conferències a la Pedrera del Fòrum Ambiental

Cicle de conferències: Futur, economia i societat i medi ambient, (debat sobre sostenibilitat)

La primera reunió a la que hem anat la familia Valero-Albarral aquest any 2013, ha sigut la tercera proposta de comferència del Fòrum Ambiental, la titulada "recolocació-deslocalització" i que ha sigut protagonitzada per l´Arcadi Oliveres, i el Josep González, el primer, professor d´economia a la Universitat, i famós per la seva implicació amb el moviment 15-M i el problema de la desglobalització mundial, i que ha fet públiques moltes veritats sobre la banca europea, els problemes que planteja el capitalisme i la cerca de solucions efectives a les empreses, conscienciant al poble de la necessitat de canviar el timó i col.laborar amb un consumisme més net i sostenible.

Arcadi Oliveres

Josep Gonzalez

El Josep González parlava de part de la pime i l´empresa, i ha estat segur defensant les postures i opinions de que els emprenedors també tenen les mans lligades en aquesta Crisi, degut als problemes d´inversió i perdua de vendes en aquest pais.

Aquesta tercera part de la sèrie de conferències sobre el tema ambiental i l´enfrontament al problema de la Crisi actual ha sigut un pou de noves perspectives reals del que està passant a Espanya i al món sencer,
s´han nombrat questions que han de rebre solució d´aqui a curt termini per poder canviar de model econòmic i poder salvaguardar el nostre més preuat tresor, la natura i el medi ambient.

idees com:

-la deslocalització de residus produits pels paissos emergents i desenvolupats, de la mà d´obra i dels conflictes bèl.lics per tal de controlar les matèries primes, han de ser suportat sempre pels mateixos paissos del tercer món?.

-quina justificació pot fer servir una empresa multinacional, tenint guanys durant anys i anys, per demanar un expedient de regulació d´empleo, i acomiadar els seus treballadors, amb excuses com que en d´altres paissos la mà d´obra surt més barata i abaraten els costos?

-els paissos emergents como els del sudest asiàtic, no estàn, a aquestes alçades del segle XXI, preparats ja per produïr amb la mateixa qualitat que ho fem als paissos desenvolupats.  NO estem encara preparats per assumir aquesta perdua de poder?

-encara el capitalisme està sublimat com a única possibilitat econòmica mundial?

-no podria ser una solució a la manca de treball el tema de les cooperatives en l´empressa, el compartir hores de feina, i abaratir costos reaprofitant els nostres propis recursos, en preparació professional i matèries primeres?

-les empreses podrien apostar per aquest país si no fós perque tenim problemes de diner, i pensant més en el valor qualitatiu dels nostres treballadors, si el govern català o estatal, financiés projectes reals
d´empreneduria neta i deixant valor en el país al que arriben.

-es veritat que estem tan devorats pel consumisme que ja no tenim marxa enrera i desitjem coses que no ens són necessaries, i que el model podria ser més sostenible ambientalment sí ens repensesin dues vegades les compres abans de fer-les?

-si des de l´any 1987 el planeta no pot recuperar el que la industria degrada ambientalment en un any, amb un any de retard, i seguim vivint de rendes de les futures generacions, no es hora ja de pensar en aplicar de veritat el pla de Kioto?

-els EEUU van fer una campanya de deslocalització de les seves multinacionals per tot el món, i aquestes empreses, al cap de l´any, amb els seus beneficis, poden pagar tot el pressupost del pentàgon del mateix any en curs, com es pot entendre això en termes polítics, no sirà que els paissos més poderosos del món el que volen es mantindre controlat a tot el món sub-desenvolupat a tota costa?

-Golman Sacks, no és, en realitat, el lloc d´on han sortit tots els grans enfonsadors polítics del món, tant a Europa com a Estats Units?

En la segona reunió el professor Carlos Taibo, va parlar de recessió i decreixement, de la manera seguent:

Carlos Taibo

-els productes que produim i venem com a paissos desenvolupats tenem data de caducitat a l´hora de sortit de fàbrica per incitar el consumisme, es aquesta una pràctica útil actualment?

-el món de les finances pot justificar en aquests moments el manteniment del sistema capitalista?

-que podrien fer per no haver de dependre de les materies primeres de Xina?

-per què no repartim les riqueses i treiem la fam al món, encara que ja sigui tard?

-si decreixement pot significar una oportunitat al medi ambient, no sirà una bona opció de recuperar el temps perdut, i reprendre les nostres vides de forma més sostenible?

http://www.carlostaibo.com/index.php

Aquestes i altres preguntes s´aniràn desenvolupant a lo llarg d´aquest any en les pròximes reunions del Fòrum Ambiental, que us recomano seguiu en la seva incomparable seu de "la Pedrera", la pròxima reunió el dia 21 de febrer sota el títol.

"Informació ambiental: la cerimònia de la confusió, però no matem al missatger..."
(gràtis tan sols amb inscripció previa)

http://www.forumambiental.org/programa2012.html

CREATIVITAT, clau de futur per en temps de Crisi

Des que vaig començar els estudis allà pels principis dels anys 90´s, com a DISSENYADOR asenyat, vaig saver que allò que diferencia una persona amb bona mà per les Arts i aquella altra que té cap per les Ciències, es precisament la seva sensibilitat i capacitat per veure qualitats de la Natura que s´ha de tenir bon COR per copçar.

La llum, el color, les formes (naturals i reals, com figuratives interpretatives), el moviment, les expressions de detalls amagats (les petites parts del  tot), són dades que estàn amagades pels caps analítics, que van d´un punt a l´altre a base de fòrmules matemàtiques.  Les deduccions d´aquesta mena són probades a base de raonaments fonamentats en suposicions de tipus real, però que no se´ns mostren literalment, s´han d´esbrinar.

Els ulls que tot ho veuen són capaços de entreveure, o no, el fons dels matissos de detall real configurats pel toc de la llum a la seva superficie, porden veure coses reals que no deixen cap interpretació a la imaginació, i que s´escapen de tot raonament, es veuen o no es veuen, i per això s´ha d´estar ben dotat sensible i artísticament.

Les mans parlen, igual que la guitarra de Mark Knofler, igual que el silenci de la nit, o el soroll del mar, són capaces d´anar tocant, guiades per la ment dotada, una melodia de traços i ombrejats, que un bon admirador comprendria com a veritable màgia.

I de totes les persones que he conegut i que m´han fet veritablement entendrir i conmoure són les DONES les més ben dotades.

Encara me´n recordo de la companya d´estudis que va pensar la seva escala d´esglaons penjats enlaire, i jo amb la meva de base i paret al davant, de la gràcia de l`Ana amb la seva escenografia "visitable", que resumia en un sol gest l´estètica de "la Cubana" i el record de les nostres cases "kitch", que tothom té, encara que no vulgui reconèixer.

La tendresa dels moviments de les noies del circ, l´expresivitat de les T de Teatre, la representació formal de la Ivana Flores, la narració emocional de l´Assumpte Montellà parlant del seu llibre "El soroll dels telers", la música de la Mònica Naranjo, amb el seu "deje" inconformista, la llum de les pintures de la Frida Khalo i la forma de dir les coses de la Nuri Nistal, també l´originalitat dels dibuixos de la Paloma Carballal, la Aina Cordoncillo, i de molts il.lustradors que hi viuen a la ciutat de BCN.

Aqui deixo alguna mostra de tot el que he dit, perquè jutjeu!!

Anna Turellols

L´Anna és una artista multidisciplinar i molt preparada per prendre´s amb ironia les situacions de la vida quotidiana, que fa de les seves instal.lacions llocs meravellosos ples de sorpreses mediàtiques....

Boca Nord

Un veritable viver d´actuacions i artistes relacionats amb el Graffiti, l´art i les arts-mob pel barri del carmel, la cita de cada any que fan per les festes del Carmel és imprescindible.

Per mi el graffiti, que vaig descubrir i seguir allà per l´any 90, quan "Sendis" estava en plena fase creativa i no feia més que pintar i pintar amb el seu meravellós pinzell soplador, per tots els escenaris situats als intrincats carrers del Carmel i Horta, és una de les expressions artístiques més inmediates i impactants que hi pot desenvolupar un jove creatiu, els colors i el simbolisme de les obres es aclaparador en tota mida, i la forma anònima de presentació de la pintura, en el seu suport tret de gal.leries tancades, la fan del tot original, entenedora i vehicle protesta de missatges revolucionaris.

Paloma Carballal

La Paloma té una sensibilitat increible per fer dels seus personatges un vechicle de atracció totalment entranyable, fàcilment apreciable pels nens, cosa difícil d´aconseguir sense aquest gran COR del que parlava.

bòbiles a Sants-Zona Franca

-visita feta a l´arxiu de Sants el 29-11-2012

1.- Rajolers de Sants (ctra. Bordeta)

FAMILA BALASCH
Isidre Balasch (1797 arribada al barri)

Josep Balach (fill) (1755-1835)
compra terrenys al voltant de Can Cervera, entre la ctra Bordeta i el camí de Port

Andreu Balasch (net)
hereva deutes i comença a construir per llogar acavant sense patrimoni?

FAMILIA LASALA  - JOSEP VALL - FLORENSA (terrenys a ctra. Bordeta, 147)
Manuel Lasala

compra terreny a Joan Casanovas (fill de Pau Casanovas (Pau Pobre))

Josep Vall compra la bòbila a Manuel (1847)
funda amb d´altres socis "la Porcellana"

Martorell i Cia compren (1868)

Florensa Germans compra (1877)

passa a mans de Ramon Florensa

tanca el 1912

compra el Lluis Berenguer per fer-hi una fàbrica de porcellana elèctrica.

2.- Fco. Ràfols Barbara
c. San Saturnino (al costat fàbrica Biosca)

3.- Valentin Trulla i Soler
c. San Saturnino

4.- Jose Llebat
c. Descatllar i c. Saleta

5.- Lluis Pibernat
c. Fivaller, 30

6.- "Can Sangrà" (fotos de 1960 i 1917)
ctra. Port, Can Deu

7.- c. Farell 26/28

8.- "Butsems i Cia" (1875-1973)
fàbrica mosàics, competència d´Escofet
fàbrica primer al Poble Sec
amb cantera a Vallcarca de ciment
formarà amb ciments Freixa l´empresa "Uniland"
c. Rabí Ruben

9.- Bòbila cami Can Clos (foto 1978)

10.- Bòbila Capa (foto 1970)
Zona Franca

11.- mançana de Galileu-Miguel Angel-Jacquart i Rajolers

12. fàbrica Can Tomba (Hostafrancs)

13.fabrica "Perelló"

Parc de les Corts

proveidora de teules i maons per la Expo i la construcció del metro

bòbila Perelló

BCN, sempre BCN

La plana de Barcelona, el territori que encercla una gran ciutat, una ciutat plena d´històries de lluita, de conreus, d´honor català i esperances.

 

La gran vall de Collserola, limitada a un i altre costat pels rius Llobregat i Besós, la rica en aigua bona, que va haver de ser portada al centre de la urbe mitjançant aqueductes, canals de rec i canalitzacions artificials lluitades i fetes per l´home, des de l´època romana (al segle xv va arribar la primera font d´aigua potable a la plaça de Sant Just, i el Rec Comtal va ser refet pel compte Mir al segle X a partir d´una obra romana).

 

La rica en vinya, cereal i convents religiosos, que van anar poblant la ciutat intramurs durant l´època dels comtes de Barcelona, i que van tenir tot el poder polític fins que els burgesos i comerciants van agafar embranzida al segle XV.

 

La dels comtes catalans, no depenents de França, des de Borrell I al segle X fins al Compte de Barcelona Joan de Borbó, que van fer de Catalunya un lloc d´honorabilitat i independència.

sepulcre de Martí l´Humà

 

Bombardejada pels francesos, pel general Prim, pel italians en la guerra civil, ha resistit impertèrrita davant de tothom, avançant sempre cap al seu futur.

 

De constant creixement i d´esperança amb els primes industrials d´indianes que no volien escoltar com Catalunya era depenent de l´Imperi Espanyol, venent els seus propis productes a les Amèriques.

 

Barcelona, sense port fins el segle XVIII però amb drassanes reials, amb artistes de renom però sense favor del rei, amb muralles però sense defensa, una contradicció constant, un orgull de recreixement, cuna dels millors artistes des del romànic fins al modernisme i l´art contemporani, terra objecte de les mallors especulacions modernes, de mostra internacional al 1888 i al 1929, d´Olimpiades, d´aconteixements esportius claus en la història espanyola.

 

Que siria Barcelona  sense la reina Almodís de la Marca I (esposa de Ramon Berenguer I), sense Jaume I, sense Rafael de Casanova, sense els seus emprenedors, com els fabricants d´Indianes del segle XIX (entre ells Erasmo de Gònima), sense el baró de Maldà, sense els seus Indians (Joan Gallart, Martí Codolar), sense Pascual Maragall, els seus artistes (Gaudí, Gaspar Homar, Puig i Cadafalch, Santiago Rusinyol, Jaume Huguet, Lluis Dalmau), etc.

 

I ara, que ens queda?, en aquests temps de caiguda vertical econòmica, l´exemple del que va fer que fossin una comunitat autònoma rica, la dels industrials emprenedors, que siria l´exemple a seguir de tot lo dit abans.

mani 14-N de l´assamblea de Canvi.Pubilla

comienzo del dia!!, 9.00 horas

bajada por Avenida Severo Ochoa

rambla Virgen de la Mercé

Dia 14-N, convocada huelga general en toda España, sindicatos y asociaciones Indignadas de toda Barcelona y poblaciones limítrofes, prepararon durante el dia de ayer una manifestación y unos piquetes, que han paralizado las ciudades catalanas en gran medida.

Comercios (salvo farmacias), fábricas del sector de la metalúrgia de más de 250 trabajadores (menos repercusión en la mediana empresa), funcionarios, parados y jubilados se han sumado a los corrillos de reclamación popular.  En Can Vidalet-Pubilla, la activa asamblea de Indignados ha logrado juntar unas 150 personas para la marcha que han realizado por las calles del barrio en la mañana del dia de paro.

Avenida Severo Ochoa, Amadeo Vives, Molino, Rambla de la Verge de la Mercé, Avenida del Torrente, carretera de Collblanc, Avenida Tomás Giménez, Josep Molins, Avenida Isabel la Católica, Vinaroz y plaza de la Bóvila, han sido escenario de cantos y proclamas en contra del euro por receta, de la pérdida de presupuesto en Sanidad pública, de ayudas y maestros en Educación, de reclamación de devolución de finanzas para los afectados por las preferentes, de demanda de ayuda a los bancos, la famosa dación en pago, o tratos de conciliación, para los afectados por la hipoteca de toda España, que están atravesando una situación límite enestos momentos, con suicidios en el momento de la ejecución del desalojo, etc.

Al comienzo del dia, en el que se ha ofrecido un almuerzo de "traje", cada asistente estaba encargado de aportar algo de comida al convite general, para poder decir...; "yo traje una tortilla, yo unos bocadillos para compartir,...", se ha sumado al grupo la PAH (plataforma de afectados por la hipoteca), de l´Hospitalet, que después de unos momentos de indecisión han decidido seguir su propio camino reivindicativo por el barrio, centrando atención en los bancos, el objeto de sus desvelos. 

La gente de la asamblea ha quedado contenta del seguimiento de la manifestación por el barrio, y esta tarde piensan ir paseando desde la plaza de la bóvila hasta los jardines de Gràcia por la Diagonal.

mercadillo de Can Vidalet,
por una Sanidad pública y de calidad!!

subiendo la Avenida del Torrente,
los banqueros tirando de la comitiva, como siempre!!

colocando pancartas delante de la empresa de colocación

calle Luarca, todos los bares cerrados,
con los dueños en la puerta!!

fin de la manifestación en la plaza de la Bóvila

QUEBEC com a nou punt per anar a treballar fora

 

Els pro-passats dia 29, 30 i 31 d´octubre van tenir lloc a BCN les jornades informatives del departament d´affers exteriors del QUEBEC, amb el SOC català, per preparar la jornada de reclutament del dia 29 de novembre a Barcelona, entre els treballadors catalans i espanyols i els empresaris del país Canadenc.

 

FOTOS DEL DIA 29 A LA CASA DEL MAR

 

 

 

 

 

 

Aquell dia els empleadors d´aquell país, que no han trobat previament candidats amb perfil idoni entre els desempleats canadencs, podran tenir contacte amb les persones del país de trobada que vulguin anar a treballar al Quebec amb contracte de treball pre-fitxat.

 

Al dia seguent la trobada sirà a París amb la gent francesa, esperant tornar a Nord-América amb la graella d´ofertes ja coverta.

 

Aquestes són les condicions que ha de complir el treballador espanyol per poder anar a treballar a Canada (no compten les condicions d´inmigració temporal, que són per punts i causa d´una altra entrada de blog, aqui es parla de trobar un permís tan sols per treballar al país).

 

 

 

 

+info en aquest link..... 

 

http://www.portalparados.es/actualidad/23470/El-proximo-29-de-noviembre-se-celebrara-en-Barcelona-Journees-Quebec-sobre-busqueda-de-trabajo

 

TOTS ELS QUE VULGUIN PARTICIPAR A LA SESSIÓ DE RECLUTAMENT PROPIAMENT

S´HAN D´INSCRIURE PREVIAMENT EN AQUEST PORTAL, PROPI PER L´OCASIO, D´OFERTES, REDACTAT PEL SOC I QUE SERVIRA ALS EMPLEADORS FRANCESOS PER TROBAR CANDIDATS PER LA JORNADA.

 

S´HA DE FER SERVIR EL FRANCÉS COM A LLENGUA DE CONTACTE I MOLTA BONA MÀ PER PODER ARRIBAR A CAPTAR L´ATENCIÓ DEL RECLUTADOR.....

 

http://www.journeesquebec.gouv.qc.ca/

 

 

PER SI VOLEU FER UN TEST PER SAVER SI PODRIEU INMIGRAR AMB LA FAMLIA AL QUEBEC, TENIU AQUEST LINK (és un sistema per punts depenent de certs requisits que s´han d´anar complint)

 

http://www.form.services.micc.gouv.qc.ca/epi/index.jsp



passejada Paral.lel i Raval

Aquest post vol ser una mostra del que és fer història de barri, de posar en relleu que tot el que ens envolta una vegada sortim al carrer té la seva història i la seva empronta privada, aconseguida només perquè porta viva més de 30-40 ó 50 anys, inclús més temps, i que molts de nosaltres no coneixem i que ens sorprendria averiguar.

L´altre dia vaig sortir per anar a cercar gent a l´altra banda de BCN, al Paral.lel, i quan anava en el metro a l´alçada de Liceu, vaig decidir baixar abans de l´estació que em pertocava, per anar passejant fins a l´indret de trobada.  Vaig agafar el carrer Santa Anna, i després el de la Unió, per acavar a la plaça de les tres torres, i en aquest trajecte tan curt vaig fer fotos a diferents edificis i fites que savia tenien alguna història oculta per explicar-me.  Ara us faré cinc céntims del que vaig averiguar després per internet a sobre d´aquests llocs.

1
Al carrer Santa Anna, vaig fer aquesta foto d´un comerç honorat amb una placa històrica per l´Ajuntament i que va fer 150 anys el 2010!!, 4 generacions de la famila Torrente.  L´empresa encara treballa al carrer del Marques de Sentmenat, també al Raval, i posa, de fa temps, parallamps per tota la ciutat, inclús al sostre dels antics magatzems Jorba, aquesta tenia forma de tour Eiffel, i era ben llampant!, al seu lloc web podreu veure fotos antigues dels tallers de fa més d´un segle.
http://www.torrentetecnoindustrial.com/torrente_centenari.html

 

 

2
Després m´hi vaig atansar al parc de Sant Pau del Camp i vaig fer fotos de l´antic convent benedictí romànic del segle IX, en el seu temps va estar fora de muralles i va sofrir atacs i expolis dels sarrains (985), després va ser seu de la Generalitat durant la guerra de Successió, i de la Universitat quan Felip V, li va dedicar aquest honor en exclusiva a Cervera, fins que va acavar rodejada de cases del creixent barri proper i fàbriques d´estampació d´indianes.

Un dels seus habitants il.lustres es Gifré II, fill de Guifré I "el Pilós"!!, que hi té la seva tomba allà.  Té un claustre molt maco i una escola amb porta de lleons templers. (http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/capitells%20pau%20camp/capitelln6.htm)

 

 

3
Per fi vaig arribar a la plaça de les tres torres, puff!!, i vaig començar a carregar la memòria de la càmera amb les fotos següents, sabieu que la fàbrica que donava llum a començaments del segle XX a BCN, als tramvies, als fanals, a les industries, es deia "La Canadenca", famosa per una vaga al 1919 que va militaritzar BCN, aquesta va durar prop de dos messos, i va acavar amb un éxit profun per part dels treballadors?.(http://www.veuobrera.org/00finest/919vaga-c.htm).

"La Canadenca" (Barcelona Traction Light and Power C.L.) va començar a portar i servir electricitat a BCN amb la construcció primerenca de diversos pantans i canals a la zona de Lleida, el Pallars i la Noguera (embassament de St. Antoni a Tamariu, pantà de Camarasa i canal serós), aquests salts d´aigua proporcionaven força hidroeléctrica a tota la ciutat, i va aconseguir convertir-se en monopoli de subministrament gràcies a la compra, el 1923, de l´Eléctrica de Catalunya (AEG), així les tres torres son de l´antiga fàbrica absorvida, i que després han passat a ser propietat de FECSA l´any 1952.

4
Després vaig fer aquestes fotos de l´antic portal de Sta Madrona, pertanyent a la muralla construida el segle XV, i que si va abraçar per fi, l´antic monestir benedictí de Sant Pau del Camp!!.  Aquesta muralla ens va defensar el 1714 contra els atacs de Felip V, i dels francessos durant la Guerra d´Independència.

 

5
I per acavar, una altra curiositat, al davant del portal de Sta. Madrona hi han plantats aquests arbres, els coneixeu?.  A l´Hospitalet n´hi ha un molt famós plantat a la plaça Blas Infante de la Torrassa, que ha crescut molt.  Aquest són petits, però la meva sorpresa ha sigut conèixer que tan sols hi han germans seus en la ciutat a la plaça Pau Vila de la Barceloneta!!.

Es diuen arbres de la llana, per la seva llavor característica amb pelets fibrosos, i perquè a l´Argentina les ovelles es graten l´esquena amb les seves punxes del tronc, es curiós, no?. A la tardor floreixen amb flors blanques i rosades, o sigui que aviat veurem com surten.

I això es tot, interessant, no?, doncs ara esbrineu que s´amaga al darrera d´aquella font de plaça de prop de casa vostra que porta tant de temps plantada al mig del parc d´infants, o del ròtul rovelllat de la cantonada de dos carrers més avall, i de ben segur que us en portareu una sorpresa ben curiosa!!