldaura. L´Arni és el president, i sempre que volgueu, el teniu disponible al local que tenen just davant de la biblioteca de Roquetes, a sobre la Ronda de Dalt.  També Arni, i companyia, organitzen rutes de patrimoni una vegada cada tres mesos, cafes-col.loqui, i presentacions de llibres redactats pels seus col.laboradors, a més de treballs de recerca.

http://arxiuhistoric.blogspot.com.es/2017/10/larxiu-organitza-una-ruta-de-laigua-nou.html

Una de les seves seccions, la meva preferida, es la que es dedica a recòrrer Collserola cercant patrimoni, secció que també hi fa sortides organitzades després, i coordinades amb els gestors del Parc Natural, per ensenyar tot el que han trobat als agosarats caminants.

 O sigui, tota una aventura proposada per altres Arxivers que podeu trobar si cerqueu per la ciutat. 

 Un dia, per exemple, em vaig anar a buscar informació, fotografies millor dit, del Canal de la Infanta al seu pas per les ciutat de Molins de Rei, Cornellà i L´Hospitalet, vaig preguntar primer per e-mail, i després presencialment, i així vaig arribar a la confirmació de la trobada de fons sobre el motiu consultat,  tenint accés a  tota una serie de troballes veritablement engrescadores.

A l´Arxiu de Molins, situat en l´antiga mansió del segle XIX Ca N´Ametller, vaig trobar la Carme Sanz, enfeinada preparant documents per altres peticionaris, rodejada d´expedients, documents i fotografies, tota sola, que em va obrir l´Arxiu i va trobar per mi fotografies molt interessants; de com el Canal era dragat amb excavadores en època moderna, de cobriment amb tub de formigó de les antigues rases del mateix, de fotos més antigues i bucòliques de l´aigua que surava al voltant dels edificis del poble, de camps conreats amb la seva aigua, de rescloses,

Fotos molt útils per la nostra propera exposició al Centre de Cultura de Sta. Eulàlia, el barri de l´est de
l´Hospitalet, que el CelH, l´Arxiu Històric de Santa Eulàlia, Perseu (plataforma de protecció patrimonial a
l´H), i la plataforma ciutadana, ara associació també "Protegim el Canal de la Infanta", volem endegar el 6 de febrer, amb info útil sobre el pas i la història del nostre Canal de rec de l´esquerra del Llobregat. 

A l´Arxiu de Cornellà, que podeu visitar dinte del mateix castell de la ciutat, la Carme Paez, també va acceptar el meu repte, i em va oferir del fons fotogràfic que tenen a la ciutat, les fotos escanejades del valuós llibre "l´Abans de Cornellà", llibre que ara s´esta desenvolupant pels barris de Barcelona, però que abans
s´havia endegat a les ciutats limÍtrofs del Baix Llobregat. D´allà vaig poder treure fotos molt maques dels camps de Can Fatjó, de la regadora Quer, i del molí fariner de la Ctra. Provincial.

 I a l´Hospitalet, la Pepa Bueno, després d´un temps de la visita per esbrinar sobre les bòbiles de la ciutat, també em va proporcionar unes fotos que ens mancaven del periode de decadencia del Canal, quan als anys del franquisme es va convertir en claveguera fètida, unes fotos que van aparèixer dintre d´un sobre confeccionat per algú que volia fer un reportatge sobre expropiacions i camps de conreu al voltant de les terres de la Marina de l´Hospitalet. 

 Tota una sèrie de troballes que a les biblioteques públiques no es poden fer, obertes a l´investigació
d´estudiants, erudits, mestres i curiosos d´aquestes dades, que s´han de treballar, però que donen com a resultat un enriquidor coneixement del nostre passat.