Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 21 de setembre del 2015

fàbrica tèxtil a Monistrol Puig i Font + Roca Umbert a Granollers.

PUIG I FONT.-

Al costat esquerre del riu Llobregat, en la població de Monistrol, hi trobem una antiga fàbrica tèxtil molt ben conservada, però demanant rehabilitació urgent.  Ens referim a l´antiga PUIG I FONT.

Si venim de la població de Manresa, just després de la pista d´accés al cremallera de Montserrat, podem alvirar al costat esquerre de la carretera, entre pollancres i horts, una gran nau i una antiga xemeneia de totxo quadrada, amb carreus vistos, i boca sencera, que amaguen la història d´empressaris fets a Ultramar, entre Cuba i Vilanova, amb gran esperit emprenedor i amb força per crear industria de transformació del cotó americà, entre Esparraguera, Navarcles i Monistrol.


















SERIE DE FOTOGRAFIES FETES A LA PLANTA DE MONISTROL,


La factoria conserva la gran nau industrial, d´uns cent metres de llargada, les cases dels obrers, encara habitades, magatzems, resclosa i caseta de guarda, casa del director i pati d´expedicions.

El senyor JOSEP PUIG I LLAGOSTERA (fill del fundador de la Sedó, Miquel Puig i Catasús), va agafar les regnes de les fàbriques del Llobregat el 1863, en època d´estancament industrial provocat per la Guerra de Successió americana i la crisi europea, va fer tracte amb els germans GIRONA, Ignasi i Casimir, per trobar inversió que salvés el negoci sense vendre la materia prima, el COTÓ, per futures comandes, i va tornar a posar en marxa un negoci que incloïa la fàbrica Sedó d´Esparraguera, una mica més avall en el riu.

La fàbrica sedó va ser ampliada i encarregada a Ignasi Girona com a gerent, i laes rescloses de ambdues fàbriques, la de Monistrol i la d´Esparraguera, refetes per abaratir les despeses que portava la compra del carbó.

En aquesta història també trobem implicat a JOSEP  UMBERT VENTURA, amb fàbrica conservada a Granollers, que va invertir en el negoci per fer part de la seva producció, la dedicada a filatura.

http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/viewFile/255816/342759

Monistrol a més també pot pressumir de tenir quatre antigues colònies més, la Mas i el Tortuguer, ademés de Can Comes i Can Gomis, ja amb tradició de filatura des de 1752 en que tenia més de 7 tel.lers en producció.

vista general de la fàbrica desde la ctra a Manresa


vista des del pont de Monistrol 


vista del pati

patí i accés sud

nau i finestres part superior, amb caseta registrable
en el sostre.

espadanya de campana i antiga paret afinestrada.

Edifici d´apartaments vivenda

mur est i xemeneia, nau a la dreta

edificació fabril 

antic edifici exterior, amb porta de magatzem

detall (porta accés bloc apartaments)

detall (farola exterior)

detall (farola exterior  i aillants eléctrics)

canal industrial 

comporta desguàs

canal industrial i fàbrica al fons

corva canal


caseta resclosa

casa del director 

ROCA UMBERT.-

El passat dia 10 d´octubre, aprofitant els dies de les JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 2015, hem parat visita a la fàbrica ROCA UMBERT de Granollers, el qual propietari, JOSEP UMBERT I VENTURA, va construir la seva fàbrica el 1904.  L´emprenedor tèxtil provenia de Sant Feliu de Codines, a on ja fabricava fil però de llana.  A Granollers aquest empresari va trobar més bones comunicacions, aigua al costat del riu Congost, mà d´obra barata i un entramat de fàbriques que ja filaven cotò de temps enllà, com Can Federico i Can Jaume, a més de 35 fàbriques que s´hi van acabar instal.lant, o sigui, altres propietaris esperant inversions al voltant de la seva maquinaria i equipaments.  La preparació de la nova instal.lació va requerir de més de 25 anys de treball al Vallés, però al final va poder fer-se realitat el somni d´ un bon visionari, que va saber canviar de materia prima, per fabricar pisanes de cotó pels infants de l´època, fabricar energia comprant maquinaria als més avantatjats propietaris locals, i portant inversions de Barcelona i tot arreu, per gastar el mínim amb una ma d´obra incentivada a partir de salaris mínims i amb cert sentit paternalista .

Quan la fàbrica nova de 27.500 m2 va començar a funcionar, la mort de Josep Umbert era a prop,  i els seus nebots estaven encarregats de substituir-lo i preparar un futur ple d`èxits.  Primer de tot van instal.lar màquines productores d´electricitat noves, de fabricació alemanya (AEG), millor dit van ser dues, una el 1947 i l´altre el 1955, proveides d´aigua bullent calentada per calderes antigues, sobretot una de totxo refractari comprada a Vilanova, i portada i montada vés a saber amb quins esforços herculis.  Després van distribuir les produccions per tota Catalunya, filats a Monistrol, van comprar la fàbrica de Can Torras, i van llogar una nau a Ripollet.   A Granollers s´hi van instal.lar tots els processos, inclós el tissatge i l´aprest.  Els ROCA UMBERT, ja vivint a BCN des del 1930, van deixar la seva casa a la fàbrica per ser escola bressol, i tot va quedar llest per l època de Guerra i col.lectivització obrera.

fotografia Roca Umbert, la tèrmica amb dos cossos darrera
la xemeneia + alta, amb la seva pròpia sortida fums

ACCÉS C. ENRIC PRAT DE LA RIBA


La fàbrica visitable tots els caps de setmana (dissabtes per la tarda i diumenges pel de matí), és una gran lliçó de conservació i amor pel patrimoni industrial.  La fàbrica conserva els seus pilars de fosa, amb encaixos per les carteles de fixació d´embarrats, vigues tècniques de trasllat de materials, ponts aeris i xemeneies, dipòsits i antigues naus de tissatge, a més de les naus reconvertides en biblioteques o equipaments per l´entitats de Granollers.

La part més ben preparada és l´antiga central tèrmica, a on es produïa vapor que generava electricitat i calor per l´estampament.  A on una agradable guia, us farà passar una bona estona mostrant tota la màquinaria, ajudada per audiovisuals i fotografies.  Generadors, transformadors, acumuladors de vapor, torres de refrigeració, tuberies, calderes i vagonetes, quadres de control, etc.  Tot conservat com fa més de 60 anys.

Us ho recomano, i demano que passi a ser un dels molts elements que conformen la xarxa MNACTEC de Catalunya.

 FOTOS DE LA FÀBRICA.-

sortida cap a la via ferrea i el riu Congost

passadís fàbrica

antiga nau

secció d´aprest

xemeneia màquina tints


pont aeri per portar material

xemeneia de ferro amb turbina refrigeradora

naus arrenjades


viga amb grua



maqueta central elèctrica a la biblioteca
 FOTOS DE LA MAQUINARIA.-

balança

bomba aigua auxiliar
                                           
quadre de comandament
             




màquina alternador i acumulador de vapor

distribució elèctrica alta tensió

caldera

motor

caldera garbe

 

 

 GENERADOR AEG








diumenge, 20 de setembre del 2015

Cremallera de Montserrat


Todavia recuerdo aquel famoso verano del 82 en el que tres amigos hicimos el camino del que se nos habia contado, era el antiguo paso del Cremallera que subia a Montserrat.  Era una estrecha repisa que en aquellos años muchos caminantes intrépidos gozaban triscando hasta la misma plaza del monasterio.  La gracia era que, a pocos metros de llegar a ver la famosa basílica, habia que salvar un tunel a oscuras y sin luz al otro lado por la curva a la derecha que describia, la ayuda indispensable para pasarlo con acierto era el uso de una linterna,  que nosotros no encendimos hasta que casi nos encontramos estampados en uno de los muros laterales.

Sabiamos que aquel cremallera se habia desmontado después del accidente que habia matado a algunos viajeros, y que nadie sabia si se volveria a reconstruir....  Ya hace algún tiempo, después de tantos años, hemos vuelto a recuperar el que era el camino sencillo de acceso a nuestra montaña mágica con el uso de tan recordado transporte.

Hoy he vuelto a rehacer el camino, casi 35 años después, montado en el green-train, y he visitado por primera vez su museo recuerdo, por ello quiero hacer una mención a su paso por nuestro pasado.

Empecemos a recordar su história

El camino de Monistrol al Monasterio de Montserrat se hacia, en la época de las caballerias y los carruajes, utilizando el camino de Collbató, y por el camino de Santa Cecilia, que en 1698 se transformó en carretera.

"No es hasta la segunda mitad del siglo que se abre una vía alternativa y más rápida, cuando gracias a los Ferrocarriles del Norte, de vía ancha, el tren llega a la estación de Monistrol-Montserrat (actual Castellbell i el Vilar de la linia R-4). En este punto, la propia compañía construye una carretera (1858-59) que va de la estación al monasterio a través de 14 kilómetros de trazado muy duro, aprovechando el antiguo camino de herradura. La apertura de esta vía facilita un servicio de diligencias (cia Bigorra), que tardan tres horas y media en cubrir el recorrido y se detienen para que descansen las monturas y los viajeros en la fuente de los Monjes".

La falta de un medio de comunicación permanente y el aumento del número de visitantes llevó al ingeniero Joaquim Carrera, un enamorado de Montserrat y de los trenes de montaña suizos, a convencer al empresario Josep M. González que tenía que hacerse un cremallera que uniera la estación de Monistrol y el monasterio."  (website del Cremallera de Montserrat).

El sistema de tracción definitivo (modelo AGT), y la dificultad del terreno, retardaron las obras hasta finales de siglo.

maquinaria


Se compraron 8 maquinas de vapor (nunca la lineo fue electrificada), 23 coches de viajeros y 7 de mercancias, para hacer funcionar la linea, tres en 1925 para modernizar el servicio, dos de las cuales sufrieron el fatídico accidente el julio de 1953, en el que murieron 8 personas y hubo cientos de heridos, lo que produjo la consecuencia de la no inversión en la modernización de la linea hasta su cierrefectivo el 12 de mayo de 1957.


 





La historia de los cremalleras de Catalunya, y de toda España, tuvieron como ejemplo a finales del siglo XIX - principios del XX,  aquellos trenes que los ingenieros suizos pusieron en práctica efectiva para subir las escaladas cumbres de los Alpes.  Eran trenes con bielas reforzadas, preparados para empujar vagones en pronunciadas pendientes, con un mecanismo de encaje y arrastre en la guia central del camino de vias, que supieron solucionar el problema de acceso a lugares escarpados para los intrépidos aventureros burgueses.

http://desnivel.com/excursionismo/100-anos-del-tren-de-cremallera-suizo-jungfraujoch

El cremallera de Montserrat se comenzó a construir el septiembre del pretérito 1891, y tardó nueve meses en acabar los 8,5 kms. de su recorrido, agujereando la dura piedra y allanando la estrecha repisa que situa su paso en el collado de acceso a la plaza del Monasterio, salvando 550 metros de desnivel en 5 kms.  Cada 10 metros de avance se salvan 1 metro de altura (10%).  Se construyeron 5 estaciones, una en el enlace con los Ferrocariles del Norte (FGC), la segunda y tercera, en la zona previa al puente del rio Llobregat, de maniobra, otra al otro lado del rio, la cual se conserva todavia como museo del cremallera en la explanada de parking de la moderna estación actual, y la superior, donde ahora se encuentra la plaza del Monasterio, pisando la zona que ahora suelen frecuentar los peregrinos.

Detalles técnicos

El trazado comenzaba en la estación de la que llegó a ser linea de los Ferrocarriles del Norte, Castellbell i el Vilar- Monistrol Nord-Montserrat.  Una estación que se fue remodelando hasta llegar a ser un gran edificio con dos fachadas, este y oeste, una para dar servicio a la linea Terrassa-Manresa (este), y otra para la del Cremallera (oeste).


estación actual linea R-4, fachada oeste, antiguo cremallera
puede verse actualmente el suelo de cemento original.


anden actual (dirección Manresa), y zona que ocupaba el antiguo callejón sin salida.

Desde allí el tren de vapor salia con los vagones enganchados a cola, para dirigirse a un camino de via corto, donde cruzaba el paso a nivel de la carretera de Rellinars y que no disponia de salida,  y que servia para bajar cota de altura y cambiar la màquina a posición de "tirado" a "empuje", mas adecuada para poder accionar el nuevo sistema de escalada AGT en el resto del recorrido.

Unos metros más adelante se paraba en la estación de Monistrol Partida,  verdadera estación de inicio y embarque, unida a la superior por unos escalones (100 metros) que todavia en la actualidad se conservan.  Esta estación más adelante desapareció en favor de la estación superior unida a la de Ferrocarriles de Zaragoza y Pamplona.

El trayecto seguia por el risco superior de la colònia industrial tèxtil de La Bauma, en la orilla izquierda del rio Llobregat hasta la estación de La Bauma (apeadero), alli salvaba el puente de la riera de Merà justo antes de llegar a la parada.

Luego venia la estación de Monistrol-enlace, actualmente desmantelada, siendo la de los FGC totalmente nueva, y de la que todavia se conserva su trazado en solar (la estación disponia de 5 vias y dos andenes).

Todo este trazado justo antes de cruzar el rio por el espectacular puente de hierro (117.60 metros de largo), del que todavia pueden verse los pilares de obra, y que se pueden apreciar en esta foto de google maps.  Era el punto más bajo de la linea a 135,75 metros de altitud.



Para más info i fotos visitese el link....
http://divulgandopatrimonioferroviario.blogspot.com/2017/10/125-anos-del-tren-cremallera-de.html

La estación del otro lado del rio era Monistrol-vila, que todavia se conserva como museo del cremallera, y que era a partir de donde el sistema de cremallera hacia su trabajo (4 vias y un aden).

A partir de aqui el trazado del antiguo Cremallera era el mismo que el actual desde la zona de parking.



Desde la estación de Monistrol hasta el monasterio, se llegaba en una hora y cinco minutos (exactamente lo que tardó la comitiva el dia de su inauguración).

 La gran revolución de la época fue que el cremallera, enlazando con los Ferrocarriles del Norte, permitía ir y volver de Montserrat desde Barcelona en un solo día.

El funcionamiento efectivo consistia en un fogonero que encendia caldera 2 horas antes del primer viaje, calentando agua de la fuente de "les Guilleumes".  El enganche de los dos vagones que eran empujados colina arriba, y que se hacia por la zona del tender, para que la máquina misma sirviera de freno en caso de desenganche.  A medio camino esperaban los guardias de cambio de agujas, uno de ellos el famoso perro "Kuki", que ataviado con ropas humanas y un largo bastón en el que se leia su nombre, recibia a los peregrinos para su regocijo, siendo el delirio de los más pequeños,





 Fué en el año 1947, el de la entronización de la Virgen, cuando transportó más viajeros, casi 274.000.






Para Monistrol el cremallera se convirtió, asimismo, en un dinamizador económico de un barrio entero, el de Viserta, barrio en el que  vivían gran parte de sus trabajadores.




Museo

En el Museo del Cremallera se pueden ver ejemplos de las cabinas del jefe de estación y cobrador, de los cambios de aguja, de diferentes elementos utilizados en su señalización vial.  Fotografias y videos de época sobre su larga vida, más de 64 años, y una foto simpática del perro "Kuki", también maquetas de la montaña y planos de las vias.


       






.

diumenge, 16 d’agost del 2015

La Peste Negra a BCN



Imaginem ara el que hagués pogut passar l´any 2014 si amb l´aparició de la malaltia de l´èbola el brot s´hagués estés per tota Europa, una vegada les noticies ens van dir el que ja feia temps estava passant a tota l´Àfrica.  De la qual cosa vam tenir molta por quan l´enfermera madrilenya va arribar de Kenia en aquella ambulància horrible des de l´aeroport..., ¿que hi hagués passat si a l´estiu els cassos d´èbola haguessin anat reproduïnt-se primer al centre de la península, després a la costa, etc?.  Doncs es el que va passar realment el 1348 amb la malaltia de la peste negra.

De primer la gent s´hauria posat a controlar les seves sortides al carrer, els seus viatges, les seves relacions, hauria tingut els serveis d´atenció d´urgència mèdica més pressent en temps de retallades sanitaries, hagués limitat la seva proactivitat, el seu gast, l´econòmia hauria minvat de moviment, la cultura hagués passat a ser una segona prioritat per temps indefinit...., o sigui un caos social i de diners, que a l´Europa del segle XIV va afectar sobretot al camp i a les relacions entre comunitats, reis i plebeis, cristians i jueus dels calls de tota Espanya, enfrontats per la incultura de cercar culpables, cosa que espero en aquest cas modern s´hauria evitat, estant separats ara per components del primer i el tercer món, oblidat fins a l´extrem que he explicat abans.

En temps d´incertessa i guerres, la fam i la malaltia van de la mà.  

http://www.historiadeiberiavieja.com/secciones/edad-media/peste-negra

"La base de la alimentación era el pan y no siempre de buena calidad. A veces se acompañaba con potajes de cebada a medio moler y un poco de tocino y, en ocasiones, incluso podían disfrutar de un plato de lentejas, en aquellos años relegadas a las clases más humildes. La verdura cerraba el círculo alimenticio de los trabajadores, quedando la carne reservada para los nobles, eclesiásticos y ricos comerciantes."

La peste importada des de l´Asia, del port de Caffa, asediada per aquelles èpoques pels turcs que van sofrir primer l´epidèmia a l´Asia, va arribar a Italia, i d´allà a Mallorca i als ports de Barcelona primer (abril) i València després.  L´interior es va contagiar cap al messos de tardor, pujant per l´Aragó, i a la punta més occidental a l´octubre.  Conforme la malaltia s´estenia, amb la seva maleïda parafernalia, primer bubons, després contagi a la sang o als pulmons, les sangries, l´espectoració, el color negre de la pell i els deliris, els habitants de l´Alta Edat Mitjana a Espanya anaven patint una por i inseguretat que no podian paliar sino fós per l´ajut diví, la medecina reconeixia que no podia fer res en contra de la plaga, i tan sols cuidaven dels enterraments. 

http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/grandes_reportajes/7280/peste_negra_epidemia_mas_mortifera.html

"Los bacteriólogos Kitasato y Yersin, de forma independiente pero casi al unísono, descubrieron que el origen de la peste era la bacteria yersinia pestis, que afectaba a las ratas negras y a otros roedores y se transmitía a través de los parásitos que vivían en esos animales, en especial las pulgas (chenopsylla cheopis), las cuales inoculaban el bacilo a los humanos con su picadura. La peste era, pues, una zoonosis, una enfermedad que pasa de los animales a los seres humanos. El contagio era fácil porque ratas y humanos estaban presentes en graneros, molinos y casas –lugares en donde se almacenaba o se transformaba el grano del que se alimentan estos roedores–, circulaban por los mismos caminos y se trasladaban con los mismos medios, como los barcos."

Queien malalts rics i pobres, gent de mar i de terra, de poble o de ciutat, i imaginem el que van poder pensar aquells servents de Deu; "QUE NO SIGUI JO, NI CAP DE LA MEVA FAMILIA, ELS QUE VEIEM ENTRAR PER LA PORTA AQUESTA PESTILÈNCIA", "M´AMAGARÉ I PREGARÉ AMB PENITÈNCIA QUE TINGUI LA SORT DE NO VEURE LA PESTE DE PROP".

Monestirs i centres eclesiàstics van ser sanadors i llocs d´enterrament

 http://www.monestirs.cat/monst/bcn/cbn02carm.htm

Una malaltia que va trobar víctimes en els JUEUS, que van haver de migrar a llocs més segurs.  Les ciutats, a on la malaltia es trasmetia de forma més lenta, van sofrir superpoblacions dintre dels recintes tancats, acinats i malaltissos.  La població va decrèixer en Europa més de la meitat del total.  

Un panorama que si que imagino esta passant, encara, a l´Àfrica septentrional, a la part que encara, segur, està tancada rebent una vacuna, que tan sols una nació tenia quan va arribar a la nostra terra.  Un fenòmen històric del que encara no podem dir que estem erradicats, i que pot posar una alarma sense solució, ni aturador, sense consequències previsibles en un futur no molt llunyà, igual que una guerra por produir fam i pavor.

Un dels Calls més ben conservats de Catalunya.

http://www.girona.cat/adminwebs/docs/t/r/triptic_call_2014_cat_web.pdf




dilluns, 3 d’agost del 2015

els meus nominats com a millor blog de l´any....

PREMIS PARABAIS


Després que la Puig Deulofeu em va fer esment a la seva llista de blogs preferits, cosa que jo li agraeixo, ara faré la meva pròpia, i agrairè a cadascún dels seus gestors la feina i l´ajut que m´han donat com a blogger en la redacció dels meus propis tips.

Gràcies a tots i bona feina d´ara endavant.  Des de Patrimoni Oblidat us respecto i recolço.

Itineraris i excursions

història i investigació
http://provenzana.blogspot.com.es/ (a títol pòstum, descansi en pau)

creativitat

musica

Anexe: Per complir les normes del premi Black Wolf

1- el primer llibre que vaig llegir va ser "El Mecanoscrit" de Manuel de Pedrolo
2- escric per compartir el que sé amb tota la meva audiència que he guanya a peu de carrer principalment
3- la meva musa es la meva Barcelona.

Faig públic aquest reconeixement a les xarxes socials.



dissabte, 1 d’agost del 2015

Patrimoni que podria tornar a ser habitable

La CASA TORRE DE LA CREU, idea-projecte de conversió en hostal per a turistes amb idea de negoci.

 Imaginem que fós un turista estranger, podem imaginar que alemany, que hagués arribat a la ciutat per emprendre un negoci relacionat amb la recerca i posada en valor de patrimoni antic que encara tingués presencia en els carrers de la nostra ben amada ciutat, que d´aquestes restes té diseminades unes quantes per tot arreu, per després, amb la vienentesa de l´Ajuntament, donar nou ús públic, com exemple podriem posar museus, centres cívics, locals d´entitats, etc. Suposem el que ja sabem, que els edificis al centre de la ciutat són cars, que les restes són protegides amb molt de sacrifici i reclamació per veins i protectors amb nom de societats sense ànim de lucre, i que tenir seu en un lloc a prop del centre del xibarri de fons dels medis de comunicació por ser una mica empipador, més que res per la quantitat de paparazzi que s´acumularien al voltant del meu cau d´operacions. 

 Doncs bé, la solució per un promotor com jó d´aquest tipus d´acció, no pot ser més fàcil. Podria anar a petar a alguna de les ciutats del voltant de la gran orbs i comprar una casa protegida, El Baix Llobregat hi té moltes, que voldrien de bon grat tenir un propietari tan bondadós ple de serena atracció cap a les obres cares de rehabilitació i al mecenatge de patrimoni, ja sabem també la diferència de pressupost entre l´Ajuntament de Barcelona i els de la resta de municipis de l´àrea metropolitana, respectant de bon grat les directrius llegals pactades en les rectories en questió de preservació. 

 Podria llavors aspirar a posseir en aquest cas edificis com els que dic a continuació. -edificis industrials de la vora del Ter i Llobregat hereus de la nostra herència tèxtil. 

 -cases modernistes d´estiueig de burgessos tèxtils al centre de quasibé totes les poblacions de muntanya o mar de Catalunya. 

 -masies pairals convertides per burguessos en cases amb jardí. -casinos públics i teatres i cinemes antics.

 -locals d´entitats com cooperatives de treballadors o seus socials de partíts polítics en desús. 

 Doncs bé una bona elecció seria anar a parlar amb el sr. alcalde de Sant Joan Despí, el Sr. Antoni Poveda, perquè em cedís l´us de LA CASA DE LA CREU, de Josep Maria Jujol, feta per hostatjar la seva tieta, no la de l´alcalde, la de l´insigne arquitecte, i poder treballar fins que el centre fós convertit en el MUSEU JOSEP MARIA JUJOL, del qual jo seria també l´artífex, modestament parlant. 

 La casa val l´esforç pel seu gran valor simbòlic i detallat acabat, i es que un dels que va ser buc insignia del modernisme català, deixeble del gran Gaudí, creatiu del mosaic del banc del Parc Guell, reconvertit més endavant en racionalista, va deixar una molt creativa empronta en aquesta casa, feta, no oblidem, per una familiar estimada. 

 La casa está composada de dos zones diferenciades en planta, la part sud, amb grans finestrals per treballar i ampli espai obert, inspirador com veurem en les fotografies, i la part del davant, compartimentada i preparada per albergar serveis anexes. Té també dos pisos més, la part de reunions, arxiu i auditori public, i la zona de golfes, airejada i ben evocadora d´un passat modernista, que li donarà pes específic a l´activitat desenvolupada al seu interior. 

Podriem veure en principi com són façana i entrada






Després lo més atractiu de l´interior, el forat d´escala.



detall lligat de ferro de la barana!!



Ara els acabats de guix a totes les parets.




detall de fusteria de l´òcul, original

 detall de fusteria en una altra finestra i persiana
veneciana no original a contrallum.

I per acabar les golfes originals i el terrar, en un principi el mosaic era fet de peces de vidre estretes del rebuig d´una fàbrica propera


 mirador i balconada de ferro forjat, colors blaus

 i grocs per lluir a ple Sol.  La idea era que la casa

destaqués a tota la contrada per la seva original

teulada  i les seves vistes privilegiades.













Qui es pot resistir a habitar aquesta casa i fer per ella el que molt del nostre patrimoni, voldria, una reedició revitalitzadora........