Antigues industries del Llobregat, (El Papiol, Rubí i Castellbell i el Vilar)

Començo pel principi, i es que després de la visita del passat dia 18 d´Octubre a la Colònia Guell, en els dies de la seva fira modernista anual, vaig passar per l´expo que havien preparat a dintre del seu pavelló esportiu sobre la quantitat de colònies industrials que n´hi ha per tot el Llobregat.  I em vaig adonar que entre Molins de Rei i Manresa i Navarcles, podia contar tranquil.lament 15 colònies i fàbriques de riu.  I es clar!!, tenia que investigar, perquè d´aquestes noves fites no tenia cap indici fins aquests moments.

Així va ser que vaig pujar en cotxe fins a Castellbell i el Vilar el passat dimarts 27 d´octubre (a on es pot arribar amb RENFE a l´alçada del terme habitat format per la colònia "Borràs"), per donar inici a la recerca pla d´estudi a peu de camp, a on tenia catalogades, gràcies a la llista que veieu a continuació, 5 d´aquestes antigues tèxtils (núm. 25 al 28), i la veritat que vaig trobar-me amb una grata sorpresa.

                   

I és que en menys de 3 kms. baixant pel riu des de la colònia "Burés" (primers edificis a ma dreta que trobem quan entrem al terme per la sortida de la C-55), n´hi han dos fàbriques més, ben importants al seu temps, formadores de colònia i del poble de Castellbell i el Vilar en conjunt, que s´aprofita dels antics serveis de que es van proveïr tant la colònia "Borràs", com "la Bauma".

La primera fàbrica la trobem endavant en la carretera (km. 2, riba esquerra), accessibles les naus mitjançant un carrer que surt a mig camí de la part inferior de la colònia, penjat aquest per sobre de la instal.lació industrial.  La segona al final del camí, accessible per una passera de formigó transitable, tancada per ús privat, però que té servitud de pas per la gent que vol accedir a l´altra banda del riu.

pont gòtic

passera riu la Bauma

Castellbell i el Vilar es també famósa per la seva implicació en la Guerra de Successió, i amb un castell territorial prou important a dalt del seu promontori.  A l´altre banda (nord) d´aquest promontori quedarien, ben a prop també del terme municipal de Castellbell, dues colònies que queden per altra ocasió "Can Serra" i "el Padró".

Es recomana el camí d´anada per la riba esquerra des del "Burés", fins arribar a "la Bauma", i la tornada, després de creuar la passera, per la riba esquerra fins al pont gòtic del riu.  Algo més de 6 kms. amb vistes de preses de riu, bona arbreda, molt maca a la tardor per passar sobre les seves fulles caigudes, i història catalana de fàbriques i Guerra de Successió.

Colònia Burès (Castellbell i el Vilar)

1872-ESTEVE BURÉS comprà el terreny al Marqués de Castellbell-TEXTIL COTONERA marca "EL BURRITO BLANCO".

Gran fàbrica de més de 23.000 m2 de superficie, en la que encara es conservan extraordinariament, gracies al seu ús actual, encara de tipus fabril, gran part dels seus elements històrics.

-bloc de pisos per a treballadores (45 metres por 4 pisos d´alçada)

-canal industrial (578 m de longitud)

-presa (230 metres)

-naus industrials de més de 150 metres de llargada

-casino-restaurant-café (modernista amb esgrafiat i frontó clàssic)

-i dependències anexes

casino Burés

entrada canal industrial darrera Burés

fàbrica Burés

Colònia Borràs (Castellbell i el Vilar)

1872-IGNASI BORRÀS I PONS empresari manresà-TEXTIL COTONERA-curiositat conforme va passar el temps va passar a ser "TORCIDOS IBÉRICOS"-relació amb la fàbrica del carrer Pau Casals de
l´H.??

Gràn fàbrica de més de 33.000 metres, reconvertida, i amb uns carrers superiors de vivendes obreres i poble, amb totes les seves comoditats.

-cases treballadores

-casal avis

-casino

-dispensari

-escola

-estació de RENFE

-poliesportiu

-presa de riu de pedra i canal industrial (640 metres de longitud).

casino Borràs

cases treballadors

part davant casa maca

casa maca damunt el penyasegat

sortida canal colònia Borràs

colònia Borràs

presa colònia Borràs

Colònia La Bauma (Castellbell i el Vilar)

1859-dues fàbriques propietat de NARCÍS ROCA i FRANCESC LLUBIÀ-TÈXTIL COTONERES (el 1871 la familia Guell va comprar la fàbrica Llubià)

Bella antiga factoria modernista, ara dividida en més de 5 empresses diferents que es dediquen al cartonatge,...., antigament (1859) eren dos fàbriques diferentes amb diferents turbines, que disponia d´una zona, a l´altra riba del riu, costat esquerre, a la part més castigada per l´erosió del meandre del Llobregat,en la que es van ubicar tots els comerços i cases dels servidors "no-treballadors", a més dels "propis" empleats, que van formar un petit poble amb esglèsia, casino i serveis a l´altra banda de la passera de riu que separava vida treballadora de la "fora-fàbrica".

-cases treballadors

-casino

-esglèsia de la "Sagrada Familia" (modernista)

-fàbrica 1 (25 x 125 metres)

-fàbrica 2 (30 x 100 metres)

-casa administració i amo (modernista, totxo i ceràmica) (44 metres llargada)

-passera d´obra (és l´única que serveix per passar a la riba dreta desde que venim del Burès, a on hi trobem el pont gòtic, record de memorial democràtic del setge del 1917).

inscripció de forja en una de les cases de la colònia

casa amo la Bauma

esglèsia de la Sagarada Familia, obra
de l´arq. Alexandre Soler i March

casa i cos administratiu

canal industrial, sortida, la Bauma

decoració modernista de totxo i ceràmica

balconada senyor de la fàbrica

Añadir leyenda

conjunt patrimonial i torre mirador

xemeneia, mig pou-mig enlairada, amb decoració de
romb a la part inferior, a on he vist jo abans aquest símbol??

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

També i aprofitant el viatge, vaig parar per fotografiar dues fàbriques que quedaven també en el camí, i en la meva memòria oblidada, per treballar i fer esment d´un altre patrimoni industrial ben similar.

Les fàbriques de la Riera de Rubí, i la paperera Capdevila del Papiol, que està sent objecte de reclamació de conservació patrimonial per gent com la Teresa Bofarull, l´arquitecte i màster en gestió i valoració urbana de l´UPC Xavier Pagès i Rabal, i el Dr. Gutierrez Poch, president de l´Associació d´Estudis Històrics Paperers.

Fàbrica de panes del Vapor Nou (Rubí)

1879-GERMANS RIBAS-TÈXTIL COTONERA (PANES)

Fàbrica antiga textil al marge dret de la Riera de Rubí, que encara conserva totes les seves antigues naus de producció.  La seva actual producció no té a veure amb l´antiga producció de tela i aprest però conserva els elements que hi havia.

-nau d´assecat

-porteria

-casa de l´amo d´estil noucentista amb porxo cobert i tres plantes.

-naus amb sostre en serreta

-finestrons amples i sostre a dues aigues.

-totxo i decoració simple

passadís entrada fàbrica amb la cas del porter i
una publicitat de poliment de maquinària antic
pintat a la paret.  La fàbrica també tenia les
seves naus de reparació de maquinària tèxtil.

naus antigues i passadís darrera la casa de l´amo

Fàbrica de paper Capdevila (El Papiol)

"És un edifici rectangular, allargat, cobert amb teulada a dues aigues. Comptava amb quatre tines i cinc rodes. Va ser edificat pel paperaire Felip Cebrià al costat d'un vell molí fariner. A mitjan segle XIX era propietat d'Antoni Romaní. Probablement es tracta del molí paperer citat per Pascual Madoz, en aquella mateixa època, quan esmenta que hi havia al Papiol un molí fariner, una fàbrica de paper i dues de filats de cotó. Va estar en funcionament fins les acaballes del segle XX."
pàgina "Poblesdecatalunya.cat"

Antiga fàbrica de pedra i totxo afegit en succesives readaptaments i arranjaments, composta de diferents naus seguides.

Primer trobem l´entrada del canal industrial, que vé de la confluència del Llobregat amb la riera de Rubí amb més de 1.700 metres de llargada, i que serveix a més per regar camps a la riba esquerra del riu.

Després una nau antiga que va servir per col.locar la màquina de vapor en temps posterior per canvi de força motriu, amb la seva xemeneia de fust rodó.

A continuació trobem la primera nau d´uns 60 metres de llargada, amb tres pisos d´alçada i golfes, ben conservada amb finestrals de pedra adovellada i estuc de morter de ciment, sostre a dues aigues.

Més tard una nau ensorrada, de la mateixa llargada que la conservada, amb un canal al centre ensorrat, que seria l´antic sota o entrada de canal d´aigua per amarar paper.

La part més valuosa del complex bé a continuació, una fàbrica de pedra vermella, totxo i quatre plantes d´alçada, la més antiga de tot el complex, amb xemeneies de totxo quadrades adosades a les parets est i sud, de no molta més alçada que l´edifici.  Encara conserva politges de pujada de mercaderia a la paret est.

Per acabar tenim una quantitat de cases anexes que deurien ser part de la producció original, en molt mal estat.

entrada canal de rec+industrial al camí d´accés

xemeneia vapor

primera nau

nau + antiga amb xemeneia lateral

patí al final de la filera de construccions

detall nau antiga d´instal.lacions,
encara conseva la maquinària??

perspectiva nau i xemeneia cuadrada

vista des del riu del canal de sortida passant per sota la
fàbrica.

nau tapiada i en desús i al costat els horts de riu