El propassat dia 29 de juny vam assistir a la conferéncia oferida per la JUDITH VIVES BELLALTA, sobre la vida i obra filmica protagonitzada per la "bailaora flamenca" CARMEN AMAYA, en el marc de la inauguració de la seva expo fotogràfica al centre cívic CAN GILI NOU de la Vila Olímpica de Bcn, amb material ofert pel museu de les ARTSESCÈNIQUES de l´Institut delTeatre de Montjuic, també en el marc incomparable de la seva Festa Major.
La conferéncia, ben preparada i distesa en contingut i aprofitament generaldel respectable, quasibé tot de gènere femeni, incloent a una de les fillesdel vidu de la protagonista de la disertació, propietària del TABLAO DELCARMEN del Poble Espanyol, lloc a on la Carme va ballar pel rei Ferran VII.
La conferéncia com deia, ha versat en torn de les seves aptituds artístiques,les de la nostra bailaora més famosa, nascuda al SOMORROSTRO i emigradaa les Amériques forçada pel començament de la Guerra Civil.
Dona intensa, de ball profund i sentit, artista de talent reconegut i genuï, va tornar a Espanya els anys 60.s, per rodar amb ROVIRA BELETA el film realista "LOS TARANTOS", ja molt a prop de la seva pròpia mort.
La pel.licula es una mena de remake de l´obra "Romeo i Julieta", que va tenircom a altre artista de cartell l´ANTONIO GADES, ja en el cim de la seva pròpiacarrera de "bailaor", en la qual poden veure´s zones de la ciutat poblades debarraques com el Somorrostro i de Montjuic, i que enriqueixen el record patrimonialde la seva preséncia dins la història de la inmigració espanyola.
Al final de la mateixa obra pòstuma de la Carme, la nostra bailaora va aguantar lojust la seva salut per poder retirar-se a Begur i poder morir mesos després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pots deixar el teu comentari si vols!!