Antigues industries del Llobregat, (El Papiol, Rubí i Castellbell i el Vilar)

Començo pel principi, i es que després de la visita del passat dia 18 d´Octubre a la Colònia Guell, en els dies de la seva fira modernista anual, vaig passar per l´expo que havien preparat a dintre del seu pavelló esportiu sobre la quantitat de colònies industrials que n´hi ha per tot el Llobregat.  I em vaig adonar que entre Molins de Rei i Manresa i Navarcles, podia contar tranquil.lament 15 colònies i fàbriques de riu.  I es clar!!, tenia que investigar, perquè d´aquestes noves fites no tenia cap indici fins aquests moments.

Així va ser que vaig pujar en cotxe fins a Castellbell i el Vilar el passat dimarts 27 d´octubre (a on es pot arribar amb RENFE a l´alçada del terme habitat format per la colònia "Borràs"), per donar inici a la recerca pla d´estudi a peu de camp, a on tenia catalogades, gràcies a la llista que veieu a continuació, 5 d´aquestes antigues tèxtils (núm. 25 al 28), i la veritat que vaig trobar-me amb una grata sorpresa.

                   

I és que en menys de 3 kms. baixant pel riu des de la colònia "Burés" (primers edificis a ma dreta que trobem quan entrem al terme per la sortida de la C-55), n´hi han dos fàbriques més, ben importants al seu temps, formadores de colònia i del poble de Castellbell i el Vilar en conjunt, que s´aprofita dels antics serveis de que es van proveïr tant la colònia "Borràs", com "la Bauma".

La primera fàbrica la trobem endavant en la carretera (km. 2, riba esquerra), accessibles les naus mitjançant un carrer que surt a mig camí de la part inferior de la colònia, penjat aquest per sobre de la instal.lació industrial.  La segona al final del camí, accessible per una passera de formigó transitable, tancada per ús privat, però que té servitud de pas per la gent que vol accedir a l´altra banda del riu.

pont gòtic

passera riu la Bauma

Castellbell i el Vilar es també famósa per la seva implicació en la Guerra de Successió, i amb un castell territorial prou important a dalt del seu promontori.  A l´altre banda (nord) d´aquest promontori quedarien, ben a prop també del terme municipal de Castellbell, dues colònies que queden per altra ocasió "Can Serra" i "el Padró".

Es recomana el camí d´anada per la riba esquerra des del "Burés", fins arribar a "la Bauma", i la tornada, després de creuar la passera, per la riba esquerra fins al pont gòtic del riu.  Algo més de 6 kms. amb vistes de preses de riu, bona arbreda, molt maca a la tardor per passar sobre les seves fulles caigudes, i història catalana de fàbriques i Guerra de Successió.

Colònia Burès (Castellbell i el Vilar)

1872-ESTEVE BURÉS comprà el terreny al Marqués de Castellbell-TEXTIL COTONERA marca "EL BURRITO BLANCO".

Gran fàbrica de més de 23.000 m2 de superficie, en la que encara es conservan extraordinariament, gracies al seu ús actual, encara de tipus fabril, gran part dels seus elements històrics.

-bloc de pisos per a treballadores (45 metres por 4 pisos d´alçada)

-canal industrial (578 m de longitud)

-presa (230 metres)

-naus industrials de més de 150 metres de llargada

-casino-restaurant-café (modernista amb esgrafiat i frontó clàssic)

-i dependències anexes

casino Burés

entrada canal industrial darrera Burés

fàbrica Burés

Colònia Borràs (Castellbell i el Vilar)

1872-IGNASI BORRÀS I PONS empresari manresà-TEXTIL COTONERA-curiositat conforme va passar el temps va passar a ser "TORCIDOS IBÉRICOS"-relació amb la fàbrica del carrer Pau Casals de
l´H.??

Gràn fàbrica de més de 33.000 metres, reconvertida, i amb uns carrers superiors de vivendes obreres i poble, amb totes les seves comoditats.

-cases treballadores

-casal avis

-casino

-dispensari

-escola

-estació de RENFE

-poliesportiu

-presa de riu de pedra i canal industrial (640 metres de longitud).

casino Borràs

cases treballadors

part davant casa maca

casa maca damunt el penyasegat

sortida canal colònia Borràs

colònia Borràs

presa colònia Borràs

Colònia La Bauma (Castellbell i el Vilar)

1859-dues fàbriques propietat de NARCÍS ROCA i FRANCESC LLUBIÀ-TÈXTIL COTONERES (el 1871 la familia Guell va comprar la fàbrica Llubià)

Bella antiga factoria modernista, ara dividida en més de 5 empresses diferents que es dediquen al cartonatge,...., antigament (1859) eren dos fàbriques diferentes amb diferents turbines, que disponia d´una zona, a l´altra riba del riu, costat esquerre, a la part més castigada per l´erosió del meandre del Llobregat,en la que es van ubicar tots els comerços i cases dels servidors "no-treballadors", a més dels "propis" empleats, que van formar un petit poble amb esglèsia, casino i serveis a l´altra banda de la passera de riu que separava vida treballadora de la "fora-fàbrica".

-cases treballadors

-casino

-esglèsia de la "Sagrada Familia" (modernista)

-fàbrica 1 (25 x 125 metres)

-fàbrica 2 (30 x 100 metres)

-casa administració i amo (modernista, totxo i ceràmica) (44 metres llargada)

-passera d´obra (és l´única que serveix per passar a la riba dreta desde que venim del Burès, a on hi trobem el pont gòtic, record de memorial democràtic del setge del 1917).

inscripció de forja en una de les cases de la colònia

casa amo la Bauma

esglèsia de la Sagarada Familia, obra
de l´arq. Alexandre Soler i March

casa i cos administratiu

canal industrial, sortida, la Bauma

decoració modernista de totxo i ceràmica

balconada senyor de la fàbrica

Añadir leyenda

conjunt patrimonial i torre mirador

xemeneia, mig pou-mig enlairada, amb decoració de
romb a la part inferior, a on he vist jo abans aquest símbol??

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

També i aprofitant el viatge, vaig parar per fotografiar dues fàbriques que quedaven també en el camí, i en la meva memòria oblidada, per treballar i fer esment d´un altre patrimoni industrial ben similar.

Les fàbriques de la Riera de Rubí, i la paperera Capdevila del Papiol, que està sent objecte de reclamació de conservació patrimonial per gent com la Teresa Bofarull, l´arquitecte i màster en gestió i valoració urbana de l´UPC Xavier Pagès i Rabal, i el Dr. Gutierrez Poch, president de l´Associació d´Estudis Històrics Paperers.

Fàbrica de panes del Vapor Nou (Rubí)

1879-GERMANS RIBAS-TÈXTIL COTONERA (PANES)

Fàbrica antiga textil al marge dret de la Riera de Rubí, que encara conserva totes les seves antigues naus de producció.  La seva actual producció no té a veure amb l´antiga producció de tela i aprest però conserva els elements que hi havia.

-nau d´assecat

-porteria

-casa de l´amo d´estil noucentista amb porxo cobert i tres plantes.

-naus amb sostre en serreta

-finestrons amples i sostre a dues aigues.

-totxo i decoració simple

passadís entrada fàbrica amb la cas del porter i
una publicitat de poliment de maquinària antic
pintat a la paret.  La fàbrica també tenia les
seves naus de reparació de maquinària tèxtil.

naus antigues i passadís darrera la casa de l´amo

Fàbrica de paper Capdevila (El Papiol)

"És un edifici rectangular, allargat, cobert amb teulada a dues aigues. Comptava amb quatre tines i cinc rodes. Va ser edificat pel paperaire Felip Cebrià al costat d'un vell molí fariner. A mitjan segle XIX era propietat d'Antoni Romaní. Probablement es tracta del molí paperer citat per Pascual Madoz, en aquella mateixa època, quan esmenta que hi havia al Papiol un molí fariner, una fàbrica de paper i dues de filats de cotó. Va estar en funcionament fins les acaballes del segle XX."
pàgina "Poblesdecatalunya.cat"

Antiga fàbrica de pedra i totxo afegit en succesives readaptaments i arranjaments, composta de diferents naus seguides.

Primer trobem l´entrada del canal industrial, que vé de la confluència del Llobregat amb la riera de Rubí amb més de 1.700 metres de llargada, i que serveix a més per regar camps a la riba esquerra del riu.

Després una nau antiga que va servir per col.locar la màquina de vapor en temps posterior per canvi de força motriu, amb la seva xemeneia de fust rodó.

A continuació trobem la primera nau d´uns 60 metres de llargada, amb tres pisos d´alçada i golfes, ben conservada amb finestrals de pedra adovellada i estuc de morter de ciment, sostre a dues aigues.

Més tard una nau ensorrada, de la mateixa llargada que la conservada, amb un canal al centre ensorrat, que seria l´antic sota o entrada de canal d´aigua per amarar paper.

La part més valuosa del complex bé a continuació, una fàbrica de pedra vermella, totxo i quatre plantes d´alçada, la més antiga de tot el complex, amb xemeneies de totxo quadrades adosades a les parets est i sud, de no molta més alçada que l´edifici.  Encara conserva politges de pujada de mercaderia a la paret est.

Per acabar tenim una quantitat de cases anexes que deurien ser part de la producció original, en molt mal estat.

entrada canal de rec+industrial al camí d´accés

xemeneia vapor

primera nau

nau + antiga amb xemeneia lateral

patí al final de la filera de construccions

detall nau antiga d´instal.lacions,
encara conseva la maquinària??

perspectiva nau i xemeneia cuadrada

vista des del riu del canal de sortida passant per sota la
fàbrica.

nau tapiada i en desús i al costat els horts de riu

la nova Damm Estrella Daurada

Estrella Dammm des de fa més de 140 anys a la ciutat de BCN, quan un emprenedor alsacià Joseph Kuentzmann Damm va arribar refugiat de la guerra franco-prussiana.  Va construir una fàbrica de cervesa al C. Urgell amb Diputació el 1881, molt a prop de la seva competidora Moritz, també de propietat alsaciana, establerta a BCN el 1856.

La fàbrica va treslladar-se al carrer Rosselló, cantonada Dos de Maig, el 1904, després d´haver fet famosa la seva estrella vermella a la cerveseria Gambrinus del Portal de Sta Madrona i la Rambla Sta. Mònica.

Així van passar els anys i la nisagra, ja estem a la cuarta generació, en que la empresa esta dirigida pel Sr. Ramon Ajenjo, la empresa va agafar terreny en el món dels làctics, a la qual producció es va dedicar la fàbrica del c. Urgell, i  al final va comprar fa poc la seva competidora Cacaolat.  Va guanyar la partida a la Moritz, que va haver de tancar temporalment, fins el 2004, i després del tancament de l´antiga seu històrica, "la Bohemia", l´ha dedicada a cedir els seus antics magatzems de grà per us d´activitats de difussió lúdica i cultural, altruistament, per la qual raó jo de tant en tant m´apropo per disfrutar del seu regal de final de xerrada, una copa de cervesa fresqueta, clareta o de malta, que tan gentilment tenen el gust d´oferir sempre als assistents.

una tolva convertida en sofà

trituradora

restes d´una antiga escala a la sala d´actes-pl. superior

ampolles històriques, d´aquest tipus record haver begut

antigues xibeques de litre i mitjanes

calderes de coccióconservades a la planta baixa,

foto a la planta de calderes, a sota el museu

carretons antics per repartir per BCN, encara
es poden veure pels Tres Tombs

15ª Fira Modernista Colònia Guell

Com cada any, i ja són uns quants, a la Colònia Guell de Santa Coloma de Cervelló s´han disfressat actors i pobladors, i han recreat com es vivia a l´antiga carretera de Sant Boi a Santa Coloma, i al voltant de l´antiga fàbrica de velluts de l´Eusebi Guell, per demanar que es restauri i protegeixi el que queda de l´antiga colònia de treballadors del tèxtil.

El 1890 el molt estimat i famòs burgés, mecenes de Gaudi,  va voler treure la seva producció cotonera de la ciutat fora muralles de BCN, i va construir la colònia tancada per evitar sotracs sindicalistes, al costat de la casa pairal que la familia posseïa al costat del Llobregat.

La situació de la fàbrica a lo llarg del riu més caudalós del territori català era després de la colònia Sedó, i just a tocar de la desembocadura.  Més endavant les úniques colònies que quedaven abans d´arribar a la platja eren les de Cornellà, i l´Hospitalet, servides pel Canal de la Infanta, i la sedera del Prat.

El tren del Nordest  portava materia prima des de la Magòria, i les produccions trobaven sortida cap al mar amb el mateix medi.  Els treballadors tenien tot el que necessitaven dintre del mateix lloc, economat, servei mèdic i espiritual, ateneu, teatre, casa unifamiliar amb jardí i escola.

pianola i virtuosa voluntària

actors al final de la jornada, reunits davant l´ateneu.

Tot això un dia a l´any es mostra al visitant tal com ho farien els mateixos inquilins-treballadors si poguessin tornar enrera més de 100 anys.  Així per exemple podem veure com les DIDES fan xafareig a la porta de casa, parlant de com la seva familia de  l´Eusebi vol tallar l´accés als fons monetaris, per poder tirar endavan l´esglèsia de la colònia gràcies al projecte de l´insigne arquitecte.

Com el carreter de Cal Ninyo, el famós restaurant de camí de Sant Boi de l´emprenedor Josep Elias i Basca, no vol deixar pas al tren de la linia del Nordest, representat pel seu interventor.  Tot escenificat al davant d´una antiga cotxera conservada, i una partida d´escacs entre amics.

http://www.ateneufamiliar.org/documents-pdf/ninyo.pdf

Nosaltres, aquest any i després d´uns anys d´absència, van poder anar a retre homenatge a la conservació d´aquest únic espaï, el més proper a BCN relacionat amb la nostra història lligada al téxtil català.  Espaïs únics que poden ser des dels magazems que podem veure per tot el Raval, les naus rehabilitades de la Manxester Catalana, i espais museitzats; com la Colonia Vidal de Puig Reig, o la xarxa de museus MNACTEC de Catalunya (MIT de Manlleu, antiga fàbrica Can Sanglas, i la seva turbina Fontaine, la burra de vapor Aymerich de Terrassa, el generador d´electricitat de la fàbrica Roca Umbert de Granollers, o la semi-fixa del Vapor Nou de Sabadell).

Les accions que es fan a l´espai són força ben acoseguides, aconseguint que el públic participi de l´ambient que es vol impostar, encara recordo d´edicions passades....., com una munió de nens sortien a pati al recinte de l´escola, de com una processó de Corpus pujava fins a la cripta per beneïr el nou recinte, amb el sr. Gaudí al davant, de com els antics treballadors, autèntics i reals, vestits de paisà i amb les seves vivències com a testimoni, ensenyen les instal.lacions que no es poden visitar en altre moment de l´any......

Rubió i Bellver, arq.

la famosa i típica boda de la Fira,
la filla del director, l´Amalia, es casa amb el Camil, dissenyadror d´estampats

Ca l´Espinal, antiga casa del director de la fàbrica

Ara es vol protegir i restaurar el patrimoni de la colònia, n´hi ha un projecte per rehabilitar la fàbrica, i les cases habitades, sort d´això, i per aquesta raó, cada primer cap de setmana després del Pilar, es fàra una altra edició de la Fira Modernista, per 2016 la 16tena.

Si voleu loteria de Nadal, podeu ajudar amb la vostra aportació encara...., per 5 euros papereta.

Jornades històriques de l´Hospitalet, octubre 2015

,

Els passats dies 16 i 17 d´octubre del 2015 s´han fet a la masia Can Riera de L´Hospitalet, lloc del memorial democràtic, les Jornades Històriques del Centre d´Estudis, l´Ajuntament i el Museu d´Història

Les jornades s´han fet, amb molt bona idea, per donar sortida i recolçament als estudiosos amateurs de la història Local amb majúscules.  Gent que amb ànim de ser exhaustius sobre el passat de la nostra ciutat, i per compte propi, volen ajudar a treure a la llum pública històries dels avantpassats hospitalencs.  A més amb molta disparitat de punts d´inici, camí d´investigació i ànims de trobar consequències finals i aprofundir en el treball.

Les jornades van començar divendres amb dos classes magistrals de l´Òscar Jané, professor d´Història de l´Universitat de Barcelona i director de la revista "Mirmanda", que va fer una xerrada sobre les implicacions mútues entre història Local, Catalana, Espanyola i Mondial.

I una altra de la Gemma Tribó, pedagoga i professora de Didàctica de les Ciències Socials de l´Universitat de Barcelona, que va xerrar sobre com amb un motiu físic real d´investigació, al carrer o a classe (una fàbrica, un jardí, una eina amb significació de retrobament amb edats  pretèrites), els nois-es d´escola primària i secundària poden treballar cercant info, que ja tenen per exemple en TV o en les biblioteques, també als Centres d´Estudis i Arxius, i així arribar a trobar causes reals de l´objecte d´estudi, i després, guiats pel tutor, trobar com influeixen en construir el que serà el nostre futur proper.

Totes dues xerrades van ser entenedores i amenes, amb molta salut per part dels ponents i en un local ben adaptat per acústica i climatització.  Les presentacions inicials van còrrer per part de Manuel Domìnguez, president del Celh, i Jaume Graells, regidor d´Educació i Cultura, a més de regidor del barri de Bellvitge.

Després va arribar la millor part.  El Centre d´Estudis ha seleccionat una sèrie de persones, amants de la història de l´Hospitalet, perquè preparessin articles i treballs diversos sobre diferents àmbits, oferint la possibilitat de fer presentacions públiques, de 5 minuts, durant les mateixes jornades, en dos dies consecutius.  Les seguents propostes són les que més em vam cridar l´atenció durant la jornada de divendres.

imatges tretes del hashtag #JornadesHistoriaLH

Els ambits escollits eren els seguents:
àmbit 1.- espai i territori
àmbit 2.- dels origens fins a la fundació de l´Hospital
àmbit 3.- dels segle XII fins el conveni de 1713
àmbit 4.- les transformacions agràries i industrials (1714-1890)
àmbit 5.- temps actual (1890-2015)( amb més interés demostrat)
àmbit 6.- estudis diacrònics i generals

De l´àmbit 5 els ponents més destacats van ser:

-la ponència sobre l´OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA a Can Serra durant la transició, del jove Agustí Castellano Bueno.

Un estudi ben estructurat, amb bona info de base difícil d´aconseguir, testimonis real i dades contrastades, va ser ben presentat, amb una consequència d´implicació real encara en l´actual.litat en l´activitat de diferents Entitas del barri de Can Serra.

-la història de les LLIBRERIES que es van instal.lar a l´Hospitalet als anys 70, del Carles Ferrer Sales.

Estudi curiós, encara en treball, amb un objecte de partença original, que desperta curiositat seriosa en l´estudiós, i que té una sèrie d´objectes singulars d´estudi que impulsen particularment per trobar els rastres d´una part petita de negoci local, la dedicada a la llibreria, ara en decadència definitiva.

-la història del BARRAQUISME a L´H, de l´estudiant Daniel Sáez Ramírez.

El treball amb més valor de tots els escoltats, impulsat per un jove arqueòleg, que vol conèixer la història de les barraques del barri de Can Pi(al Polígon Gornal), de la Riera Blanca, del barri de la Bomba (a Santa Eulàlia), de Can Rigalt al barranc de Can Nyac (Sant Feliu), el pont de Matacavalls (Sant Josep), i el C. Transversal, encara falten testimonis reals i rastres actuals.

Dani Ramírez fent la seva expo

-la història dels hospitalencs que van CREUAR LA FRONTERA de França durant els anys 40 i 50´s, del periodista i historiador Enric Gil Meseguer.

Enric a més de treballar a l´hdigital.cat, es un historiador amb molta implicació i projecció, estudiant testimonis de gent que van fugir de la ciutat per trobar una altra vida a França.  El seu treball, aprofundit i ple de detall, encara necessita madurar, va demanar ajut i curiositat per poder acabar la feina dels últims Hospitalencs que van fugir i van portar gent alemanya a la Rambla hospitalenca.  Treball important per conèixer la història franquista i republicana de la ciutat.

-l´estudi demogràfic dels INMIGRANTS de MAZARRON a l´H, de la parella de Collblanc-la Torrassa, Joaquim Ruiz Garcia i Cristina López Villanueva.

Treball amb molt de valor afegit de repàs de fitxes individuals de padrò, visita familiar i relació de dades,  intercalant història de la inmigació murciana, la més important dels anys 50´s a l´Hospitalet, i el rastre físic de les families que ja porten 100 anys a la ciutat i al barri de Collblanc-la Torrassa.  Les averiguacions són força sorprenents.

De l´àmbit 3.-

-els dos estudis exhaustius sobre la història de l´hospital del Centre i la pertinença a l´ordre Hospitalària, del Marcel J. Poblet Romeu i l´Eusebio Martínez.

Aquest dos estudiosos per separat trobaràn la història definitiva de l´hospital que va donar nom a la nostra ciutat.

hª de l´Institut d´Estudis Catalans.

Una de les curiositats que amaga el recinte de l´hospital de la Sta. Creu, al carrer Hospital, és l´edifici que hi ha a la part posterior, a l´esquerra sortint pel carrer del Carme, i que no té l´accés permet, si no és que es desenvolupa alguna activitat oberta al públic a l´interior.  El seu bonic pati romànic és l´única part visible des de la porta d´accés normalment.  Jo fa uns dies vaig poder entrar-hi, pel motiu que he explicat abans, i vaig poder gaudir d´una més que complerta expo sobre la vida de Lluis Companys, el nostre President, que recomano, i que estarà encara uns dies activa, fins el 30 d´octubre.  Aquesta va ser la casa de convalescència de l´antic Hospital i que ara es la seu de l´I.E.C., l´Institut d´Estudis Catalans.

https://www.google.com/maps/@41.3813552,2.1692885,3a,75y,79.25h,83.4t/data=!3m7!1e1!3m5!1skXKfC1-Y1I4AAAQJOPHi-g!2e0!3e2!7i13312!8i6656!6m1!1e1?hl=ca

SI VOLEU FER LA VISITA VIRTUAL

Des que Prat de la Riba, durant la Renaixença Catalana, va començar a voler posar en relleu tot el que anava lligat a la SINGULARITAT CATALANA.   L´"I.E.C"  ha tingut un paper preponderant en aquest lideratge de preservació.  Creador de la Biblioteca Catalana,de la normalització llinguistica, i recuperador de les obres romàniques perdudes per tot el territori català, ha tingut un marcat protagonisme des del 1907.

Instal.lat en principi a la segona planta deL Palau de la Generalitat, i després traslladat a la Casa de la Convalescència de l´Hospital de la Santa Creu, el seu primer president va sen el Sr. Antonio Rubio i Lluch.

L´arquitectura del moment mereix un comentari apart, per comprende el perquè es va escollir un lloc emblemàtic com la sala que ja estava a punt de ser traslladada al nou hospital de la Dreta del nou eixample barceloní.  En aquella època tota l´arquitectura que es considerava d´arrel catalana es va voler reinvidar i tornar a recuperar, per exemple,  al pla de la Catedral, el nou pla d´actuació urbanística en aquells llavors, per iniciativa de burgesos com Manel Girona, van voler acabar de refer la façana de la catedral en estil gòtic-català autèntic, molt de temps enllà dels seus temps originals.

L´institut va tenir com a principal repte crear un MUSEU D´HISTÒRIA DE BCN, projecte d´abans de la guerra, que volia ser encabit en la casa Clariana Padellàs, traslladada des de l´avinguda Laietana a la plaça del Rei.  Les restes arqueològiques romanes que es van trobar al subsol de la plaça van dotar el projecte de més significació.  Però no va poder fer-se realitat fins que Agustí Duran Sampere va ser president de l´Institut Municipal d´Història, i amb coratge fer-lo realitat el 1943.  El seu primer llegat van ser .....:

-El conjunt monumental de la plaça del Rei (Casa Padellàs, excavacions, Saló del Tinell i Capella de Santa Àgata). 

-Annexos com el temple romà de Barcelona....,

-la via sepulcral romana de la plaça vila de Madrid (descoberta el 1954)....,

-Les restes d'una vil·la romana trobades a la plaça Antoni Maura (no visitables)....., 

-Així mateix, s'integraren al museu la Galeria de Catalans Il·lustres

-Vil·la Joana, a Vallvidrera, a Collserola, al davant de l´estació de Baixador de Vallvidrera, que l'Ajuntament de Barcelona va acordar convertir en museu dedicat a la memòria de Jacint Verdaguer l'any 1962.

Actualment.

"La institució és un centre de catalanística i, amb les seves seccions i societats filials, promou i desenvolupa la recerca en els diferents àmbits de la ciència i de la tecnologia, però principalment en la de tots els elements de la cultura catalana. Actua com a centre divulgador de la recerca i també acull, en la seva seu, iniciatives d’altres institucions que estan en estreta relació amb la investigació i la cultura.

Per a dur a terme els seus programes de recerca, l’Institut coopera i col·labora amb altres institucions, signa convenis de col·laboració amb les universitats dels Països Catalans i  d’arreu i amb entitats de l’àmbit científic i cultural. És membre de la Unió Acadèmica Internacional des de l’any 1922 i, en conseqüència, participa en programes d’àmbit internacional impulsats per aquesta corporació." 

TEXTE TRET DE LA PÀGINA INSTITUCIONAL

http://www.iec.cat/institucio/

L’Institut d’Estudis Catalans s’estructura en seccions, establertes segons grans unitats temàtiques, que organitzen la recerca. 

Des del 1990 l’Institut és constituït per les cinc seccions següents: 

-Secció Històrico-Arqueològica; 

-Secció de Ciències Biològiques; 

-Secció de Ciències i Tecnologia; 

-Secció Filològica, 

-Secció de Filosofia i Ciències Socials.

L’Institut compta amb una plantilla de més de cent persones.

A més L´ARXIU HISTÒRIC "disposa de fons personals i d'entitats que s'han rebut a l'Institut d'Estudis Catalans al llarg de la seva història i que corresponen a membres de l’Institut i personalitats destacades de la cultura catalana. Aquesta documentació ocupa nou-cents cinquanta metres lineals, que augmenten periòdicament segons les transferències internes i les donacions que es porten a terme."

Arxius de membres de l’IEC

• Fons Ramon d'Abadal i de Vinyals
• Fons Ramon d'Alòs-Moner i de Dou (PROPIETARI DE CAN GARCINA AL GUINARDÓ)
• Fons Lluís Faraudo i de Saint-Germain
• Fons Salvador Giner de Sociologia
• Fons Francesc Martorell i Trabal
• Fons Lluís Nicolau d'Olwer
• Fons Josep Roca-Pons  [pendent d'inventari]
• Fons Jaume Serra i Húnter
• Fons Josep de C. Serra i Ràfols
• Fons Ferran Soldevila
• Fons Miquel Tarradell
• Fons Esteve Terradas
• Fons Josep Vallverdú i Aixalà - Jordi Rubió i Balaguer [correspondència]

Per a completar aquesta informació, al Servei de Documentació i Arxiu de l'IEC s'ha portat a terme una recerca acurada per a localitzar els arxius personals d'altres membres de l'IEC. Amb les dades recollides, s'ha confeccionat una relació alfabètica per a oferir-la als investigadors que hi puguin estar interessats.

Altres fons

• Fons Amics de l'Art Vell
• Fons Josep M. Batista i Roca [pendent d'inventari complet]
• Fons del Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica (XIV : 1993 : Tarragona)
• Fons Editorial Pedagògica / APEC
• Fons Pompeu Fabra de Jordi Mir
• Fons de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer
• Fons Masriera [pendent d'inventari complet]
• Fons Patxot
• Fons Joan Prat (Armand Obiols)
• Fons Mercè Rodoreda   [també Arxiu Digital]
• Fons Subias i Galter

Procediment de consulta

Adreça de contacte: arxiu@iec.cat

Per a facilitar i agilitar l’accés als fons, cal enviar una sol·licitud per correu electrònic a l’Arxiu de l’IEC, en la qual s’ha d’indicar quina investigació s’està portant a terme i quina documentació es vol consultar. Tot seguit, s'envia la informació pertinent i es concreta el dia i hora de consulta.

A més promou una serie de publicacions sobre història, arqueologia, art i ciències, conferències i obres de difussió que podeu repasar en aquest link.

https://www.youtube.com/user/comunicacioiec/videos?flow=list&sort=dd&view=0

Hotels històrics de BCN

Des que començà la història dels transports de postes de viatgers i correu a Barcelona, fins que arribà l´època moderna de luxe hoteler han passat més de 200 anys, molta història, i molts moments de crisi i reeximent, però aquest apartat el dedicarem a les seves curiositats intrínseques, aquelles anècdotes que ens han fet crèixer com a ciutat acollidora, com a ciutat guia de tots els turistes que ens visitem avui en dia, perquè el passat no s´escriu en và.

Les postes de viatgers de Barcelona van començar a funcionar quan la muralla de la Rambla va caure, quan el pla de la Pau, o la plaça, en aquells moments dita del Teatre, va ser fixada com a punt de partença de la gent que volia fer parada i fonda camí d´on fos.

Institucions com l´Hostal 4 Nacions, l´hotel Orient, la Fonda Falcón,  la Fonda Espanya, el Café de l´Òpera, van ser lloc de descans inter-itinere i guixeta de compra de bitllets durant quasibé 100 anys, fins que el ferrocarril va agafar el relleu, amb les seves estacions del Nord (cap a Saragossa), de França cap al nord i el sud, etc.   De la fonda Orient per exemple partien diligències, galeres, tartanes i carruatges cap a Monistrol, Saragossa, Madrid, Valencia, Figueres, Tarragona, Reus, Montserrat.  I va ser lloc d´estança acomodat en un antic convent que oferí el seu claustre per aparcar transports de quatre rodes o dos i cavalleria.

D´aqui endavant, l´oportunitat oberta pel tràfic de persones arreu, ja explotada des del 1571 pels emprenedors Piamontessos, que havien obert les primeres fondes en el barri de Ribera, i que després obriràn el mercat en la zona de les Rambles cap allà els 1770´s, els Zanotti, Gippini, Durio, Cantalup, Fortis, Primatesta, va desfermar l´atracció d´un públic cada vegada més luxós i amb gustos més cars i extravagants.

fonda Espanya del C. Sant Pau

imatges tretes del blog   http://railsiferradures.blogspot.com.es/2012_09_01_archive.html

Podem parlar de com a l´HOTEL ORIENT, al capdavall, va aumentar categoria i afinament, va acabar proveïnt de banyeres de zinc qui volgués fer un bany a la seva cambra, a petició del client, es clar.  i que la seva cuina va ser proveïda d´olles gegants amb tapes  mogudes per grues que eren l´admiració de la clientela.  També les seves nits de concert eren molt conegudes, i la seva llum de gas artificial al Salon Condal, una de les primeres sales il.luminades nocturna de la ciutat.

També podriem parlar del MAJESTIC, a dalt el Passeig de Gràcia, que està a punt de fer 100 anys,  té història de burgessos que volien descobrir mòn en l`època de la Renaixença, per les seves estances, i ara cito un paràgraf del diari "Expansió" del més de juliol;


"......se convirtió en el referente de la burguesía catalana, atraída por espacios como su café. En el centro de este espacio, un viejo piano de cola ha tocado para Catherine Deneuve, Federico García-Lorca y Antonio Machado, así como para la mayoría de la sociedad barcelonesa."  Ara, i com a gran aportació i valor afegit, practiquen virtuossos novells de l´escola "El Taller de Músics", escola catalana de música amb la que l´hotel té conveni.

Els esdeveniments polítics també han marcat la vida d´aquests locals emblemàtics i representatius del poder d´un lloc, l´HOTEL COLON va ser on es va fundar el PSUC, partit obrer i catalanista d´esquerres, separat del PSOE I EL POUM.  Diuen que era l´únic a Barcelona que tenia aparcats a la plaça Catalunya carruatges, "landós", de color groc, i que va ser un d´aquest que va agafar el president francés George Clemenceau per anar a descobrir cases fetes per dracs al Passeig de Gràcia.

Al MAJESTIC també tenim alguna anècdota per contar, ja que es a on, als seus salons Aznar va pactar amb CIU per tenir majoria en el senat constituit pel Govern de l´any 1996.

"La de 1996 fue la elección más reñida del período democrático de España. El Partido Popular se convirtió en el partido vencedor con el menor número de escaños hasta la fecha, 156, y con una diferencia de sólo un 1,16% de votos y 15 escaños sobre el PSOE, que se despedía del poder después de 14 años seguidos de gobierno. El triunfo por la mínima de los populares requirió dos meses de negociaciones hasta que en mayo, Aznar logra ser investido presidente con el apoyo de los nacionalistas de CIU (16, Pacto del Majestic), PNV (5) y Coalición Canaria (4)." 
font WIKIPEDIA.-

Hotels, fondes, mesóns, que han marcat el passat barceloní i han fet crèixer aquesta magnífica ciutat, fets i desfets en dies, literalment dit, com va passar amb l´HOTEL INTERNACIONAL, construit magnífic per l´expo del 1888 i desmuntat en tan sols 1 any, o ja centenaris en l´albur dels temps.

expansió BCN URBAN HOTELS en BCN

Molt bon dia,

http://www.hosteltur.com/174560_bcn-urban-hotels-abrira-su-quinto-establecimiento-barcelona-2015.html

Aquesta serie de posts sobre la cadena hotelera barcelonina estaràn dedicats a l´expansió en el territori de la ciutat, del que pot ser el reeixement més interessant d´un monstre hosteler en la ciutat més glamurosa pel turisme de tota europa.

Des de fa unes tres setmanes, primers del mes de setembre, i després d´un llarg procés d´obres, el HOTEL GRAN ROSSELLÓN  ha obert les seves portes, per oferir un servei adequat a les diferents demandes dels clients que arriben a la ciutat, preus econòmics i durades curtes en ple centre de la ciutat, a prop de les Rambles i de la Pedrera.

http://www.bcnurbanhotels.com/hotel-bcn-urban-gran-rosellon-en-barcelona/ofertas/

Com es pot apreciar a la fotografia és un edifici net, ampli, modern, amb tots els serveis a l´abast, des de restaurant fins a lloguer de bicicletes i servei d´assesorament turístic i proveïment de rutes a la carta.  Un 4 estrelles de 62 rooms amb 2 suites.

Com dic moltes vegades en els meus articles, un hotel amb servei combinat de recepció amable i oferiment de guia turística combinat.

Molt d´èxit per aquest nou emblema de l´Esquerra de l´Eixample.