No ho sabia, però un poble del terme mig del llobregat feia la festa en homenatge als temps del vapor de carbó mes amorós i encantador que mai s´ha fet pels racons oblidats del que van ser fàbriques i gents trebatlladores del tèxtil i el seu temps.
Tot al costat del Llobregat, el riu amb més fàbriques de vapor instal.lades del món.
No ho sabia, però SANT VICENÇ DE CASTELLET dedica, aquesta va ser la 17ª ed, al maig - principis de juny, els seus diners públics i esforços voluntariosos a homenatjar altres temps de feina i treball diferents, de jornades feineres de + de 10 hores, d´arribada del llum elèctric, de passat de colònia industrial, de començament de cinema mut, d´arribada de ferrocarril, al seu només nomenat com a nucli poblacional modern, amb tota la dedicació i homenatge possible.
Els seus veïns es disfressen de modernistes, l´Ajuntament contracta figurants, músics, colles sardanistes, estris i recursos, per posar al carrer i dotar els seus veïns d´estris per fer endinsar els visitants en altre món, més pencaire i vitalista del dia a dia que nosaltres fem.
Els Barons surten de Sant Vicenç en comptades ocasions, i la comarcal n’és una d’elles,
Una gran odisea de bon rotllet i posada en escena de les glòries d´aquells temps principis de segle passat, aquesta edició 2025, dedicada a recordar la figura de la MARINA TORRES, actriu del cinema mut a Bcn i nascuda a Sant Vicenç de Castellet.
Altres anys ha estat el ferrocarril i la seva arribada a Sant Vicenç el 1859, els balls populars típics de l´època, el ganxo o excusa per atiar la festa, i tot el decorat, boat i llegenda s´ha fet al voltant del tema escolllit.
Heu d´anar-hi, viure el que es un poblet petit, gaudir de les seves gents, de l´ambientació, del caloret de muntanya, i la passejada pel lloc ple de patrimoni i història, gaudireu si us deixeu emportar per l´anyorança, del sentiment de com es vivia antigament en pobles de treballadores del fil esforçades, d´enramades pel Corpus, de corals de Clavé, de vida comunal empàtica, de fum de carbó i veïnatge a flor de pell.
Jo vaig passejar pel c. Gran, recollir info a l´stand de l´Ajuntament a la pl. major, acompanyar la rua final, gaudir de la música de la banda de jazz de capçalera, veure les tartanes plenes de nens passar pel mig de la feria, gaudir del duo de música en directe que recordava música de blues amb bona veu femenina, prendre una cervesa a la fresca, veure per dins l´ antic cinema de St Vicenç, admirar meravellosos vestits d´època, propis de concurs de costureres d´edat mitjana, veure ballar sardanes, mestissar amb gents de tot arreu, i passar per davant de la fàbrica Balet.
Un record propi, doncs, el dia de la projecció del curt rodat durant la festa del 2025, al cinema antic de "El Coro", en que una Agustina d´Aragó pròpia lluitava amb els francesos mentre la gent que hi va participar al rodatge, tots ells veïns igualment, reien de les seves imatges singulars i ridicules, divertint-se metre feien el que es història de Sant vicenç de Castellet ja mateix, GRÀCIES per un dia tan maco!!
