A Barcelona seria per exemple; la Sagrada Famila, la ruta Gaudí, i la ruta modernista general, les platges de la Barceloneta, i l´oci ofertat fins fa poc, per les discoteques del Port Olimpic.
Als joves, també fins fa només uns mesos d´abans de la pandèmia, no els importava agafar busos a l´estació del Nord, i canviar, per un cap de setmana, l´oci de Barcelona pel de Lloret de Mar, inici del que vull explicar en aquest post.
Doncs bé!, la gent comença a diversificar les sortides per la contrada més propera, i s´agafa a l´oferta de llocs cada vegada més llunyans al seu hotel de residència, empesos per l´aborriment de repetir llocs ja coneguts.
l´altre dia vaig escoltar a Catalunya Radio, de boca d´un tertulià convidat, ofertor de la zona de la Garrotxa crec, que els turistes de Roses i Lloret ja s´han apropat a conèixer llocs visitables de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, com la seva esglèsia romànica, o els museus de la xarxa Mnactec que van donar feina i ofici a finals del XIX o principis del XX, als catalans o inmigrants que serraven fusta, feien de miners, o treballaven al tèxtil català.
Però ara vull aturar-me i escriure d´un cas específic, el de l´oferta que hi ofereix la ciutat de Reus, amb el seu modernisme i la seva bona situació al sud de Tarragonés, al triangle format per l´oferta de passat romà de Tarragona, l´oci de Port Aventura, a prop de l´aeroport de Reus, i les platges de Cambrils i Salou.
A finals segle XIX i començaments de segle XX, la burgesia catalana de la zona aprofitava el cotó, com a mitja Catalunya feia, per filar i fer tela. La ciutat creixia industrialment i les cases es bastien de forma cara i formosa.
Joaquim Navàs i Pepa Blasco, a finals del XIX, lliuren un xec en blanc a l’arquitecte Lluis Domènec i Montaner, perquè disposi del pressupost que necessita per bastir una casa modernista a la cantonada sud-oest de la plaça Mercadal, d´origen medieval i amb tot el prestigi antic de posicionament i preferència.
O sigui, tenim la mateixa història que a l´Eixample va bastir el Sr. Morera per construir la seva casa al Passeig de Gràcia, però en aquest cas visitable per tothom, i en el cas de Bcn no es possible Lluis Domenech i Montaner va coincidir en aquella època el bastiment de la casa Navàs amb l´institut Pere i Mata de Reus, i l´hospital de Sant Pau a Barcelona, cosa també molt curiosa.
La casa Navàs es una casa senyorial, que no hi te grans dimensions generals, 15 x 20 ms , però que si demostra una gran talla i importància per la seva alçada per planta i la seva façana a la plaça Mercadal.
La façana es de pedra sorrenca, amb els trets caracterìstics de posseïr un conjunt de pilars modernistes, que recorden molt els emprats per Domenech i Montaner a les seves obres teatrals en accéssos, gruixuts, que sustenten amb solvència tot el voladís de la primera planta, i que fan volar literalment la tribuna-mirador amb apertures trilobulades, en forma de carruatge carregat de relleu, sobre el carrer que enmiralla la plaça.
A la cantonada sud-oest, un altra tribuna sense tapar, en cantonada, treballada meravellosament amb relleus i medallons gòtics, que enmarquen en la part superior les quatre obertures amb persiana, dues per banda. Amb ampit de planta semicircular
El pilar que puja a rematar el petit estret de la segona planta també esta decorat amb relleu de forma molt adient, en la fajana
superior. Ens falta el mirador estret i volador que rematava originalment aquesta part, i que devia proveïr al total de façana una més que coqueta asimetria, alleugerida del pes ensorrador, pels vidres alts que la decoraven a mitja alçada.
La façana del costat est, resta rematada pel gablet més original del conjunt, reconstruït no fa gaires anys, té tres alçades amb relleu, enmarcant la gal.leria de la planta inferior,
Una vegada dintre, destaca la gran escala principal que ocupa l´espaï intermig dels tres que divideixen la planta longitudinalment, i fan simétrica la distribució, a dalt explicarem perquè es va dibuixar d´aquesta manera, mentrestant, dir que els mosàics de ceràmica són magnífics, amb tons verds i blaus, recrea un jardi, i a la part de sobre el retaule decorat, una gal.leria plena de relleus i garlandes de pedra.
Una entrada digna dels senyors que la van pagar, amb escala decorada i pasamans en relleu i marbre.
La part inferior de planta de l´edifici hi te el seu accés propi pel costat del c. Monterols, l´entrada de tenda de venda de tel.les al públic general, per tant apartada de l´us privat, i amb servei des de l´interior per elevadors i escales particulars tancades a l´exterior, es ven vidriada i ample a l´interior, servida per prestatgeries de terra a sostre, de fusta ben treballada i amb andamis per poder accedir als materials emmagatzemats a mitja alçada, el taulell es de mides sobresalients.
Ja a dalt arribem a un distribuïdor decorat amb vitralls emplomats i gran alçada, celobert vidriat i faroles de llum decorades i decoratives, fetes en pedra i ampits de ceràmica de la Pujol i Baucis.
Des d´aqui la distribució es cap al costat nord d´us privat; dormitori dels senyors, amb ebanisteria treballada per Gaspar Homar, amb capçalers de llits treballats de forma esquisida i armari amb portes de marqueteria de igual factura, i cap al sud de servei; cuína i safareig, despatx i sala d´espera per visita médica, de quan el lloc després va ser comprat per un metge.
El pas al dormitori hi te una sala privada de recepció amb làmpara decorada en metall, i finestrals al c. Monterols. Totes els sobreportes són de marqueteria amb figures humanes treballades pel gran ebenista Homar.
El quart de bany es molt modern per l´època de construcció amb mangueres, aixetes de bronze, i escalfador elèctric.
La part de servei doméstic, hi te espaï propi amb congelador eléctric americà, illa de cuina i rentadors dividits per servei d´us; neteja de vegetals, peix, vaixella, de tipus higienista demanat per l´ama de la casa, i elevador per donar servei a la planta baixa dedicada a tenda de tel.les.
Després a la sortida d´aquest costat sud, el despatx del metge i la sala d´espera.
Des d´aqui puja l´escala de servei de cargol a la tercera planta mirador amb vitralls, i sortida al pati, amb les parets decorades en totxo i mosaic paisatjistic, amb la temàtica de la toma de Bizanci i una batalla d´almogàvers.
Tornem a mirar el distribuïdor central de primera planta per una balconada llarga interior que enmiralla l´espaï des de la tribuna de la gal.leri-mirador.
Tots els terres treballats amb mosàics amb enmarcadors de portes i abertures, de diferents colors combinats i les llums al pilars estrets, de tipus bombeta elèctrica i ben enlairades.
O sigui, que en casa modernista visitable, la ciutat de Reus guanya a la de Barcelona,
casa Raspall a la Garriga, altre visita recomanable, i altre ciutat modernista.
