Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 2 de juny del 2025

FIRA DEL VAPOR DE SANT VICENÇ DE CASTELLET

 No ho sabia, però un poble del terme mig del llobregat feia la festa en homenatge als temps del vapor de carbó mes amorós i encantador que mai s´ha fet pels racons oblidats del que van ser fàbriques i gents trebatlladores del tèxtil i el seu temps.

Tot al costat del Llobregat, el riu amb més fàbriques de vapor instal.lades del món.




No ho sabia, però SANT VICENÇ DE CASTELLET dedica, aquesta va ser la 17ª ed, al maig - principis de juny, els seus diners públics i esforços voluntariosos a  homenatjar altres temps de feina i treball diferents, de jornades feineres de + de 10 hores, d´arribada del llum elèctric, de passat de colònia industrial, de començament de cinema mut, d´arribada de ferrocarril, al seu només nomenat com a nucli poblacional modern, amb tota la dedicació i homenatge possible.


Els seus veïns es disfressen de modernistes, l´Ajuntament contracta figurants, músics, colles sardanistes, estris i recursos, per posar al carrer i dotar els seus veïns d´estris per fer endinsar els visitants en altre món, més pencaire i vitalista del dia a dia que nosaltres fem.


Els Barons surten de Sant Vicenç en comptades ocasions, i la comarcal n’és una d’elles,




Una gran odisea de bon rotllet i posada en escena de les glòries d´aquells temps principis de segle passat, aquesta edició 2025, dedicada a recordar la figura de la MARINA TORRES, actriu del cinema mut a Bcn i nascuda a Sant Vicenç de Castellet.

Altres anys ha estat el ferrocarril i la seva arribada a Sant Vicenç el 1859, els balls populars típics de l´època, el ganxo o excusa per atiar la festa, i tot el decorat, boat i llegenda s´ha fet al voltant del tema escolllit.


Heu d´anar-hi, viure el que es un poblet petit, gaudir de les seves gents, de l´ambientació, del caloret de muntanya, i la passejada pel lloc ple de patrimoni i història, gaudireu si us deixeu emportar per l´anyorança, del sentiment de com es vivia antigament en pobles de treballadores del fil esforçades, d´enramades pel Corpus, de corals de Clavé,  de vida comunal empàtica, de fum de carbó i veïnatge a flor de pell.


Jo vaig passejar pel c. Gran, recollir info a l´stand de l´Ajuntament a la pl. major, acompanyar la rua final, gaudir de la música de la banda de jazz de capçalera, veure les tartanes plenes de nens passar pel mig de la feria, gaudir del duo de música en  directe que recordava música de blues amb bona veu femenina, prendre una cervesa a la fresca, veure per dins l´ antic cinema de St Vicenç, admirar meravellosos vestits d´època, propis de concurs de costureres d´edat mitjana, veure ballar sardanes, mestissar amb gents de tot arreu, i passar per davant de la fàbrica Balet.







el elenco de veïns participants.



Un record propi, doncs, el dia de la projecció del curt rodat durant la festa del 2025, al cinema antic de "El Coro", en que una Agustina d´Aragó pròpia lluitava amb els  francesos mentre la gent que hi va participar al rodatge, tots ells veïns igualment, reien de les seves imatges singulars i ridicules, divertint-se metre feien el que es història de Sant vicenç de Castellet ja mateix, GRÀCIES per un dia tan maco!!





https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sant-vicenc-de-castellet/tots/torre-d-en-bernat-angel-vila-llonch





les ciclistes també van tenir la seva exhibició el dissabte, igual que la
boxa comtemporània i l´atletisme.




dimecres, 23 d’abril del 2025

MUSEU FERROCARRIL MORA LA NOVA

Feia temps que volia visitar el fons museístic que integra el famós MUSEU DEL FERROCARRIL de MORA "LA NOVA", no confondre amb la de "L´EBRE", situada a l´altre banda del riu, famosa per ser lloc de desembarcament de la tropa republicana pujant cap a Pàndols.

 Mora la Nova era punt a meitat de camí en la pujada de tren des de Barcelona a Saragossa de la cia MZA, després RENFE, fins als anys 50´s amb ús de locomotores de vapor, i lloc també de repa ració, canvi i desballestament, o sigui, una estació important en tota la xarxa ferroviaria espanyola, encara que avui tan sols sigui una estació infrautilitzada de la R-15. 


 Ara l´estació s´ha guanyat l´honor de poder ser lloc de trobada i mostra pels amants de la història ferroviaria, de gran part del fons de locomotores antigues i vagons del que ja no pot fer servir RENFE, per ser material anticuat. 

 Locomotores de vapor, eléctriques i diesel integren el fons restaurat amb cura i amb feina feta per voluntaris i antics treballadors, que encara volen seguir vivint de records i el que va ser el seu antic treball. 

 Quan arribes al lloc, sembla que el lloc estigui oblidat de la ma de Deu, però quan hi entres dues coses criden l´atenció, la primera es que encara té una cafeteria oberta a la gent que ha de passer hores esperant que arribi el seu tren de molt bona qualitat, i l´altre la majestuositat de les seves antigues ins- tal.lacions.Feia temps que volia visitar el fons museístic que integra el famós MUSEU DEL FERROCARRIL de MORA "LA NOVA", no confondre amb la de "L´EBRE", situada a l´altre banda del riu, famosa per ser lloc de desembarcament de la tropa republicana pujant cap a Pàndols.

  

linia antiga de la MZA que unia Bcn i Saragossa passant per Reus


antic calaix de bitllets de cartró, cada bitllet és per un tipus de viatger i llarg o curt termini


La visita preparada i el dia van ser propicis, un Divendres Sant, perquè tot estigués rodejat d´un bon rotllet magnífic. 

El Paco va ser el nostre guia, antica maquinista de RENFE, assabentat de la història que ens explicava. 

De tot el que vaig aprendre, el més important són les casualitats i troballes que vaig poder mirar amb els meus propis ulls, del seu fons de patrimoni industrial, com sempre mal pagat per les autoritats responsables, tirant pedres enfora dels diners que s´haurien de gastar per conservar la nostra història, us faig cinc cèntims...... 

1.- locomotores MIKADO impressionants de 1.200 tonelades fabri- cades per la MAQUINISTA      TERRESTRE I MARITIMA 



famosa foto de LA MAQUINISTA TERRESTRE A SANT ADREU



2.- un automotor de la línia Puebla de Hijar-Tortosa d´al.lumini 










3.- jardineres i tramvias de Bcn, cremats però per restaurar completament. 




4.- la "Cuco", una locomotora que va donar servei a la linia Mataró- Bcn


5.- una filera de vagons del funicular de Vallvidrera. 



6.- vagó FGC, completament restaurat de la línia que va promoure el Sr. Pearson per abastir la zona de Mirasol fins a Terrassa de l´altre bande de Collserola a Bcn. 






7.- una locomotora de la linia d´OLOT a GIRONA






















 









dimarts, 25 de febrer del 2025

CASTELL DE SANTA FLORENTINA





Catalunya sempre ha demanat els seus drets otorgats o aconseguits a a força de lluïta, i un d´aquests es el que per honor i dret sempre s´ens han negat equivocadament, el de tenir una identitat pròpia. 

 En el cas de Canet i el castell de SANTA FLORENTINA es tradueix en el sentit que després que Ramon Borrell, compte de Barcelona, concedeix dret als senyors feudals de FERRER I CANET per construïr "casa forta" i segregar el poble de Sant Iscle del propi futur poble de Canet, es comença a teixir una nova història de cultura pròpia catalana. 

 La seva història feudal i fortificada al costat del mar és la història de noves nissagues catalana que van heretant terres una rera l´altre. Els PEGUERA, ESPENÓ I MUNTANER, nissaga d´arquitectes i editors que acavà d´enriquir la història d´aquest poble mariner i ordidor. 

 Al mateix castel queden records d´aquesta lluïta de reconeixement adosats als seus paraments. 

 -les figures de sobre la xemeneia del menjador d´estiu, que recorden la concessió del títol de vila a Canet. 

 -Els lleons de l´entrada que recorden la visita reial d´Alfons XIII el 1913. 




llit ocupat pel monarca el 1911 convidat per
                                                                                        en Ramon Muntaner


 -Els diners invertits per la nissaga MUNTANER en reconstruïr el castell el 1899 per Ramon Muntaner, prop. i Lluis Domènech i Muntaner, arq. 

 -la compra i trasllat des de Lleida del claustre de "El Tallat". 

 -la contractació dels grans artistes modernistes que van ornar les façanes i interiors del modernisme català. 

exemples. 

 CARLES FLOTATS
obra (copiat de la Wikipedia)

Obres

[modifica]
  • Bust del Dr. Pi i Molist (Barcelona).
  • Relleus de la Vida de Sant Ignasi de Loiola (1915-1918) a la Cova de Sant Ignasi de Manresa, basats en dibuixos de M. Coronas
  • Coveta de l'Església de la Societat de Jesús (Manresa, Barcelona).
  • Panteons de les famílies Jorbá, Devant i Alter, en el Cementiri de Manresa, Barcelona.
  • Àngel monumental de l'entrada del Cementiri de Manresa.
  • Monument a Jacint VerdaguerMonestir de Montserrat (Barcelona).
  • Gàrgoles del Castell de Santa Florentina (Canet de Mar, Barcelona).
  • San Ignasi de Loiola, Església del Sagrat Cor (Jesuïtes, Barcelona).
  • San Francesc Xavier, Església del Sagrat Cor (Jesuïtes, Barcelona).
  • Immaculada Concepció, Església del Sagrat Cor (Jesuïtes, Barcelona).
  • Immaculada Concepció, Església de Santa Maria de la Seu (Manresa, Barcelona).
  • Immaculada Concepció, Capella de les Germanetes dels Pobres (Manresa, Barcelona).
  • Immaculada Concepció, Església de Canet de Mar (Barcelona), 1949.
  • Santa Bernardette, Claustre de la Catedral de Barcelona.
  • Crist Rei, Institut Químic de Sarrià, Barcelona.
  • Verge Blanca dels Pirineus, Església del Mercadal (Girona).
  • Estació del Viacrucis del Monestir de Montserrat (Barcelona).
  • Sant Ignasi de Loiola, Església de Santo Domingo (Múrcia).
  • Santíssim Crist de la Victòria, Església de Nostra Senyora de Betlem (CrevillentAlacant), 1941.
  • Santíssim Crist de l'Agonia, Cofradia Marraja, Cartagena, 1942.
 
ANTONI SAMARRA



 PAUL CLAUDI RUBINAT 





 ESTUDI MASSANA CERES 

 JOAQUIM ROURA 





 MIQUEL BLAY

CRIPTA castell i escultures corresponents
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/canet-de-mar/tots/castell-de-santa-florentina-ramon-de-montaner-vila

 (copiat de la Wikipedia)

Monumentos

[editar]

JOSEP PUJOL














dimarts, 25 de juny del 2024

RUTA PER LA BATALLA DE L´EBRE

Aquest estiu he volgut recuperar el meu interés per la història de la Guerra Civil Espanyola i se m´ha acudit visitar les terres que varen ser escenari durant la Batalla de l´Ebre, les serres de Pàndols i Cavalls, al nord del riu que van ser lloc d´excavació de trinxeres, i els pobles de Corbera d´Ebre, Gandesa, Mora d´Ebre i Miravet, un dels llocs de creuament de tropes el dia 28 de juliol del 38. 

 

Allà els soldats Republicans es van enfrontar als Nacionals falangistes per fer-los retrocedir cap a Valéncia i endarrerir la caiguda del règim politic establert a Espanya des de la victòria de la Segona República el 34.

Una munió de gent jove, molta d´ella amb sentiments anarquistes i revolucionaris, van agafar valor i van anar, sense medis materials a buscar la mort en pro d´una Espanya progressista i liberal. Enganyats o no pels seus comandaments, van liderar una batalla mortal i valenta, que sense por del que passés, va voler intentar, per última vegada, la gesta de poder guanyar la guerra als que estaven recolçats pels que van perdre després la Segona Guerra Mondial, i que van proveïr d´homes, aviació i armes, als que estaven cridats a guanyar.

 

 L´excusa pròpia va ser fer una passejada per la riva del riu Ebre, per aquelles terres ferals, seguint el camí del GR-99 cap a Flix, etapa 38, i aprofitar el cotxe després per pujar a fer cim al que va ser el front de batalla durant 4 messos de les Camposines, fins a Gandesa I Miravet. 

 

Dels tres fronts d´avançada a Mora d´Ebre, Ribaroja i Amposta, el central és le que més m´interessa, descobrir quins van ser els llocs de pas, les muntanyes que pujaren per fer retrocedir l´exèrcit blau, i les restes que puguessin quedar a la zona. 

 

 Primer de tot parlar que la primera de les meves visites, Mora d´Ebre, va ser marcada per la preséncia del seu pont reconstruït, el seu riu, ample i ple de vida i records, i el seu espaï habitable. 

 

 Mora d´Ebre va ser bombardejada sistematicament durant la batalla, encara han d´haver-hi bombes llançades per l´aviació franquista al fons de l´Ebre, i la població va construir refugis antiaeris excavats al talús sedimentari del costat dret del riu, un d´ells conservat prop de l´embarcador de barques. 

 

 L´exércit volia evitar el subministrament de l´exércit atacant i volia destruïr els passos de barca aixecats pels Republicans després de la destrucció del pont original abans del juliol, l´aviació alemanya i italiana va fer la feina bruta. 

 

 La meva caminada després per la riva, seguint el GR99, va fer clar que inclús el trànsit pel costat dret del riu era complicant, el famós Pas de l´Ase es un promontori calcari, ple de còdols, que tan sols era practicable fent servir mules i cavalls, com  diu el propi nom. 

 

Després en cotxe, la primera visita va ser el memorial de les CAMPOSINES...., el memorial esta fet a la zona que ocupava una antiga masia que era joc de pas i encreuament del front establert després de l´aturada de l´avanç a Gandesa i Vilalba dels Arcs, entre les serres de Cavalls i Pàndols. Al joc tan sols hi queden terres de conreu i una construcció que recorda com eren les trinxeres excavades de front. Fotos i memorials dels familiars que busquen encara els ossos dels seus difunts que van morir allà, protegint la retirada dels seus companys al novembre, fan impressionant la visita. 

 

El pas per aquells cims, entre Corbera d´Ebre i Gandesa, deixant de banda Vilalba dels Arcs, va ser tonificant, curvejant entre les serres que van servir d´excavació de trinxeres i rases, va fer-me comprovar l´abrupte del terreny, a mig camí pujant de la Fatarella a Gandesa vaig trobar un lloc pensat, al costat d´una font de camp, per començar caminades curtes amb bones pujades per visitar memorials i terrenys de les serres de Pàndols i Cavalls. 

 

 Corbera d´Ebre i Gandesa, pobles petits i dedicats ara al conreu de vid i olivera, són curiosos, amb bodegues modernistes, i segur que llegendes de guerra sabudes. 

 

Miravet és un poble apart, amb el seu castell encimbellat, ple d´història templaria, i amb el seu pas de barca singular, i lloc de sortida del front mitjà d´atac republicà del juliol https://ca.wikipedia.org/wiki/XII_Cos_d%27Ex%C3%A8rcit_(B%C3%A0ndol_republic%C3%A0) 

 

Una de les meves caminades va ser dedicada per anar de Raquera a Miravet, i al final dels 8 kms de camí,vaig poder fer la foto del castell templari des de davant a l´altre banda del riu, com si hagués conquerit aquell cim durant la batalla, molt gratificant.

dijous, 6 de juliol del 2023

Stripart 2023



Avui dia 06/07/2023 he visitat, com es costum, la expo col.lectiva de l´STRIPART d´aquesta ediciónúmero XVII, edició molt semblant a les anteriors, amb dia de presentació, expo a  dins del centre civic del GUiNARDÓ, i demostracions in situ de teatrets de dansa i creatius, tant a l´exterior del  recinte, com a dins del seu propi teatret.


La primera part de la tarde l´he dedicada a visitar les obres exposades, que ja van ser explicades pels propis artistes, com sempre s´hi fa, el dia 4, i he trobat obres sorprenents, com sempre....


La primera es la pintura de la ROSER BUSQUETS, meitat graffiti, que fa apol.logia de les vivències a dins del metro durant la pandèmia, té petit format, que passa a gran com a apunt singular, técnica de rotulador de colors sobre paper de grans dimensions.



I l´altre es la "VENUS BULGARIS" de BUGS, una performance en maqueta, que te amagada a dins una projecció suggerent de paràsits i bitxos en moviment, molt creativa.





La resta, com sempre, aprenent de reclamacions juvenils sobre gènere i aprenentatge vital d´aquests temps que ja passen a ser de joves mes que de velles inquietuds d´inicis de democràcia.


RASTROS DE PIEL - PAULA CATALAN

https://www.instagram.com/paulacatalan.photo/?hl=es



LA VIRGEN CON EL NIÑO EN LA GLORIA - RES A DIR



LA CULPA, SIETE GINECÓLOGAS / COMADRONAS, ONCE PASTILLAS Y UNA VACUNA - HINA VAGINA

https://www.instagram.com/p/CuT2hXJqPTv/?hl=es



THIS IS MY BODY - AURI ALÓS



CASA HOSTIL - LAI VELASCO 



LI OBSERVADOR - PEOTR MARTÍ

https://www.instagram.com/peotrmartiart/?hl=es



MARIA CARABIA



ARRELS - MAR GARROBÉ



Més tard teatrets, dos, en la sessió programada d´aquest dijous a resguard de la pluja...


primera representació..


BATALANTA, TEATRE ANSTATUANTE.


Dos noies ruses o ucranianes amb bona dansa i conjuntades, explicant versions de la comfrontació en la convivencia diaria doméstica i en altres lluites menys al detall//ben acompanyades musicalment i dansa acrobatica


segona representació


KATHARINA LOFFLER Y LYDIA SAMUELS.


expressivitat gestual molt accentuada i genial, gran comunicació de cos i ment, i música sensorial adient// gran ballarina concentrada i actriu de futur al cinema.


 


DELICIES D´ESTIU AL CENTRE CIVIC DE LA TEIXONERA



Un gran dia de música irlandesa, reels, polkas, baile duro de clacke y sensual, toda una demostración de lo que unos expertos en música folk i étnica, y un par de bailarinas etereas, una catalana y otra oriunda, pueden hacer con su talento de manos y pies.


La presentación a cargo del CENTRE CÍVIC TEIXONERA, que desde el año 2022, ofrece en julio unas tardes de cocina y tast, acompañando a una exhibición musical nocturna a partir de las 20.30 h de la noche, en su azotea y con vistas a la Vall d´Hebrón y a Collserola.





Todo un éxito, són sus "DELICIES D´ESTIU", toda una idea del mes en el que muchos de los Centres Cívics del norte de la ciudad se dedican a fomentar el arte y la creatividad en sus espacios comunes; lease el "STRIPART" del CENTRE CÍVIC DEL GUINARDÓ, el CAMINART del  CENTRE CÍVIC DEL CARMEL por sus fiestas del Carmen, etc.


Yo invitado por la amiga IRENE, que ya ha disfrutado de más de un acto, impulsada por su originalidad y frescura, he aceptado su ofrecimiento impulsado por el descubrimiento y la buena idea de tratar de aprovechar al máximo este verano 2023.


La tarde del dia 5 empezó para unas 50 personas en la azotea, con la presentación del ciclo ofrecido por los organizadores-dinamizadores del Centre Cívic, y la historia ofrecida alrededor de las empanadillas elaboradas para servir de "cattering" del acto, empanadillas típicas irlandesas creadas para alimentar a los mineros que salian de su trabajo con las manos sucias y rodeados de duendes de las profundidades.


Luego un duo formado por violín y cuerda masculina, la violinista, por cierto, con un arte virtuoso y animado por un alma gentil y con oficio, pasó a ofrecernos un repertorio de músicas étnicas del pais verde, que nos deleitó con música alegre y otra más lenta y virtuosa, como nos explicaron, agrupados en reels que pueden durar más de siete minutos, encadenados ofreciendo histórias más rápidas, o lentas, según les susurraran los duendes musicales.


A los 15´ aparece en escena una hada colorada, de nombre Bettlem Burcet, que con sus pies negros nos encandila imitando el movimiento que nos enseñaron en Bcn los LORD OF THE DANCE, spectáculos que inundaron los teatros musicales en los años 90.s, y nos tienen desde entonces esperando bises que poco se prodigan después de la primera hornada.


Más tarde una compañera de baile de la propia Irlanda seduce al personal con sus saltos mágicos y su movimento de piernas, y al final, ambas nos despiden con su arte aprendido para concursos y excelencias profesionales, y aspiraciones vocacionales.


Todo un espectáculo, que el profano, o no tanto ya, puede repetir en el "MICHAEL COLLINS" de la plaza Sagrada Familia, pub irlandés de los que tantos hay por el centro, celebradores de dias de San Patrick, y que visitan cientos de turistas en la ciudad, dando oferta junto a los tablaos y las discotecas veraniegas de toda esta Barcelona abierta a las enseñanzas más  mestizadas que en próximo pasado, habiamos podido imaginar.


diumenge, 2 de juliol del 2023

Carmen Amaya a la Vila Olímpica

 El propassat dia 29 de juny vam assistir a la conferéncia oferida per la JUDITH VIVES BELLALTA, sobre la vida i obra filmica protagonitzada per la "bailaora flamenca" CARMEN AMAYA, en el marc de la inauguració de la seva expo fotogràfica al centre cívic CAN GILI NOU de la Vila Olímpica de Bcn, amb material ofert pel museu de les ARTSESCÈNIQUES de l´Institut delTeatre de Montjuic, també en el marc incomparable de la seva Festa Major.





La conferéncia, ben preparada i distesa en contingut i aprofitament generaldel respectable, quasibé tot de gènere femeni, incloent a una de les fillesdel vidu de la protagonista de la disertació, propietària del TABLAO DELCARMEN del Poble Espanyol, lloc a on la Carme va ballar pel rei Ferran VII.


La conferéncia com deia, ha versat en torn de les seves aptituds artístiques,les de la nostra bailaora més famosa, nascuda al SOMORROSTRO i emigradaa les Amériques forçada pel començament de la Guerra Civil.


Dona intensa, de ball profund i sentit, artista de talent reconegut i genuï, va tornar a Espanya els anys 60.s, per rodar amb ROVIRA BELETA el film realista "LOS TARANTOS", ja molt a prop de la seva pròpia mort.


La pel.licula es una mena de remake de l´obra "Romeo i Julieta", que va tenircom a altre artista de cartell l´ANTONIO GADES, ja en el cim de la seva pròpiacarrera de "bailaor", en la qual poden veure´s zones de la ciutat poblades debarraques com el Somorrostro i de Montjuic, i que enriqueixen el record patrimonialde la seva preséncia dins la història de la inmigració espanyola.


Al final de la mateixa obra pòstuma de la Carme, la nostra bailaora va aguantar lojust la seva salut per poder retirar-se a Begur i poder morir mesos després.