De la Inauguració del Mercat de Sant Antoni i altres cosetes.

Tant de temps esperant, tant de temps deliverant, com havia d´èsser, de com havia de viure´s, amb veïns, amb diferents alcaldies, i ves aqui que la seva inauguració arriba en temps de Crisi Catalana, tant institucional com pública i social.

I és que quelcom tan important, tant totèmic, tan present i passat, arriba amb una falca de destrucció a sota dels peus.

A l´excavar sotar els fonaments de l´importantíssim mercat, el més gran de BCN, amb més activitat de sempre, de tot tipus, amb una situació més privilegiada en l´extrem oest de la ciutat, a la sortida de muralla cap a Madrid i Saragossa, s´hi van trobar restes de l´antiga muralla del segle XVII, i de la Via Augusta.

posts del twitter de l´Ajuntament.-

Ara una, llenç per fer pintades reclamatòries contra l´Estat, i l´altre per caminar amb peus nus per un futur sense la seguretat de la societat que la va posar en aquell lloc conquerit, en aquell lloc generador de noves riqueses per l´Imperi més gran de tots els temps, el romà.

¿Que hi farem de la lluita de carrer per protegir aquest nou MUHBA barceloní?, just sortirem del macrosupermercat amb el rotulador nou a la mà i farem una gran pintada en favor dels Pressos no encara alliberats, allà a on el general Espartero posava punt de mira pels seus canons reprimidors des de Montjuic.

O posarem una tovallola espanyola, i espanyolista, a sobre del llenç d´empedrat que va trepitjar el rei Jaume I, o el pretor Daciano, quan allò del comtat català era una realitat o una promesa en "ciernes".

El mercat per mi es maco, gran, espaiós, amb bones pensades per guarir els nombrosos tendals de tot tipus de mercaderies, que ja s´havien d´ennoblir amb la seva ubicació d´una vegada per totes, sempre amb el record del carro de llibrer que es conservava el dia 26 a dintre de la nova estructura regenerada en una cantonada oblidada.

Però es això precisament el que m´amoina, quelcom ben fet, que ja es difícil en els temps moderns que corren, amb tantes opinions respectables, i amb tant de treball darrera, ara pot acabar en el no res, anorreat per gent sense escrúpols.

Vindràn unes eleccions desnaturalitzades, un polític que voldrà treure profit, un tonto malfactor que embrutarà el que es de tots, sense respecte, sense consciència, i passarà per sobre, com sempre, d´un passat que no vol opinions, que no vol més que reconeixement i estabilitat...

Que el que diguin els homes el temps ho destrueixi, 

i que el futur que vingui no tingui res a veure amb el que soc, 

si no amb el que he fet, 

per que a la fi, el que fa que el que he fet perduri o no perduri, 

dependrà sempre del que els demes opinin, 

i de lo que el temps resguardi de tot allò important que vaig marcar.

¿És això els que tots volem per la nostra Democràcia, que d´això es tracta?, doncs aprenem a respectar el nostre passat per sobre de tot.

Visca el mercat de Sant Antoni, i tot el que representa per una societat que ara mateix es mou amb el vent que més fort bufa.

festa d´inauguració el 27 de maig de 2018

porxades grans per posar el mercat dominical
amb brisoleil pel sol i la pluja

rumba a la pl. del c. Tamarit

imagineu això ple els diumenges?

superilla del c. Compte Borrell.

la plana del Penedés, curiositats i propietats personals

La meva relació amb el pais de la plana plantada de ceps de vi i de cava ha sigut sempre amable i plena de sorpreses.

Va començar al voltant de les terres vilafranquines el dia que, en la diada de St. Félix, l´aplec de grups de cultura catalana de la ciutat arriba davant de l´església del seu patró, i llença els espetecs més sorollossos que he sentit mai.

Va continuar a la plaça Major aprenent, en la diada de Sant Félix, de les colles de castellers més famoses de tota Catalunya, la Vella i la Jove de Vilafranca, junt amb les colles convidades de Valls i Terrassa, aixecant els castells més màgics de tota la temporada castellera estival.  Dosos, quarts, anxaneta, aleta.....

Després, i seguint el fil de les meves caminades de 20 kms., vaig descobrir aquell tram de GR-92 que puja de Vilanova i acaba davant del castell de Castellet, als peus del pantà de Foix, un dels més macos i naturals del Pais.

Una terra plana, que puja des de Foix fins a Albinyana, entre arbres fruiters, oliveres, planes i torrents.  Que va ser terra de frontera amb els àrabs, amb castells de lluita entre aragonesos i moros com els de Subirats, Gelida, Olèrdola, tots conservats com a patrimoni d´una terra ara en pau, però altres temps feréstega.  Terra de sortida del Garraf, amb aigua i plena de vida, pas de la Via Augusta romana, que baixava del pont del diable de Martorell per Sant Sadurni, Vilafranca i L´Ordal, amb variants per Olèrdola.

Si els romans la van travessar, els burgesos del vi i el tèxtil s´hi van enriquir, fent iclús les Indies d´ultramar, per tornar d´allà a invertir els diners estalviats.  Ells van portar aiguardent i cotó filat a vendre i van tornar rics per erigir cases tan maques com les que trobem a la Rambla de Vilanova i als espaïs industrials i culturals dels voltants de l´estació, seu d´una Expo Industrial al 1888, o al carrer Hospital del centre de Sant Sadurni, els camins costeruts de Gelida, o la muntanya de dalt, a prop del seu famós castell.

La fil.loxera la va esquilmar, però va reeixir, el cava l´ha feta famosa, i el vi és el seu principal atractiu turístic,

Si voleu caminar i travessar-la, feu servir el GR-5, des de Sitges fins a Collbató, la cara nord de Montserrat, passant per Olesa de Bonesvalls, el Ordal i Gelida, a més de la plana de la Beguda.

Si voleu veure museus, aneu al "Vinseum" de la plaça Jaume I de Vilafranca, al davant de l´església de Sant Felix.

Si voleu veure castells, a la diada d´agost de Vilafranca.

Si voleu tastar cava a Sant Sadurni, el dia del "Cavatast" a primers d´octubre

Per Festes Majors les de Vilanova a finals de juliol, Sitges a mitjans agost, Vilafranca a finals d´agost, la Fil.loxera a Sant Sadurní a principis de setembre, una per cada data no coincident.

Per gastronomia el xató de Vilanova a l´hivern, i els calçots a Valls al gener.

Un segell especial amb denominació d´origen, que en aquest cas te un recorregut per St Sadurni lligat al seu passat romà.  Aquest es el patrimoni que hi trobem al seu pas.

arc romà de l´antiga muralla que rodejava
tot l´antic asentament romà
inici c. Hospital

rectoria (1824)

església de Sant Sadurnï
torre gòtica, i façana noucentista
inscripció "que el cor sani el cos"

reforma de Jordi Garcés

http://santsadurni.cat/document.php?id=1423&per_imprimir=1

fassina Cal Guineu i Centre Interpretació del Cava
antigament el licor que es feia s´exportava a ultramar
i es venia per part dels que després van tornar
com a indians a fer les seves cases modernistes
i noucentistes.

fassina abans de ser reconstruida

casa dels propietaris de la fassina de Cal Guineu,
el Sr. Lluis Bru, lloc de reunió dels "7 savis"
protagonistes de les festes del setembre
Festes de la Fil.loxera, que van saber fer-s´ho
per comunicar i trobar la solució a la plaga

Cal Formosa, noucentista (1928)
c. Hospital

casa Josep Mestres (1883)
pl. Ajutament

Ajuntament St. Sadurni
Ubald Iranzo i Miquel Niubó (1900)

casa Mota (1893)
c. Raval

casa Lluis Mestres (1912)
c. Raval

torre de muralla d´en Mingo
reconvertida més tard en torre d´aigua
c. Raval

caves Freixenet

part de la riera d´en Lavernó

Cal Calixtus (1885), modernisme
antic eix nord-sud de conexió amb l´estació
zona creixement modernisme
c. Diputació

casa Miró (1850)
c. Diputació

caves del centre del poble.- 

"Lacrima Baccus"

"Recaredo" http://www.recaredo.com/
El 1924 Josep Mata Capellades s’inicia en el món del cava com a desgorjador
 i elaborador professional. A pic i pala, enceta la construcció de les caves
 tot just a sota de casa seva, al centre històric de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona).

les fites per marcar memorial patrimonial

Les lluites dels grups de defensa patrimonial en tota Catalunya com les dels Centre d´Estudis Comarcals o municipals (l´Hospitalet, Baix LLobregat), els grup de defensa de patrimoni local (a l´Hospitalet "Perseu", ), els Arxius Històrics locals (Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, "El Pou" a Horta-Guinardó, El Clot-Camp de l´Arpa, Poble Nou, etc.) i els grups arqueològics i de memorial històric, son grups que apleguen esforços per poder salvaguardar alguna resta inclosa en els plans de protecció patrimonial especials, o en algun pla de protecció municipal (PEPPA).  També fan llistes noves amb les noves troballes i intenten incloure-les, amb accions especials i puntuals, dintre de les llistes generals abans citades.

Les dificultats de poder incloure-hi aquestes troballes sempre venen marcades pel tipus d´inserció dels grups de protecció esmentats dintre el teixit institucional i l´afecció i inclusió dintre dels plans urbanístics endegats pels propis municipis.  Memorial democràtic ho tindria molt més fàcil, per exemple, que els grups de reclamació local, com "Perseu", totalment reconegut com a grup de defensa local per altres associacions afins, a tota Catalunya, però ignorades pel propi grup municipal per temes d´interessos partidistes.  

l´única possibilitat a l´hora de rescabalar una resta es fer primer una prospecció arqueològica, més fàcilment admitida com a proba pels plenaris de regidors a l´hora de tramitar lleis i normes, i després senyalitzar-la a dintre d´un pla de protecció especial (PEPPA), i també aconseguir la fita explicativa en el lloc de trobada per mitja del seu reconeixement i salvaguarda definitiva.

fita al terra per senyalitzar just al davant els edificis
modernistes de la ruta Raspall a la Garriga

ruta del textil a Sabadell

panell a la transéquia de Manresa

fites al terra de Barcelona

Es el cas per exemple de tots els bunkers, camps de batalla, i refugis posats en valor pel Memorial Democràtic, o les rutes arqueològiques formades a totes les ciutats i pobles catalans, rutes de patrimoni modernista, medieval, museus puntuals (MUHBA), rutes d´aigua i de romànic, etc.

faristol de BCN per
donar suport a l´estàtua
de la Republica
a la zona del Passeig de Gràcia

A continuació defineixo com es pot valorar objectivament una resta trobada.

"Categoria 1:  BÉNS CULTURALS D’ INTERÈS NACIONAL  (BCIN)

Són els béns immobles més rellevants del patrimoni cultural català, inclosos en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional del DC

Gaudeixen d’aquesta protecció:

- Els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per la Generalitat segons el procediment que estableix la LPCC (La Llei del patrimoni cultural català 9/1993, de 30 de setembre).

- Castells i fortificacions, Decret de 22 d’abril de 1949, recollit a la disposició addicional 1.2 LPCC.

- Creus de terme, escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, etc. Decret 571/1963, de 14 de març

- Determinats museus, Decret 474/1962, d’1 de març

- Coves, abrics i indrets que contenen manifestacions d’art rupestre, disposició addicional 1.3 LPCC

La Direcció General del Patrimoni Cultural és l’òrgan encarregat de la tramitació i  seguiment de la seva conservació, investigació i difusió.

Segons l’art. 7 LPCC, els béns immobles d’aquesta categoria es classifiquen en:

a) Monument històric: construcció o altra obra material produïda per l'activitat humana que configura una unitat singular.

b) Conjunt històric: agrupament de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.

“DIRECTRIUS DE CONTINGUT PER ALS CATÀLEG DE BÉNS I PLANS ESPECIALS DE PROTECCIÓ”

c) Jardí històric: espai delimitat que és fruit de l'ordenació per l'home d'elements naturals i que pot incloure estructures de fàbrica.

d) Lloc històric: paratge natural on es produeix un agrupament de béns immobles que formen part d'una unitat coherent per raons històriques i culturals a la qual es vinculen esdeveniments o records del passat, o que contenen obres de l'home amb valors històrics o tècnics.

e) Zona d'interès etnològic: conjunt de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal∙lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya.

f) Zona arqueològica: lloc on hi ha restes de la intervenció humana que solament és susceptible d'ésser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba en la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües. En el cas que els béns culturals immobles definits per les lletres a), b), c), d)i e) tinguin en el subsòl restes que solament siguin susceptibles d'ésser estudiades arqueològicament, tindran també la condició de zona arqueològica.

g) Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.

La declaració com a BCIN és necessària perquè un bé pugui arribar a formar part del Patrimoni  de la Humanitat.

Categoria 2:  BÉNS CULTURALS D’INTERÈS LOCAL  (BCIL)

Són els béns immobles integrants del patrimoni cultural que, tot i la seva significació i importància, no compleixin les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional, però que cal preservar i mantenir com a identificadors del municipi. Estan inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català del DC.

Formen part d’aquesta categoria:

- Béns radicats a Catalunya que estaven inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans urbanístics vigents en el moment de l’entrada en vigor de la LPCC, si aquest planejament que els protegeix encara és vigent, llevat que siguin béns culturals d'interès nacional. Continuen sent BCIL els béns inclosos en precatàlegs anteriors a la LPCC que van ser inscrits al Catàleg de Patrimoni Cultural Català.

- Béns declarats com a BCIL pel procediment regulat per la LPCC, a través de declaracions individuals  (art. 17 LPCC) pels ajuntaments (quan els municipis tinguin més de 5.000 habitants) o pels consells comarcals ( quan els municipis tinguin menys de 5.000 habitants).

- Béns inclosos en Catàlegs incorporats en plans urbanístics aprovats a partir de l’entrada en vigor de la LPCC que han estat comunicats al Departament de Cultura.

Els instruments de protecció i de control recauen principalment en els municipis."

Exemples adicionals puntuals de FITES MARCADORES que podrien posar en valor.  Totes elles actuals i enclavades encara en el territori:

1.- Faristols amb codi Qr de patrimoni posat en valor a tot el barri de Nou Barris de BCN (projecte recolçat per la regidoria del barri i els grups històrics locals). El projecte es un èxit per la seva perllongada presència sense gaire manteniment, més de 5 anys ja, i el seu sentit de situació dels edificis que enmarquen, fan que els veïns prenguin consciència de la importància històrica que tenen.

"El passat dissabte dia 13 de juliol de 2013 davant del centre cívic Can Basté es va fer la presentació oficial del Relligant Nou Barris, una iniciativa creada per Projectart, el Grup d'Història de Nou Barris-Can Basté i l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris que combina cultura i tecnologia.  Els faristols tenen un  codi QR, el qual, capturat per mitjà d'un telèfon mòbil tipus Smartphone o similar de pantalla tàctil, permet veure vídeos i imatges antigues de cada lloc d'interès i una explicació històrica farcida d’anècdotes i curiositats. 

Els 21 elements que incorporen faristols amb codi QR són: l'estàtua de la República, l'Ateneu Popular de 9 Barris, Torre Llobeta, Can Basté, parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, Ca n'Artés, Can Valent, l'aqüeducte del parc Central de Nou Barris, la Casa de l'Aigua, el cementiri de Sant Andreu, l'Hospital Mental de la Santa Creu, l'església del Mental, el castell de Torre Baró, el passatge de l'Esperança, el barri de Can Peguera, la creu de la Trinitat Nova, el refugi antiaeri de Can Peguera, el Rec Comtal i l'aqüeducte de Ciutat Meridiana. Possiblement, en una segona fase, el projecte s'ampliarà a d'altres elements representatius de Nou Barris."

2.- També podria fixar com a èxit els panots que resegueixen el camí del Canal de la Infanta al territori de la ciutat de Cornellà, fita aconseguida pel CeC del Baix Llobregat.  El seu camí, ara ja no present fisicament, queda palés amb aquesta, sembla mentida, insignificant fita de marcació territorial.

El Canal era un solc ample, que s´havia de salvar mitjançant ponts, i que partia territori, entre samontà i marina, dividit per un camí d´aigua que corria d´est a oest, des del riu Llobregat fins a Montjuic i la seva desembocadura al mar.  Ara el propòsit es seguir el camí pels municipis veïns, post-inclusió en el PEPPA corresponent?

3.- També en el cas de la ciutat de Sant Boi, és un exemple la senyalització dels edificis patrimonials del centre històric medieval, vuitcentista i romà.

 centre parroquial de Sant Baldiri i els seu cartell explicatiu

plànol patrimoni Sant Boi

4.- Per tant, un primer pas, abans inclús del reconeixement dintre d´un pla de protecció municipal, seria senyalitzar una resta amb una fita adient per posar en coneixement dels habitants i permetre la seva difussió aprobadora.  Tot això arribaria gràcies a la reclamació d´aquests grups de protecció que tan bona feina fan amb la seva publicitat i la seva lluita diària

En el cas del pont del Canal al darrera de la Remunta, rescabalat pel grup de protecció "Protegim el Canal de la Infanta", una fita amb suport baix i lletra d´explicació històrica proporcionada pels mateixos historiadors hospitalencs, faria que els nous veïns de l´edifici de vivenda protegida construit al costat, coneguessin i respectessin la seva valua i prenguesin consciència per posar en la llista del nou PEPPA 2018. 

el PONT DEL CANAL rescabalat el 2015
fet servir com a magatzem de material de construcció