El miracle de la Llum i la marxa de les 5.000 canes

Aquest cap de setmana del 20 i 21 de febrer la ciutat capital del Bages, Manresa, ha celebrat el seu Miracle de la Llum, i per conmemorar l´efemèride els sequiaires de la ciutat, i el Club de Tennis Manresa com a organitzador, han montat una marxa de torxes seguint el recorregut de la sèquia pel centre de Manresa, la primera de la història.

http://www.parcdelasequia.cat/nivells/plantilla1/titular/que-es-la-siquia

Una marxa de dos euros ó cinc amb torxa inclosa, que ha començat al Parc de l´Agulla, llac artificial de recollida d´aigues a la capçalera alta de la plana, i que es diu així pel canvi d´agulles, de recs diferents, per nodrir aigua a Viladordís o al Poal, un a cada banda, fértils regadius que trobem abans dels dipòsits d´aigua de la part baixa de la ciutat, com van ser els col.locats al Mnactec de Manresa, que abans de ser museu va ser seu de l´aigua manresana, i dels desguassos cap el Cardener.

SORTIDA MARXA 5.000 CANES

ENCESA TORXES A CAN FONT

TAULA D´INSCRIPCIONS

INFLABLES GRÀTIS AL COSTAT DEL CENTRE
D´INTERPRETACIÓ DEL PARC DE L´AGULLA

Abans la sèquia d´aigua del Llobregat ha recorregut 26 kms. des de la resclosa dels Manresans a Balsareny, per sota del seu castell, durant un camí ple de dificultats salvades amb aqueductes, pous de desguàs, mines, coves i sobreeixidors, amb tant sols 10 metres de desnivell entre el punt més alt del recorregut i el més baix, a l´alçada del llac de 200.000 m3 que serveix de reserva hìdrica per una setmana a la ciutat de Manresa.

SÈQUIA ABANS D´ARRIBAR AL PARC

El Parc de l´Agulla data del 1974, i la seva urbanitzación com a parc real del 1987, dates molt modernes ja que aquest element no va ser considerat com a necessari fins que la ciutat va crèixer més del que era abarcable per la quantitat normal d´aigua portada pel rec, 1,25 m3/segon.  L´aigua dolça que omple el gran llac dona peu a generar un espai natural més que interessant per les aus que fan parada, i les espècies vegetals que hi podem trobar, més de 20 classes diferents.  Podem veure garçes, ànades, pardals, peixos i un gran siluro que neda comodament pel fons de l´estany.  Es el delit de la xiquillada manresana que passa els caps de setmana jugant, i la gent que fa esport entorn del recorregut marcat rec amunt.

CASETA I RESTAURANT

La gent de Manresa ha participat de l´event en majoria raonable, més de 200 persones, que a 2 euros en un 20%, i 5 en un 80%, tal era la quantitat de torxes, han deixat a l´organització un total de 900 euros.  El que s´ha escenificat és un cami natural, amb recreacions teatralitzades in intinere, com per exemple la presentació que ha fet a l´inici del camí el sequiaire Toni, que ha fet un total de 5.000 canes, a 1.5 metres la cana, uns 7 kms. i mig, fins a l´esglèsia del Carme, a on va arribar la Llum de Montserrat que va posar d´acord les autoritats eclesiàstiques per obrir el rec definitivament a les seves terres i donar aigua dolça a la vila, en lloc de la salada el Cardener.

MARXA AL CAMÍ DE L´AIGUA (marcat per l´Ajuntament
per poder accedir al nucli urbà i creuar la ctra. C-55 i arribar
a l´alçada de la carretera de Sant Pedor i el barri de la Parada)

La marxa, ben portada, ha passat per la masia de Can Font, part del recorregut de l´aigua de Manresa, ara Centre d´Interpretació de l´Aigua a la ciutat, a on els participants han pogut encendre les torxes a les set de la tarda, només caure el Sol, en dia de lluna plena.

MASIA CAN FONT

RODA MOLÍ ADOSADA,
antic molí?

construcció del segle XVIII

http://www.parcdelasequia.cat/nivells/plantilla1/titular/centre-de-l-aigua

Al final, a l´arribar a l´esglèsia del Carme del centre històric, s´ha escenificat el miracle homenatjat.

La setmana que vé Fira de l´Aixada, com es tradicional, i mercat medieval tradicional al nucli medieval, seu, c. del Balç, pl. Major, a on les escenificacions i balls acurats faràn el delit dels visitants.


http://www.regio7.cat/manresa/2016/02/21/marxa-200-torxes-recorre-5000/349851.html

http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2008/06/el-gran-misteri-de-manresa-la.html

Castell de Balsareny

Dia 31 de enero de 2016 y primera visita guiada del año, que promete muchas relacionadas con el patrimonio inmueble catalán de todas las contradas.  Nos dirigimos, junto a un grupo nutrido de curiosos ocupando 7 coches, al pueblo de Balsareny.  34 personas que quieren aprovechar las visitas especiales que ofrece la ciudad a su famoso castillo la diada de Tres Tombs.  La guia nos la ofrece un vecino de Manresa, el Sr. Salvador, magnífico en su papel de cómico y trobador, que nos deleita con sus explicaciones, su sapiencia, su simpatia y sus trucos de cuenta-cuentos veterano.  Y es que el castillo está preparado para sus representaciones teatralizadas sobre la vida y milagros de uno de los castillos de frontera cristiana mejor conservados del norte catalàn, gracias a su propiedad privada, y su persisténcia temporal a toda prueba.

El castillo carece de torre de guaita y muralla, pero su interior nos da pistas de lo que llegó a ser, de sus muros potentes, de su frio, de su metódica construcción y reconstrucción, de sus pasos de ronda, de su pasado, que contrasta con nuestra despreocupada visita y revisión, y de sus estancias relacionadas con su pasado militar y su presente doméstico antiguo.  Cocina en la que algunos quedan sorprendidos de su sabor añejo, de su cama señorial con derecho a pernada, de sus accesos putescos, y sus cuadros a punto de ser restaurados por los alumnos de la escola Massana del barrio del Raval barcelonés.  De sus utensilios de forja y vidrio, de sus arcones y sillas, Remedios, una de nuestras acompañantes, tímida al principio, queda fascinada al descubrir que una de ellas servia para poder amamantar cómodamente a las criaturas.

Al final, tras el último verso de nuestro guia-juglar, podemos acceder a tocar campanas de la ermita del Castillo.......

Junto al castillo se puede visitar la ermita románica de la Virgen del Castillo, que data del siglo XII. Al pie del castillo, el río Llobregat, está la presa donde nace la acequia que abastece de agua la ciudad de Manresa.

Los santos oficiales representados en su interior són St. Iscle i Santa Victoria. I es lloc d´enterrament d´un dels amos del castell, El sr. Joan Anton de Martín.

portalada, capella afegida amb tomba del Sr. Martin,  i espadanya

accés romànic original.orientat al sud.

El castillo de Balsareny está ubicado sobre una colina a 420m, sobre el pueblo de Balsareny. Esta fortificación fecha del 951 y es un buen ejemplo de fortaleza de estilo gótico civil catalán. El edificio actual, bastante bien conservado, se construyó durante la segunda mitad del siglo XIV, en tiempos del rey Pedro III el Ceremonioso, y se restauró durante los últimos años del siglo XIX.

Inicialmente el castillo era propiedad de una familia vicarial y, por tanto, noble, conocida con el nombre de Balsareny. Esta familia tuvo una importancia notoria dentro de la sociedad catalana del siglo XI y XII. Los siguientes en habitar el castillo fueron los Peguera, que por compra de la baronía al rey Pedro III, adquiere los derechos económicos y militares, salvo la pena de muerte. Esta familia fue la encargada de la reedificación del castillo. Posteriormente, la baronía pasó a manos de los Oliver y después a los Galceran que al cabo de quince años se vendieron a un ciudadano honrado de Barcelona de nombre Joan Anton de Martin.

façana sud

porta castell

finestral gòtic

façana est, amb porta principal

pati armes

pilar en la cantonada amagant la canonada de desguàs

a baix entrada sala gòtica, a dalt sortida habitació noble i cuina

vista des de dalt les escales, amb el pou de cisterna

racò baix tribuna

rebost de vi

pòrtics pati d´armes i dependències com estables, cotxeres i magatzems

sala recepcions gòtica

tribuna porticada reconstruida

porta entre habitació i cuina

habitació fills dels srs. Alós, que eren 6.

 Este último por boda lo transfirió a la familia Alós-Moner el 1888, actual propietaria del castillo. La boda se ofició entre Luis Ferràn de Alós y de Martín, y la hija del Barón Juan Anton de Martín, la Sra. Gertrudis de Dou y de Moner, que tuvo 6 hijos, tres varones, y que residieron en diferentes temporadas hasta el año 1976.

Actualmente, en Barcelona, la propiedad de la familia Alós y Moner, tiene história de casa pròpia en el barrio del Guinardó, la llamada Can Garcini, que compraron en su dia y que ahora el barrio reclama como herencia social para disfrute del vecindario

escut dels Alós,

foneria que va fer la cuina econòmica esposada

M. Pascual i Hno.

xemeneia amb escuts d´armes

llilt noble

cuina amb cuina de carbó i cuina econòmica

superficie de la cocina doméstica

Sedó, inici de la nissaga tèxtil més ben informada a l´àmbit català

La meva passió per conèixer tot el que va emboltar i definir el treball al reser dels rius de les colònies tèxtils des de mitjans de segle XIX, ha sigut impulsada per la meva imaginació.  Com ha passat amb tants d´altres investigadors de patrimoni industrial, el apropar-te a l´entrada d´aquests àmbits tan ben conservats en alguns casos, i començar a recòrrer passadisos, naus, edificis i àmbits relacionats amb la vida de tants i tantes persones, les quals prodriem dir que no coneixien cap altre lloc i ambient que no fos l´estrictament definit pel seu lloc de treball a reser d´un lloc humit i allunyat de tota civilització, no por ser abarcat en la seva totalitat en els moments actuals.  La imaginació ha de còrrer, pensant, sense poder ni encerclar, tot el que sentien aquells infants orfes de vida fora colònia, acompanyats dels mateixos companys que després serien col.legues de feina..., serien feliços?, tindrien les noies possibilitats de crear un futur allunyat de patrons i matrimoni-ofici concertats?, els pares podrien realment ser considerats com a treballadors lliures?. Són preguntes complexes que testimonis reals actuals ens fan pensar, que malgrat tot, aquests no podien queixar-se  dels seus destins.

En el cas que ens ocupa avui, la curiositat de tot lo presentat abans comença amb la idea d´un projecte ambiciós, d´un amo que va passar la seva megalomania a un altre amo, inclús encara més entusiasmat en tirar endavant un projecte de ciutat-fàbrica dotada de tots els element-màquina (projecte constructivista?), que fessin realitat un món apart contra tota reticència física.  Allunyat de la mediocritat i alimentat per una mentalitat centralitzadora, acaparadora de beneficis comercials, i paternalista de cara als seus proveïdors.  De tota manera un projecte amb un lider totpoderós, que atorgava paternalistament, a tots els seus fills, lo necessari perquè el seu projecte no tingués aturador i quedés com a testimoni d´un nom, una nissaga, una marca comercial, "LA CLAU D´OR".

maqueta Sedó, amb la nau de telers allargada i la zona
d´aprest al voltant de les xemeneies.

plànol a l´entrada amb el nom dels carrers, tots relacionats amb les partides que s´hi feien

 ZONA ACCÉS

guarderia

casa del primer amo i reconvertida a café, oficines

La fàbrica Sedó va seguir el següent fil cronològic.:

va ser fundada el 1846 per Miquel Puig i Catasús que va construir, al costat d'un antic molí fariner ja existent conegut com "Can Broquetes", una fàbrica tèxtil.  

Aquest propietari, va construir una fàbrica de telers de cotó per fer llençols blanquejats, que havia de ser l´orgull del Llobregat industrial, però que va quedar aturat per la falta d´ambició.

A la mort de Miquel Puig, l'any 1863, el substituirà el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que iniciarà la construcció d'habitatges per als treballadors, ampliarà la fàbrica i projectarà diferents obres de desenvolupament i creixement (entre les quals, la famosa resclosa del Cairat) que no podrà portar a terme a causa de la seva mort prematura. Era enginyer industrial i va desenvolupar diferents projectes megalòmans propis al seu recinte, s´ha de de dir que amb èxit, com la palanca penjant de cables, arrasada amb la crescuda del 1961, i també, com no, gracies al seu ideal proteccionista, lluitant contra el pagament d´impostos a la territorialitat sostinguda per Esparraguera, va agafar fama d´home caparrut i decidit.

Josep Puig i Llagostera va ser també un polític conservador, de l´època de les grans Expos Universals del 1888 i Paris, que van marcar el futur de progrés català, tot treballant per a la reforma aranzelària de Laureà Figuerola i Ballester. Fou escollit diputat pel districte de Vic a les eleccions generals espanyoles de 1869 en qualitat de republicà sense partit.  

Llagostera morí el 1879, a causa de les ferides produides per un atentat sofert en la Rambla de St. Josep, a mans d´un traballador que pretenia regenerar de la seva fàbrica.

Serà el seu administrador i substitut, Antoni Sedó i Pàmies, el que culminarà el procés de creixement i formació de la colònia industrial, i el que especialitzarà l'empresa en la fabricació de teixits de pana.

Va acabar de portar l´aigua de la presa del Cairat, al costat del telefèric de Montserrat, amb un gran projecte d´aqueductes i túnels excavats a la dura roca de la muntanya, per poder colocar una turbina moguda per aigua de riu, el 1890, amb pistons verticals, al subsòl de la gran nau.  Aigua que queia d´un tub de 22 metres d´alçada, recolçat a la part alta de l´aqueducte, i que proporcionava força per moure tots els telers de fil i tela.

plànol de l´antiga Sedó amb la primera turbina, es 

veuen els embarrats i les corretges de corda que 

pujaven fins al sostre movent embarrats.

Al mateix temps, Antoni Sedó engrandirà la colònia obrera amb nous habitatges per als treballadors al costat nord, i les seves famílies, i amb la instal·lació de botigues, escoles, església, dispensari, cinema, casino, etc.  Donant feina a gent d´Olesa, Esparraguera i nouvinguts andalusos, en més de 2000 persones.

La fàbrica posseia departaments de tissatge i aprest, una nau principal de més de 150 metres de llargada amb tres pisos d´alçada, manyeria pròpia, nau de telers sota terra humida, calderes per bullir tela i tintar, dues preses diferentes, la de "Broquetes", que encara manté en funcionament una altra Francine diferent a l´exposada en el MNACTEC de la colònia Sedó, i la del "Cairat".

Després de la Guerra Civil (1936 - 1939), s'arriba al màxim creixement de la colònia obrera, però al mateix temps s'inicien els primers símptomes de crisi que s'incrementaran a partir del començament dels anys 1970; la greu crisi del sector tèxtil culminarà l'any 1980 amb el tancament de la fàbrica i la reducció progressiva de l'ocupació dels habitatges obrers.

bàscula a l´entrada

ZONA AQUEDUCTE CAIRAT

torre de l´aqueducte amb el tub de ferro colat a l´interior
que baixa fins al sota de la nau tèxtil a on s´hi podia
trobar la turbina a una cota -22 m.

NAUS TÈXTILS

naus d´assecar tela, al  costat del ram de l´aigua de la fàbrica

passadisos amb servei en l´actual.litat

sostre naus telers

entrada nau a on s´hi troba la turbina, museitzada
pel MNACEC d´Esparraguera

MAQUINARIA

Al 1899 va arribar la nova turbina Francis, que produïa 1.400 KW de potència (Casa Plana Flaquer i Cia, de Girona), i que va acabar de posar la colònia com la més depenent, sense solució de canvi de força motriu, de l´aigua de riu, però amb solució de continuitat inesgotable, inclús en el 1900, a l´eix de la turbina se li va endollar un generador elèctric d´escobetes per fricció.

Mes endavant, un ramal nou va proveir la gran turbina, autoregulable, segons es disposés de potencia d´aigua (depenia de les crescudes i sequeres del Llobregat), i de la marxa de maquinària i embarrats a la vegada, amb una canonada nova de planxa de ferro roblonat de 2.60 metres de diàmetre i mes de 150 metres de llargada, projectes que es van poder gestionar sense problemes malgrat les seves grans dificultats d´execució, pensem en el carretatge de totes les peces des de Martorell amb cavalls i tirs de més de nou mules per camins encara per arreclar pel trànsit, per exemple.

turbina Francis, sortida i cargol d´aspes regulables

fre de fusta

politja de fusta i embarrat

jàcera de ferro colat amb forat per suport embarrat

regulador de potència des de dins i cap enfora

 

Añadir leyenda

generador elèctric d´escobetes

tub sortida aigua cap a la galeria soterrrada

esquema funcionament

tub de ferro d´entrada aigua cap a la turbina.

TUNELS

galeria soterrada d´accés a l´antiga turbina primera
3 metres d´ample per 4 d´alçada, per dintre corria
el tub d´alimentació

galeria soterrada amb sortida cap al riu

XEMENEIES

VIVENDES OBRERES I SERVEIS

casa del senyor Llagostera

porta accés colònia de treballadors

esglèsia

esquema canals d´aigua provinents, blava - Broquetes, Groga - Cairat i
situació turbina en el subsol de la nau principal

maqueta sencera.